Raids d'aventura, per què conformar-se amb un sol esport

© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror

Ja fa uns anys que els esports de muntanya s’han convertit en propostes que guanyen adeptes conforme passa el temps. Un món que en un primer moment era només a l’abast d’aventurers que no els importava jugar-se el físic per descobrir nous límits s’ha apropat a un públic molt més ampli.

L’evolució de la pràctica d’esports de muntanya ha generat propostes molt atractives al col·lectiu de gent que vol gaudir de dues passions: la natura i la competició. D’aquesta manera, fa temps van començar a aparèixer diferents formats de competició a la natura com ara les curses d’orientació, les curses de resistència, les duatlons de muntanya... i els raids d’aventura.

Els Raids d’aventura són competicions que es desenvolupen en un entorn natural, normalment la muntanya, i que combinen proves molt diferents i relacionades amb les activitats a l’aire lliure: bicicleta tot terreny (btt), curses d’orientació, tir amb arc, escalada, descens de barrancs, piragüisme...

Com funcionen
Tot i que cada raid pot tenir unes característiques diferents, la participació en aquest tipus de competicions és grupal, normalment en equips d’entre 2 i 5 persones. En funció de la normativa es poden realitzar, o no, canvis durant el transcurs de la competició cosa que fa que no tots els integrants de l’equip estiguin obligats a executar totes les proves.

El funcionament general d’un raid consisteix en completar un recorregut més o menys llarg en el menor temps possible. Aquest recorregut pot ser lineal (començar en una població i acabar en una altra) o circular (inici i final en el mateix lloc). És habitual que el circuit estigui dividit en diferents seccions, i que cadascuna es pugui dur a terme d’una determinada manera. Per exemple, pot haver una primera secció que es faci en btt, una segona corrent, una tercera novament en btt, una quarta en caiac...

Una altra característica important dels raids és que els recorreguts no estan senyalitzats. Normalment, l’organització lliura una sèrie de plànols i documents que han de permetre a l’equip orientar-se per arribar al punt final de la cursa. D’aquesta manera, tot i que s’acostumen a senyalitzar les zones de transició (espais on acaba una secció i comença una altra) els diferents trams de recorregut o seccions no estan marcats i obliguen l’equip a interpretar els mapes i les coordenades. A més, durant el transcurs del raid s’han de trobar una sèrie de fites o punts de control, que serveixen per verificar que s’està fent l’itinerari correcte. Aquestes fites són unes banderes penjades a un arbre, un banc, un pal... amb una pinsa que permet fer una marca en el full de ruta (tarja on l’equip recull les diferents marques o fites i que l’organització valida en finalitzar).

Finalment, cal explicar que per guanyar un raid no només és important arribar el primer, sinó que també cal aconseguir el màxim número de bonificacions o punts. Aquests punts s’acostumen a aconseguir de dos formes: trobant totes les fites o punts de control i participant en proves de bonificació. Quant a les fites, cada una trobada incrementa la bonificació (o dit d’una altra manera, cada fita que l’equip es descuidi de marcar són punts que es perden). Les proves de bonificació poden ser optatives, no s’han de fer per donar per finalitzat el raid, però fer-les permet a l’equip aconseguir punts. Aquestes proves solen ser escalada, tir amb arc, ràpel, proves especials d’habilitat....

Els equips
Per participar en un raid d’aventura cal tenir certes nocions per desenvolupar-se en el medi natural. Quant hem de saber? Doncs estarà en funció del tipus i la dificultat del raid en concret.

En tot cas, és important que l’equip tingui una condició física similar, per tal que tots els membres del grup puguin participar de la competició amb una mateixa intensitat. Això evita que hi hagi integrants que es quedin molt despenjats durant el transcurs de la competició i facin alentir el ritme dels companys.

També és important que tots els membres del grup tinguin els coneixements adequats de la tècnica de les disciplines que hauran de practicar: bicicleta de muntanya, escalada, orientació, barrancs... Pot passar que algun equip hagi d’abandonar una competició degut a que un dels integrants no tenia els coneixements per fer alguna de les disciplines.

D’altra banda, l’equip ha de preparar-ne la participació i, a més, tots els membres del grup han d’implicar-s’hi. Els raids d’aventura tenen un important component estratègic i no serveix que només un de l’equip tingui clar què s’ha de fer o cap a on s’ha d’anar. Aquesta preparació conjunta permet sumar les habilitats de cadascú per treure el màxim profit com a equip. També permet que la presa de decisions sobre el recorregut més adequat, el material a dur o les parades a fer sigui la més adequada.

Per últim, en molts raids és necessari tenir un equip de suport. Es tracta de companys que no participen en la competició realitzant les proves, però que acompanyen l’equip durant el recorregut. Aquest grup de suport ha de coordinar-se molt bé amb els competidors, coneixent els recorreguts i els temps d’arribada estimats, ja que són els encarregats de transportar i preparar el material que es farà servir en la següent secció i recollir el de l’anterior, tenir llest l’avituallament, estar al cas de les informacions que l’organització pugui emetre i traslladar-les als companys (per exemple, un canvi de recorregut degut a condicions climatològiques adverses), preparar els nous plànols...

Els diferents raids
En l’actualitat, podríem parlar de dues propostes diferents de raids: les competicions de rendiment i els opens.

De les primeres, les de rendiment, n’existeixen a diferents nivells: Copa del Món, Copa d’Espanya, Copa Catalana... Es tracta d’un conjunt de proves puntuables que es fan en tot el territori i en les quals els equips van sumant punts i lluitant per la primera classificació de la competició. Són raids que requereixen una gran condició física i una preparació tècnica i tàctica específica (alguns d’ells arriben a durar una setmana), un bon equip d’assistència i material tècnic molt específic. L’objectiu principal és la competició i el rendiment esportiu.

Els Opens, en canvi, són propostes d’una durada molt més curta (entre mig i dos dies) i l’objectiu principal és la promoció d’aquest tipus d’activitats i la participació del major nombre de persones. Es fan en circuits molt més assequibles, plànols més fàcils d’interpretar, més facilitats pels relleus... Tot i que les exigències físiques no són les mateixes, cal que els participants tinguin uns mínims per no patir lesions degudes a l’esforç.

Hi ha entitats que organitzen circuits de raids open, per tal que els participants puguin participar d’una lliga de raids de característiques assequibles. Moltes vegades les lligues open suposen el pas previ per a equips novells, que acaben més tard fent el salt a competicions de rendiment.

Els valors de les competicions col·lectives

La pràctica esportiva no només aporta una sèrie de beneficis en quant a la millora de la condició física i psicològica, sinó que també permet l’aprenentatge d’uns valors que hi van associats. Però, és el mateix aprenentatge en els esports col·lectius que en els individuals? Els esports col·lectius tenen un component social que no tenen els individuals, simplement pel fet de no compartir experiències, resultats, espais i moments comuns...

A més, els esports de competició col·lectius tenen un condicionant inevitable. L’èxit o la derrota mai no depenen d’una sola persona. Acceptar aquest fet, suposa la possibilitat de treballar dos valors fonamentals com són el respecte i la solidaritat. El respecte enfront la realitat del company. Coneixent-lo i acceptant-lo es pot ajudar molt millor en les seves mancances i, per tant, ajudar l’equip. Igualment respectar al companys significa conèixer-los millor i aprendre d’ells. La solidaritat, en quant a fer costat en totes les situacions, ja siguin positives o negatives, ja siguin d’èxit o de derrota. Ser solidari amb el company o companya significa tant recolzar-lo en el moment de necessitat com compartir els moments de glòria.

El sacrifici envers el grup és un altre element difícil de descobrir en els esports individuals. El saber renunciar a un objectiu individual i que de vegades no coincideix amb els objectius del grup és un exercici de responsabilitat i maduresa que requereix en ocasions de tot un procés d’aprenentatge.

El treball en equip suposa la capacitat d’entendre quin és el rol que l’individu desenvolupa dintre del col·lectiu i la voluntat de desenvolupar-lo de la millor manera possible. Així, el jugador emprèn un procés d’autoconeixement i es posa a disposició de l’equip, treballant de manera coordinada amb els seus companys.

Participar en un esport col·lectiu permet que els membres d’un mateix equip comparteixin èxits i frustracions. Aquestes experiències creen lligams molt forts que de vegades fomenten les relacions dels membres del grup fora de l’entorn esportiu. En ocasions, aquestes relacions poden arribar a perdurar en el temps, convertint-se companys d’equip en companys per a tota la vida.