"Estem
en
una fase de consolidació, no de creixement"
"Els Jocs van
promoure un creixement de lactivitat esportiva"
"Suposo que el
Claror tindrà alguna cosa a dir sobre el tema Tàbor"
"Gran part de
lesport no sexplica sense la competició"
"El dilema entre
esport de formació o de competició està superat"
|
|
No fa encara un any que Albert Batlle, tot un
veterà de la política municipal, ocupa la regidoria dEsports de lAjuntament.
Què és, què fa, com viu un regidor dEsports?
Ser regidor dEsports en una ciutat com Barcelona és un privilegi extraordinari.
Quan lalcalde em va proposar el nomenament em va donar la il·lusió més grossa des
que sóc regidor. Perquè és un bombó. La ciutat ha sigut olímpica, està ben equipada
esportivament, està molt oberta a lesport
i a mi, agradant-me com
magrada lesport és un tema molt engrescador. Però ara sóc conscient de que
sóc el regidor en una fase no de creixement sinó de consolidació, i això ho ha de
tenir molt present la ciutat. Estem en una fase en què, duna etapa de creixement
extraordinari quant a instal·lacions esportives, passem a una etapa en què prima
garantir que es mantingui la qualitat de les instal·lacions construïdes en els darrers
anys. Daltra banda, hem de continuar empenyent els barcelonins a participar en
activitats esportives i, per descomptat, consolidar que Barcelona, després dels Jocs, es
mantingui com una de les capitals mundials quant a grans esdeveniments esportius.
Què queda de la
Barcelona olímpica tres anys i mig després dels Jocs?
Queden les instal·lacions que vam construir amb motiu dels Jocs amb un grau de
conservació i dutilització òptim, que ja és important. Un dels reptes que
teníem era, no només fer bé els Jocs, sinó fer bé els Post-Jocs. Des del punt de
vista de lincrement de lactivitat esportiva, el creixement ha estat
extraordinari. Tenim més de 100.000 ciutadans que són usuaris de les instal·lacions
esportives municipals
i tenim una ciutat amb un nou urbanisme que permet una
utilització esportiva de la ciutat. Les platges, les avingudes, els parcs
espais
oberts que conviden a la pràctica esportiva a la ciutat de Barcelona.
Continuaran les
invesions?
Tenint en compte que estem a un període de consolidació més que de creixement, el
programa dinversions que tenim és força raonable. Destinarem al voltant de 2.000
milions de pessetes com a inversió en noves instal·lacions esportives.
En quines zones i
en quin tipus dinstal·lacions es concentrarà la inversió?
A les zones més necessitades dinfraestructures. Les instal·lacions olímpiques es
van repartir de forma bastant uniforme però som conscients que algunes zones van quedar
mancades. Es faran inversions també en obres dacondicionament
dinstal·lacions que van complir el seu paper, però que han de ser adapatades a les
noves necessitats de la pràctica esportiva. És el cas del Poliesportiu de
lEstació del Nord, que gestionarà la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
O la piscina de Salts de Montjuïc, que va complir el seu paper durant els Jocs, i que ara
cedirem a la Federació Catalana de Natació i ladaptarem a les noves necessitats.
I a la zona dreta
de lEixample quins projectes hi ha?
El projecte Tàbor està tirant endavant, en procés de construcció. És un projecte que
dotarà a aquell sector duna nova instal·lació esportiva aprofitant la
construcció de lescola. Aquí nosaltres bàsicament farem el continent i el
contingut vindrà una miqueta marcat per les característiques de la concessió que en el
seu moment realitzem. Aquesta serà una instal·lació gestionada per una entitat
esportiva, com gairebé totes les instal·lacions municipals. Hi ha entitats i empreses
esportives que ja han manifestat el seu interès, i suposo que Claror també tindrà
alguna cosa a dir sobre el tema.
Algunes persones,
grups de veïns, han demanat a Claror que es presentin al concurs i gestioni aquest
poliesportiu. Com creu vostè que ha de ser aquest nou espai? Ha de ser similar a
lEsportiu Claror o, donada la proximitat que hi haurà entre les dues
instal·lacions, haurà de ser un model diferent i complementari?
Crec que ha de ser un mixte entre les dues coses. Primer perquè la gestió de Claror és
una gestió duns instal·lació polivalent i, per tant, compleix totes les
condicions duna instal·lació daquestes característiques, i després,
naturalment, si en el sector ja hi ha una determinada oferta o hi ha una oferta molt
potent, provablement els elements més dèbils daquesta oferta seran els que
shauran de treballar a Tàbor. En qualsevol dels casos, en el moment en què
shagi de fer el concurs haurem de fer-ho, tal com marca la llei, amb tots els
criteris de publicitat, qualitat
i llavors serà el moment de parlar-ne.
Canviant una mica
de tema, com valora el nivell de leducació esportiva que hi ha a Barcelona?
Una de les assignatures que en aquest país hem tingut pendents durant molt de temps ha
sigut lesport en edat escolar. Lesport era considerat com una de les
"Maries" a lescola, una assignatura poc treballada. LAjuntament va
ser un motor, durant molts anys, per tirar endavant un programa deducació
esportiva. Va fer-se la campanya "A lescola, més esport que mai" o el
programa dels "dimecres olímpics". I aquest, precisament, el reprenem ara. Des
daquest febrer sha engegat ara un programa de "dimecres esportius".
Amb làrea deducació de lAjuntament estem treballant perquè la
Generalitat presti latenció que es mereix lesport en horari lectiu. I pel que
fa a lesport infantil fora de lescola jo crec que hem avançat perquè
loferta és molt més plural de la que hi havia fa uns anys i, per tant, la
possibilitat de triar és molt major. Crec que loferta per a totes les edats és pru
variada i tothom pot trobar lesport que li va a la mida. Lalcalde em diu una
cosa amb la que hi estic dacord; tot nano pot triomfar en un esport, del que es
tracta es de trobar lesport en què cada nano shi troba a gust.
Li preocupa que hi
hagi excés de competició en lesport de formació? Creu que la competició és la
causa de la violència que de vegades es veu en lesport?
Aquest és un tema que és objecte de reflexió per part de tothom. Però, a veure, el
dilema entre esport i competició i esport de formació és una qüestió superdada.
Aquesta és una història de fa quinze anys. El que hem daconseguir és que
lesport de la competició sigui esport de formació, però no contraposar
lesport de fomació a lesport de competició, perquè hi ha una gran part de
lesport que no sexplica sense laspecte competitiu. I fins i tot,
lesport que va més lligat a la salut també té un component competitiu. Per
exemple, jos sóc un entusiasta del jogging i de la bicicleta fitness i cardiovascular i
cada dia em cronometro per veure si estic més bé, si milloro la meva marca
és a
dir que fins i tot en aquest cas també competeixes contra tu mateix. El que hem
daconseguir és que lesport de competició sigui formatiu, i en això els
educadors i els pares dels jugadors tenen una funció molt important. De vegades et sap
greu anar a un partit de futbol infantil i veure, no el comportament dels nanos, sinó el
dels pares, dels entrenadors
i això és una cosa que entre tots plegats hem
danar corregint.
Tornaran a haver
grans esdeveniments esportius a Barcelona?
Això és un tema molt important que estem impulsant: consolidar Barcelona com la capital
internacional de lesport. De fet, després del Jocs ha continuat havent-hi grans
esdeveniments esportius. Lany passat vam tanir el Campionat del Món
dAtletisme en pista coberta, fa uns dies vam tenir el Gran Premi Olímpic
dHoquei Herba, lany que ve tindrem lEuropeu de bàsquet, tenim etapes de
la Vuelta Ciclista a Espanya i, tot i així, tenim un programa per convertir Barcelona en
la capital mundial de lEsport i així captar alguns dels més grans esdeveniments
esportius. I quan diem Barcelona, en aquest cas ens referim a Barcelona i tota la seva
àrea dinfluència. Lobjectiu és consolidar el bon programa
desdeveniments que ja tenim i, a ser possible, augmentar-lo.

|
|
REQUADRES

Currículum vitae
|