Com és que vas començar jugant a futbol, a quin equip jugaves?
Vaig jugar a l’Europa, al Sant Andreu, als Escolapis de Sarrià...tenia un bon nivell, era el meu esport de tota la vida. El futbol-americà no el coneixia gens. De fet, quan vaig fer les proves d’entrada als Boxers, no sabia res d’aquest esport. Va ser després que em va començar a agradar.

Mai t’hauries imaginat que acabaries vivint del futbol-americà i jugant a un equip com els Dragons?
Fa sis anys no m’imaginava ni que tant sols jugaria a futbol-americà. Tot va ser com una sorpresa...i arribar a estar als Dragons és un somni que té qualsevol jugador espanyol d’aquest esport. Pensa que els Barcelona Dragons són l’oportunitat més gran que té qualsevol jugador espanyol de jugar a futbol-americà. Apart, és una gran experiència per conèixer un altre tipus de cultura com és l’americana, i conèixer Europa gràcies als viatges. És un bonic somni.

A vosaltres us sorpren el "boom" dels Dragons en una ciutat on, fa uns anys, ningú no coneixia aquest esport?
Sí, pot sorprendre. Però és que el futbol-americà és un esport molt espectacular i l’únic que falta és que la gent s’acabi d’adonar d'allò què veritablement té a la mà: venir a l’Estadi és més que veure un partit, és una oportunitat d’esbarjo per a tota la família. Una oportunitat perquè el pare, la mare, els fills..passin una tarda veient les "cheerleaders", el muntatge que envolta el partit...tot l’entorn, com diria en Cruyff.

El gran "hàndicap" segueix sent el desconeixement que hi ha entorn el reglament d’aquest esport?
Sí, és que les normes són realment difícils. Jo mateix puc dir que no conec totes les regles del futbol-americà i dubto que hi hagi moltes persones que se les sàpiguen. De tota manera, això no és tant problema. Qui ve a veure un partit ve a veure l’espectacle, ve a veure com 40 paios es foten canya per portar la pilota d’un costat a l’altre del camp. És un esport violent, divertit, cerebral...un esport on tot està controlat i planificat, on gairebé no hi ha improvisació.

Si parléssim de percentatges, quant té d’esport i quant d’espectacle?
50 per cent de cada cosa. Els jugadors som esportistes però, als Estats Units, la gent concep aquest esport com l’oportunitat que tota la família passi la tarda divertint-se.

Creus que aquest esport arribarà a arrelar-se del tot a Catalunya? Se'l podrà comparar amb el bàsquet o el futbol?
Home, ara ja està més arrelat que el bàsquet en el sentit que, a nivell de públic, els Dragons conciten més espectadors que qualsevol equip de bàsquet d’Espanya. Arrelar ha d’arrelar, el que nosaltres desitgem és que no nomès siguin 18 o 20.000 sinó 35 o 40.000 els qui vinguin a veure’ns a l’Estadi cada setmana.

Aquí a Catalunya està més arrelat, però a la resta d’Espanya sembla que encara falta molta feina per fer?
Sí però estem a Barcelona, i a mi m’ha de preocupar què pensa la gent de Barcelona i Catalunya, no què pensen a Madrid, al País Basc o a Cadis.

Quants anys et veus jugant als Dragons?
Tots els que pugui. M’agradaria jugar fins als 28 o als 30 i després, si l’esport ha arrelat definitivamnet, preparar-me per ser entrenador.