Quan vostè va arribar a la Secretaria General, el 10 de març d’aquest any, va declarar que tenia tres objectius bàsics: negociar la nova Ley del Deporte a Madrid, modificar la Llei de l’Esport a Catalunya, i resoldre el finançament de les instal·lacions esportives que es va acordar el 1994. S’ha avançat en els tres punts?
La qüestió del finançament de les instal·lacions esportives catalanes és un tema que tirem endavant. Vam acordar una inversió de 4.000 milions per a remodelar i construir noves instal·lacions. Se n'estan fent, i algunes ja són pràcticament acabades. Has de pensar que, des que sóc a la Secretaria General de l’Esport, cada 12 dies inauguro una instal·lació. Cada 12 dies. I ara, tal com anem avançant, aquest termini de 12 dies es va reduint. No ens enganyem, quan venen períodes electorals tothom que té interès s'hi esforça una mica més i inaugurem més coses.

Hi ha un retrat robot del tipus d’instal·lació que ara mateix s’està inaugurant a Catalunya?
No. No, perquè mira: hem inaugurat dos camps de futbol, tres de rugbi, dues piscines cobertes, una pista d’atletisme, pistes poliesportives, dues sales petites de barri, vestidors, millores d’il·luminació, hem posat primeres pedres… No hi ha un retrat robot tipus. Hi ha molta varietat d’instal·lacions perquè, afortunadament, l’esport català és molt plural.

Una altra qüestió és la de la Ley del Deporte de Madrid.
S’han fet negociacions i hem avançat molt, però tenim en aquest moment dos temes penjats. On ens trobem més estancats és en el tema de les seleccions catalanes. I un altre tema que no estava tan clar, però que jo crec que sí que tindria solució, és el de la representació de les federacions catalanes en el si de les espanyoles. Això de banda, hem arribat pràcticament a un acord en relació a les societats anònimes esportives, i hem progressat molt en altres qüestions que poden semblar menors, i que són de desenvolupament de la pròpia llei: assumptes de seguretat, de dopatge, de violència en l'esport…

I quant a les modificacions de la Llei de l’Esport de Catalunya?
A començaments de novembre una tramesa informava tota la gent del món de l’esport de l’avantprojecte de les modificacions de la Llei. Es farà tot un treball de visites a moltes entitats per conèixer una mica opinions, per recollir idees i aplegar projectes. De moment, tot això ho plasma un document de seixanta pàgines i escaig.

Durant els set anys que va passar a Madrid, va advertir una visió diferent pel que fa a l’organització de l’esport?
Sí. La visió que es té de l’esport a Catalunya és absolutament diferent respecte de Madrid i la resta d’Espanya. Aquí l’esport va de baix a dalt i a Madrid de dalt a baix. No vull dir que no hi hagi excepcions. Hi ha clubs importants a tot arreu, clubs socials que tenen moltes seccions i que, per tant, tenen aquesta, diguem-ne, "gènesi" catalana, una concepció més europeista de l’esport. Però, en línies generals, l’esport només el fan des de dalt, l’Ajuntament, les Diputacions… Hi ha una gran debilitat d’estructura de clubs.

Tot el contrari que a Barcelona.
És clar. El moviment que hi ha a Barcelona d’instal·lacions esportives, de fundacions, d’entitats sense afany de lucre, és una concepció que no hi existeix fora d’aquí. A Barcelona hi ha un Claror, un Europòlis, UBAE o Dir. A Madrid, encara que hi ha entitats d’aquest tipus, no tenen, ni de lluny, la potència de les d’aquí. És impensable concebre-les en altres llocs, amb aquesta concepció moderna de l’esport. Aquest és un dels fets diferencials.

Digui-me'n algun altre.
A Barcelona tenim un capital esportiu que moltes vegades no coneixem. Jo, després de tants anys, no el dominava, i crec que encara no el conec prou. I potser marxaré sense fer-ho del tot. És tanta la varietat de gent que fa esport i de tantes diferents maneres, amb tanta dedicació i esforç personals, que no ens ho podem arribar a imaginar…i és gent que no està censada! Crec que un dels moviments més importants que han generat els Jocs Olímpics ha estat bàsicament la incorporació de gent que no fa esport de competició.

És el que s'anomena"esport per a tothom".
Sí, sí, sí. Jo penso que l’esport, per definició, ja és per a tothom. Però sí és cert que cada vegada és major el nombre de persones que fa esport o activitat física amb motivacions mèdiques, estètiques, o per pur lleure. Els factors mèdics cada cop tenen més pes, però no hem d’oblidar els qui volen fer esport senzillament perquè volen estar més primets per lluir el cos a la platja. També són esportistes. I després hi ha el fenomen de la gent gran, que abans no feia res i ara vol fer exercici. És en definitiva un nou concepte de l’esport absolutament modern i novedós, i que es dóna a Catalunya.

En relació a tot això, ara mateix s’està produint un moviment d’entitats que promouen una Unió de l’Esport per a Tothom a Catalunya. Quina opinió li mereix?
Es vol crear una Unió de l’Esport per a Tothom. Hi ha diferents grups en aquest moment que estan treballant plegats amb aquesta concepció de formació, de fer un servei comú a tota la gent que practica esport. Penso que és molt bo que es creïn entitats, que s’intercanviïn idees, que es facin aportacions positives dirigides a la gent que realitza activitat física i esport. És absolutament necessari, encara que no cal regular-ho perquè aquestes persones no necessiten regulació sinó assessorament.

Per tant, vostè donarà suport a aquesta Unió de l’Esport per a Tothom de Catalunya?
Sí. Penso que té el seu lloc, col·laborant amb les entitats, que és com es planteja; la seva creació és un encert. Que col·labori amb les entitats, que els orienti sobre trenta mil aspectes, que ajudi els esportistes. Sobretot amb un criteri que sigui dirigit a la gent, perquè totes i cada una de les persones, amb diferents objectius, han de tenir el suport d’aquestes entitats, de la mateixa manera que l’esport federat o l’esport de competició té la seva implantació i organització mitjançant les federacions esportives.