Marta Domínguez
"Mai no dono res
per perdut"
Entrevista: Sergi Larripa
Fotos: Sport
© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de
la Fundació Claror.
"L'atletisme espanyol està vivint els millors moments de la seva història, i els resultats així ho certifiquen. Tenim atletes de primer nivell"
"La millor esportista d'Espanya? M'omple de satisfació que penssin que he omplert el buit deixat per Arantxa"
Una esportista que intenta treballar amb esforç, sacrifici i constància per aconseguir els màxims objectius. I una persona que intenta viure amb honestedat i humilitat.
Com vas
començar en l'atletisme?
La veritat és que va ser una mica per casualitat. A mi, des
de ben petita, m'agradava molt fer esport. De fet, en practicava molts. Un dia uns veïns
em van convidar a córrer una cursa. Hi vaig participar i, des d'aleshores, a poc a poc
m'hi vaig anar introduint en l'atletisme cada cop més. Amb el pas dels anys, m'ho vaig
anar prenent cada vegada més seriosament, fins que al final em vaig plantejar
dedicar-m'hi professionalment.
Quin va
ser, el paper de la teva família? Tens antecedents familiars, en l'esport?
No tinc antecedents des del punt de vista professional, tot i
que som quatre germans, i que a tots ens ha agradat molt practicar esport. Per diverses
raons, però, l'única que es va dedicar a l'esport professionalment vaig ser jo. De tota
manera, he de dir que sempre he rebut un gran suport de la meva família.
A què
t'hauries dedicat, en cas de no ser atleta professional?
Des de petita que sempre m'han agradat els policies i els
bombers.
Com és
un dia en la vida de Marta Domínguez? Quantes hores t'entrenes?
Porto una vida bastant normal des del punt de vista d'un
esportista. Em llevo, esmorzo i al matí faig un primer entrenament d'una hora i mitja.
Dino i faig la migdiada. Després, a la tarda, faig un segon entrenament de dues hores i
mitja. Més tard, intento distreure'm i descansar. Miro d'anar-me'n a dormir d'hora. Això
ho faig sis dies a la setmana, i un el descanso. De tota manera, he de dir que, per mi,
entrenar-me no es redueix a les dues sessions diàries que faig. Per mi, menjar d'una
determinada manera, descansar i dormir les hores necessàries també formen part de la
preparació. Així que és com si m'estigués entrenant les 24 hores del dia.
Com desconnectes de l'atletisme? Quines són les teves aficions? M'agrada molt muntar a cavall, cosa que intento fer cada diumenge, quan no m'entreno, ja que em relaxa molt. També m'agrada molt anar al cinema, encara que sovint m'hi adormo, especialment quan hi vaig a la nit. A banda d'això, les altres distraccions, no sé, són les normals: llegir, veure la tele... Ara, des de fa un temps, també he d'anar a reunions, perquè m'he introduït en qüestions polítiques.
Què t'ha
impulsat a introduir-te en el món de la política?
Estic col·laborant amb el Partit Popular a la meva ciutat,
Palència. Hi col·laboro des de l'àmbit esportiu, i la veritat és que m'agrada. Tot el
que sigui poder ajudar al desenvolupament de la meva ciutat, des de l'àmbit que conec,
els esports, m'omple de satisfacció. Si els meus coneixements i experiència poden
beneficiar la ciutat, m'hi sento compromesa per ajudar-la.
Quines
són les teves millors qualitats des del punt de vista esportiu?
Sóc molt treballadora, em dono a la meva feina, i no dono mai
res per perdut.
Com
valores el teu estat de forma actual?
Bé, em trobo com m'he de trobar a aquestes alçades de
temporada. L'objectiu d'aquest any són els Mundials de París d'aquest estiu i, des d'ara
fins als mundials, el que he de fer és preparar-me per anar agafant la forma
progressivament. Ara el que faig és agafar molts quilòmetres. Més endavant ja
milloraré la velocitat.
Quin ha estat el
millor moment de la teva carrera esportiva?
No hi ha hagut un sol moment que destaqui molt per sobre dels
altres. Evidentment, els millors moments són les victòries aconseguides, que sempre són
un premi a l'esforç de preparació anterior.
I el
pitjor moment?
Tampoc no recordo especialment moments molt negatius. Gràcies
a Déu, les lesions m'han respectat bastant. Només l'any 1999 vaig tenir una lesió a la
cama que em va fer patir durant dos mesos, perquè no sabíem què tenia. Vaig sentir
molta incertesa durant vuit setmanes i, a més, em va perjudicar molt la preparació
d'aquella temporada. Però finalment ho vaig superar, i no he tornat a tenir problemes
greus de lesions. Des del punt de vista esportiu, potser les majors decepcions les he
tingudes als dos Jocs Olímpics en què he participat. Als primers, a Atlanta, era molt
jove, i els resultats van ser molt discrets. I als segons, a Sidney, em vaig posar malalta
i no vaig poder rendir al màxim de les meves possibilitats. Espero que a la tercera vagi
la vençuda, i que als Jocs d'Atenes pugui aconseguir alguna cosa positiva. És el meu
gran desig.
Has hagut
de renunciar a moltes coses, des del punt de vista personal, per arribar on ets?
Jo no parlaria de renunciar. Evidentment, per ser una
esportista professional has de fer una vida molt sana i equilibrada, t'has de cuidar molt,
i això no et permet fer segons què. Des de petita he hagut de renunciar molts dies a
estar amb els amics, a anar a festes, a sortir de nit..., però tampoc no ha estat un
sacrifici, perquè sempre he tingut molt clar que el que volia era dedicar-me a
l'atletisme, i que el que més em satisfeia era fer esport.
Quins
són els teus objectius, a curt termini?
Com t'he comentat abans, aquesta temporada l'objectiu són els
mundials de París de l'estiu. M'estic preparant per aconseguir-hi el màxim. Així que,
ara per ara, només penso en això.
I a
llarg termini?
M'agrada anar pas a pas, i pensar només en objectius a curt termini. Però és clar que
la temporada vinent serà molt important per mi, ja que hi haurà els Jocs Olímpics
d'Atenes. I aconseguir un èxit als Jocs Olímpics és el meu màxim somni.
Possible ho és, i jo no hi escatimaré esforços, però s'ha de tenir en compte que hi influiran molts factors, i que en uns jocs hi ha els millors atletes, amb les màximes aspiracions. De tota manera, jo treballo amb la idea que l'or és possible, i hi posaré totes les ganes i la il·lusió.
Com veus
l'atletisme espanyol?
El veig en un estat de forma fantàstic. Crec que estem vivint
els millors moments de la nostra història, i els resultats així ho certifiquen. Tenim
atletes, tant masculins com femenins, amb prou categoria per lluitar contra els millors en
moltes especialitats. En migfons, en fons, en marató, en marxa, en salt de llargada, en
llançament de pes... Els atletes hem donat motius per tal que es confiï en nosaltres.
I
l'atletisme femení?
Es troba també en el millor moment de la història. A les
darreres competicions, les dones hem aportat pràcticament la meitat de les medalles
aconseguides per la delegació espanyola. Hi ha grans atletes que estem aconseguint grans
resultats, i a les quals encara ens queden uns quants anys per endavant per seguir
rendint. I si les coses segueixen fent-se bé, sortiran joves atletes que ens prendran el
relleu i que seguiran oferint èxits a l'atletisme femení espanyol.
Siguem
una mica crítics: què es pot millorar, a l'atletisme espanyol?
Home..., poden millorar-se les qüestions econòmiques,
perquè s'ha demostrat que els èxits esportius són inseparables de les ajudes i del
suport econòmic que tinguem al darrere. Un suport econòmic que ens permet dedicar-nos
íntegrament a l'atletismne sense haver-nos de preocupar d'altres coses, que tinguem bones
infraestructures, bons serveis, que el màxim nombre d'esportistes pugui rebre ajudes...
Durant els propers anys és important que continuï l'ajut que rebem de les institucions,
i que s'articulin els mecanismes que permetin que els patrocinadors s'impliquin en el
suport de l'atletisme.
A pesar
que ets molt jove per pensar en la retirada, has pensat a què t'agradaria dedicar-te en
el futur, quan deixis l'atletisme?
La veritat és que ara no penso gaire en això. Ja arribarà
el moment. Ara em concentro en les futures competicions. Tot i així, sí que tinc clar
que m'agradaria seguir fent alguna cosa relacionada amb l'esport. Jo vaig estudiar
magisteri d'educació física. No sé si em veig fent classes en una escola..., però el
que és segur és que, faci el que faci, tindrà a veure amb l'esport.
Sí, la veritat és que m'omple de satisfacció. Fins a la retirada de l'Arantxa Sánchez Vicario estava clar que ella era la millor esportista del país: ho va aconseguir absolutament tot. Però la seva retirada va deixar un buit, i que les persones que havien de decidir pensessin que jo era qui podia omplir aquest buit és un fet realment satisfactori. Em fa sentir plenament reconeguda.
Una ciutat per viure-hi? Palència
Un lloc per anar de viatge? Barcelona
Un plat? La pasta
Un llibre per llegir? Love Story
Una pel·lícula de cinema? Hombres de honor
Un mitjà per estar informat? La televisió
Mar o muntanya? Mar
Un cantant o grup musical? David Bisbal
Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Jesucrist
Un esportista que admiris? Michael Jordan
Un personatge actual? El meu pare
Què valores més de les persones? La sinceritat
Si un dia fossis president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries? Igualtat per a tothom
Dretes o esquerres? Dretes
Què t’enduries a una illa deserta? Crema bronzejadora
Un desig confessable? Ser campiona olímpica!
Des del principi es va especialitzar en el migfons: 1500, 3000 i 5000 metres llisos. Va obtenir-hi grans resultats. Com a júnior i promesa es va proclamar campiona d'Espanya de 1500, i recordwoman estatal en 5000.
Els millors èxits, però, els va aconseguir en categoria absoluta. Ha estat campiona d'Espanya en les tres distàncies, tant en pista coberta com a l'aire lliure.
Va participar en dos Jocs Olímpics (Atlanta 96 i Sidney 00), malgrat que no hi va aconseguir posicions rellevants. En els propers Jocs d'Atenes 04 serà, en canvi, una de les grans favorites a l'or olímpic en 5000 metres, distància en què últimament suma èxits.
Els darrers èxits de l'atleta han estat els dos subcampionats del món assolits als mundials d'Edmonton 01 (aire lliure) i als de Birmingham 03 (pista coberta) i l'or (en 5000) als campionats d'Europa d'aire lliure del 2002.
Al 2002 ha rebut diversos guardons que la distingeixen com la millor esportista espanyola de l'actualitat. A la foto veiem com recull el premi, de mans del Rei.
Tot i que la Marta era la gran estrella femenina de la prova, no va guanyar-la. Va quedar-ne tercera, en una mostra del gran nivell de la Milla. Per davant seu van quedar Natàlia Rodríguez i Zulema Fuentes Pila. "Recordo que era la primera prova de la temporada d'estiu, i que jo no hi arribava en el millor moment de forma", afirma la palentina.
Tanmateix, Domínguez va deixar un bon record entre els aficionats i l'organització, ja que en tot moment va mostrar-se amable i atenta amb els aficionats, que no deixaven de demanar-li autògrafs i fotografies.
"Va ser un dia molt maco. La Milla tenia molt bon nivell, i el recorregut, amb final a la Sagrada Família, va ser bonic. Que si m'agradaria tornar-hi? És clar! Per mi sempre és un plaer tornar a Barcelona!", afirma.