Joanne Somarriba

	Rudy Fernàndez "Quan estigui preparat per anar a la NBA ja ho dirè"		Entrevista publicada a Tot Claror 44 (Abril-Maig 2003) Entrevista: Yuri Fernàndez Fotos: Sport © Fundació Claror. Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror.
*"Abans de la Copa del Rei no em coneixia ningú i ara vaig pel carrer i m'aturen per saludar-me o per felicitar-me"* *"Ara tinc els meus ídols al davant, a ala pista, però els he de veure com a rivals i pensar com els farè la vida impossible"* *"No em veig com un Pau Gasol, em veig com un Rudy fernàndez que vol jugar molts anys a la Penya i guanyar tots els títols possibles"* *"Si guanyo diners molt millor però no ho trobo necessari: mentre m'ho passi bè a la posta ja setic content"*	No et fan por tantes expectatives sobre teu futur? Crec que es parla molt de mi, ara mateix, però jo he de seguir en la meva dinàmica d'entrenaments i partits i no pensar en el que diuen. I ho aconsegueixes? Sí. Gràcies sobretot a la família i a la gent que m'envolta de l'equip i entrenadors em mantinc a part de tot el que diuen de mi. Has hagut de renunciar a alguna cosa pel bàsquet? Doncs jo vaig començar jugant a futbol i un dia vaig haver de triar i vaig apostar pel bàsquet. També he renunciat als estudis; no del tot, però sí que els he deixat aparcats. Què estudiaves? Estava fent un mòdul d'educació física per entrar a INEF. Aquest any hauria estudiat el grau superior, però ho he hagut de deixar, perquè eren massa hores i no m'ho podia compaginar. Quin és el millor record d'aquesta temporada? Home, tots els partits que hem guanyat són molt importants, i un record molt bonic ha estat la Copa del Rei, perquè crec que quedar segons en una Copa en què no se'ns situava com a favorits està molt bé. Tinc un gran record de tota la competició i de la final, per molt que la perdéssim. Creus que hi ha hagut un abans i un després de la Copa del Rei? Està clar. Abans no em coneixia la gent i ara tothom em reconeix pel carrer i em feliciten. La gent que et felicita i els periodistes, t'atabalen molt? Sí que m'atabalen, la veritat. Perquè tot sovint et truquen al mòbil o intenten fer-te una entrevista. I jo crec que és estrany, per a un jugador tan jove, que visqui això, però jo ho haig de portar bé i de moment ho faig amb molta humilitat i tocant de peus a terra. Però, què prefereixes? La vida de júnior anònim o la d'estrella de l'ACB? Bé, fa poc era jo el que assenyalava la gent com el Raúl López. I ara se'm fa estrany que m'assenyalin a mi, però penso que ho he d'afrontar. A mi també m'agrada que la gent reconegui el que he treballat fins ara. Et gestiones tu mateix el sou? No. Tinc el meu pare i el meu representant. T'agradaria jugar amb la selecció catalana contra la espanyola? Home. Jo vaig néixer a Mallorca. És veritat que els meus pares van néixer aquí a Catalunya i són catalans. No ho sé, si ho faria; si m'ho proposessin, potser sí. Però ja et dic: jo sóc molt fidel a Mallorca i me l'estimo molt. Si de cas, la selecció mallorquina. Què vols ser, de gran? M'agraden molt els nens petits i m'agradaria estar vinculat amb els esports. Professor d'educació física no em desagradaria. Què se sent, de passar de jugar a pavellons buits a sentir com t'aclamen cinc mil persones? Em sento una mica estrany. Perquè fa poc jugava contra el Safa i ara jugo contra jugadors que tenen molta qualitat, i et sents estrany, perquè fa poc eres tu qui eres entre l'afició i assenyalaves els teus ídols i ara els tens al davant. Però els has d'afrontar com a rivals i no has de pensar que són millors que tu, sinó en com els faràs la vida impossible. El teu referent? El meu referent sempre ha estat la meva germana. I el teu ídol? El meu ídol? Dejan Bodiroga és un jugador que m'agrada molt; no en l'aspecte de joc, sinó perquè tot el que és difícil ho fa fàcil. I en els moments que l'equip el necessita, ell hi és per afrontar el partit i guanyar-lo. Suposo que saps que ara ve tot allò de la fama, els diners, dones... Jo crec que en aquest aspecte ho afronto prou bé. Jo no crec que sigui necessari, tot això. Jo tinc les meves amistats, que les tindré per sempre, i el tema dels diners és com una feina que tinc la sort que m'agrada molt i que estic molt a gust jugant a bàsquet, sobretot a la Penya. I si guanyo diners molt millor, però no ho trobo necessari: mentre que m'ho passi bé a la pista, ja estic content. I de nòvia, en tens? No. Però tinc moltes amigues. Realment seguiràs a la Penya fins al 2008? No se sap. Però a mi m'agradaria ser-hi, perquè crec que la Penya ha estat el primer equip que m'ha donat l'oportunitat d'arribar on sóc, i li dec molt. No ho puc assegurar, perquè pot passar de tot; jo ara ho porto bé. Penso en el dia a dia i no em preocupo del que pot passar en dos o tres anys. *T'inscriuràs al draft?* No, de moment no. I què et preocupa? Hi ha moltes preocupacions. Però a la vida hi ha gent dolenta i hi ha gent bona. Jo intento estar sempre amb els amics. No tinc cap motiu de negativitat. Últimament se t'està comparant molt amb en Gasol... Jo encantat, perquè el Gasol està fent una temporada impressionant. Però no em poden comparar amb un jugador que ha guanyat títols i que és un jugador important a l'NBA, amb uns números impressionants. Però jo no em veig com un Pau Gasol, em veig com un Rudy Fernández que intenta treballar dia a dia i que vol aconseguir títols per a la Penya, i que té molts anys per viure. Vull guanyar molts títols amb la Penya i esperar. Quan estigui preparat per anar a l'NBA ja ho diré.	k	Preguntes molt personals Estadístiques d'estrella Un alley houp pel record
	Preguntes molt personals Una ciutat per viure-hi? Badalona Un lloc per anar de viatge? Mallorca Un plat? Carn Un llibre per llegir? La ciutat de les bèsties Una pel·lícula de cinema? Titanes hicieron història Un mitjà per estar informat? La Vanguardia Mar o muntanya? Mar Un cantant o grup musical? El canto del loco Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Juan Antonio San Epifanio Un esportista que admiris? Bodiroga Un personatge actual? Ronaldinho Què valores més de les persones? La sinceritat Si un dia fossis president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries? La pau Dretes o esquerres? Dretes Què t’enduries a una illa deserta? Menjar i una pilota de bàsquet Un desig confessable? Que em respectin les lessions

	Estadístiques d'estrella En la seva primera temporada a l'ACB, Rudy Fernández està firmant uns números espectaculars. Ell, Tabak i Arnolds són els únics jugadors de l'equip que no s'han perdut cap partit (24 de 24). És el quart anotador de tirs lliures de l'ACB, amb un 91% d'encerts, superat per jugadors tan experimentats com Espil, Macijauskas i Rigaudeau. A més, és el segon jugador de l'ACB en recuperacions de pilota (48 en 24 partits). Tampoc no sembla que els triples se li donin malament, ja que és el quinzè de la lliga, amb un 42% d'encerts (38 de 89). Però si per alguna cosa destaca l'escorta de la Penya és per la seva capacitat anotadora. Ara per ara, és el vuitè anotador de la Lliga, amb 271 punts. I els que falten per venir. Els tècnics de l'ACB han estat unànimes: som al davant d'un crack. Així, Bozidar Malkovic assenyalava. "S'ha d'apostar per ell, perquè al principi et pot perdre algun partit, però això no és res comparat amb les alegries que et pot arribar a donar".

	Un alley houp pel record Ningú no podria dir amb exactitud quan va començar a forjar-se un nom a l'ACB, però el que està clar és que Rudy Fernández ja no és una promesa. Potser va ser quan, al minut 33 de la final de la Copa del Rei a Sevilla, Guzmán va llençar la pilota per una passada que semblava perduda, i aquest mallorquí de divuit anys es va elevar per la línia de fons per fer un alley houp amb esmatxada d'esquena inclosa. I, de pas, va fer aixecar del seient tot un pavelló, la crítica i el seleccionador nacional. Moncho López ha declarat textualment: "No hi ha lloc per a especulacions; en Rudy és un dels millors en la seva posició i anirà als Jocs Olímpics". Uns diuen que és massa pressió per a un noi tan jove, però ell vol les pilotes que els veterans rebutgen. Passa, dribla, anota i, sobretot, dóna espectacle. Els experts diuen que les estrelles no tenen edat. Drazen Petrovic ja era el més "xulo" de l'equip amb divuit anys i Pau Gasol va fer campió de Copa el Barça l'any 2001. És per això que molts tècnics coincideixen a dir que no es caigui en l'error de sumar-li quilos per força o de convertir-lo en un gran defensor. Els motlles estan fets per als jugadors normals, però el talent de jugadors com en Rudy s'ha d'anar cuinant a foc lent, sense additius, sense pressions i, sobretot, amb paciència, per veure com aquest noi es converteix en un dels millors jugadors del món.