Hristo Stoichkov, ex jugador de futbol del FC Barcelona
"Entrenar el Barça és el meu somni"
Entrevista: Jordi Finestres
© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de
la Fundació Claror.
"Crec que Rijkaard sabria com portar-me i que trauria el millor de mi "
Sempre que les obligacions professionals li ho permeten, Hristo Stoichkov assisteix al Camp Nou a veure el seu equip de l’ànima. Assegut al costat d’un bon amic, Txiki Begiristain, el millor jugador búlgar de tots els temps no deixa de moure’s i fer comentaris durant el partit.
Segur que en més d’una ocasió ha volgut saltar a la gespa i empènyer aquella pilota que a vegades es resisteix a entrar a la porteria rival. I és que Hristo és molt culé i, a més, actua com a tal. Després de finalitzar la seva etapa al Barça, va viure aventures futbolístiques al Japó, l’Aràbia Saudí i els Estats Units, tot actuant-hi com un autèntic ambaixador del barcelonisme.
Tot i que els deures amb la selecció búlgara l’obliguen a romandre força temps lluny de la seva estimada Barcelona, la capital de Catalunya, país que se sent seu, no ha dubtat a establir la residència definitiva a casa nostra, al costat de les tres dones de la seva vida, la seva esposa, Mariana, i les ninetes dels seus ulls, la Christiana i la Michaela.
La primera pregunta és gairebé inevitable: és comparable l’actual Barça amb el seu Dream Team?
No m’agrada comparar èpoques. Crec que el nostre equip va ser únic per dues coses: perquè va fer història guanyant quatre lligues consecutives i la Copa d’Europa, quan mai ningú no ho havia aconseguit abans, i també per com es va guanyar tot allò. Vam enamorar el món futbolístic sencer, tots els mitjans de comunicació parlaven de nosaltres i tots els nens del món volien ser Laudrup, Koeman, Guardiola o jo mateix. Els equips de base copiaven els nostres mètodes i l’evolució del futbol va donar un gir important en direcció a l’espectacle i no pas al futbol físic.
Devia ser sensacional ser protagonista d’aquell fenomen
I tant! Era emocionant jugar entremig de tanta admiració. Ara bé, avui, i tornant a la qüestió de la comparació, l’equip de Rijkaard també és molt bo, torna a ser referència a Europa i ja ha guanyat els primers títols. Hi ha jugadors extraordinaris que fan que els nens es facin del Barça. Només el temps dirà si aquest equip és millor que el Dream Team, però, per mi, tant de bo guanyin deu lligues i cinc Copes d’Europa i deixin enrere els nostres mèrits! Tinguem paciència, animem-los, i d’aquí uns anys els del Claror em torneu a fer aquesta pregunta.
Continuem jugant a les comparacions: per la seva manera de jugar i de fer, pel seu caràcter, Samuel Eto’o és el seu digne successor a l’equip?
No ho sé... No m’agrada comparar equips i, encara menys, persones. Cadascú és com és. Això sí, Eto’o és absolutament sensacional. Per qualitat, per caràcter, per compromís amb causes benèfiques, per professionalitat, per tot plegat. Home, vist des de fora, entenc que ens comparin, perquè tots dos tenim associat el gol, la velocitat, el treball, la humilitat al camp, l’amor a uns colors, la raça... i la mala llet que ens entra quan perdem un partit! Només espero que d’aquí a uns quants anys la gent del Barça s’estimi el Samuel tant com m’ha demostrat que m’estima a mi.
Aquest any, la Lliga tornarà al Camp Nou?
Tant de bo! Veig força clar que tornarem a guanyar el títol, ja que el Madrid no ens atraparà i el València, el Deportivo, el Vila-real, el Sevilla, el Celta... són equips que no tenen entitat, ara mateix, per prendre-li la Lliga al Barcelona. Només el Barça pot fer que la Lliga no caigui de la nostra part. Què vull dir amb això? Que només la perdrem si ens posem nerviosos abans d’hora, en cas que les lesions persegueixin els nostres cracks i els recanvis notin la pressió, que el Chelsea ens doni un ensurt i l’equip no es recuperi, o coses fora del que seria normal.
I la Lliga de Campions? (en el moment de l’entrevista encara no s’havia disputat l’eliminatòria de vuitents contra el Chelsea)
Ja veurem... D’entrada, vull dir que més confiat que jo no hi ha ningú, però també vull alertar que no serà fàcil. Crec que avui dia els dos equips més poderosos del món són, precisament, el Barça i el Chelsea, i ara s’han de veure les cares. I aquí pot passar de tot. Algú pot dir que si el Chelsea elimina el Barça és una sorpresa? O al contrari? No. Qualsevol pot guanyar, però hi ha aspectes que poden condicionar l’eliminatòria al nostre favor. Espero que el factor camp desequilibri i també el fet que a l’equip de Mourinho no hi ha cap jugador com Ronaldinho, Messi o Eto’o, capaços de capgirar el rumb d’un partit en una acció individual. En aquests tipus de partits les estrelles han de brillar. Si és així, el Barça passarà ronda i estarà més a prop de la segona Copa d’Europa.
Pateix més a la grada?
I tant! Quan era jugador i no podia saltar al camp, per lesió o sanció, ho passava fatal. Succeïen coses i no podies intervenir-hi i, a més, des de fora es veu tot tan fàcil que em volia morir quan un company no veia una passada o fallava un gol cantat.
I m’imagino que dirigir un equip des de la banqueta sense poder fer res damunt la gespa, tampoc deu ser fàcil per a vostè...
Ara, com a entrenador de la selecció de Bulgària, tinc la responsabilitat que tot vagi bé i de mantenir el cap clar perquè no se m’escapin els detalls que acaben decidint un partit. He de veure-ho tot per ajudar els meus jugadors a guanyar els partits. Una cosa la tinc clara: la millor època de la meva vida, quan més he gaudit, és com a jugador de futbol. La resta d’escenaris, la llotja, la banqueta, van acompanyats de molts nervis...
Vostè és conegut pel seu caràcter difícil i a vegades conflictiu amb els entrenadors. Si ara fos jugador del Barça, com creu que serien les seves relacions amb Rijkaard?
Estic segur que em portaria bé, perquè és un home que transmet confiança i tranquil·litat. Els jugadors el respecten molt perquè saben que com a futbolista va ser molt bo i, ara, com a tècnic, està traçant una trajectòria plena d’èxits. Crec que el Frank, que és un bon amic meu, sabria com portar-me i que trauria el millor de mi. Cruyff ho va aconseguir amb altres mètodes, picant-me, excitant-me, posant-me malalt dels nervis...
S’atreviria a comparar els dos tècnics holandesos, Cruyff i Rijkaard?
El tarannà de l’actual entrenador del Barcelona és fantàstic. Rijkaard fa servir una psicologia diferent a la de Johan, però només cal veure el rendiment dels grans jugadors com Ronaldinho, Eto’o, Deco, Xavi i companyia per entendre que els seus mètodes funcionen molt bé. Hi ha gent que diu que li falta mala llet, però jo els hi diria que he estat en molts vestidors i que els crits i les males formes no aconsegueixen res.
És el seleccionador de Bulgària. Es veu algun dia entrenant el Barça?
M’agradaria molt, però de moment només he de pensar a aprendre els secrets de la banqueta. La selecció m’ajuda a viure situacions i a agafar experiència per quan em toqui l’oportunitat de créixer com a entrenador, d’un equip més modest en primera instància i, si tot va bé, d’un gran equip més endavant. Si tinc la sort que aquest gran equip és el Barça, fantàstic! És l’equip dels meus somnis i, per tant, em faria l’home més feliç del món.
Vostè ha realitzat algunes sessions especials d’entrenament amb els equips filials del FC Barcelona. Què recomana a la gent jove que vol arribar al primer equip?
Que treballin i s’enamorin del futbol. Només així es pot arribar a bon port. Hi ha tants factors incontrolables que possibiliten i impedeixen que un nen arribi a professional que l’única cosa que cal controlar és que l’ensenyança que rebi sigui bona i que li serveixi per aprendre a la perfecció els fonaments tècnics i tàctics del futbol. Això és el que intentem fer a les meves escoles permanents a Vilafranca, Barcelona i Sant Cugat, i a les d’estiu d’Amposta, Prades, Cassà de la Selva i Lloseta (Mallorca). Mirem de cuidar molt cada detall del futbolista però, sobretot, de la persona.
Vostè ha conegut els àrbitres de molt a prop, fins i tot en va arribar a trepitjar un. Què en pensa quan des d’alguns entorns de Madrid es diu que els àrbitres ajuden el Barça?
Que beneficien el Barça? Qui ho diu això? Ho deu dir la premsa de Madrid! No fotem, home, no fotem! És cert que s’han equivocat alguna vegada a favor nostre, però també hi ha hagut cops que ens han perjudicat. O ja no ens recordem de l’expulsió decisiva de Ronaldinho davant del Saragossa, que ens va costar la Copa? A Madrid busquen excuses per justificar els tres anys sense títols.
L’hem vist sempre al costat de la demanda perquè Catalunya tingui seleccions esportives oficials. És optimista?
El món evoluciona i no tinc cap dubte que els espanyols obriran la seva ment i permetran que Catalunya tingui seleccions esportives. A qui fan mal? A ningú. Si els espanyols creuen que Catalunya és Espanya tindran la sort de veure una selecció espanyola més una selecció catalana. Dues seleccions! Millor que una, no? I per als catalans, objectiu complert. És un tema complicat, però jo ho veig des de fora, i no entenc la polèmica. He de dir que estic al costat dels esportistes catalans i, per això, he estat l’únic personatge no català que ha participat en la darrera campanya de conscienciació de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, amb el lema “Una nació, una selecció”. Deixem passar el temps i esperem que la gent que treballa per portar endavant aquesta iniciativa i aquest repte ho aconsegueixi. A mi em tenen per ajudar...
Com es manté en forma?
Jugo a futbol amb els veterans del meu país i també amb els del Barça i, sobretot, jugo a golf, un esport que m’ha atrapat i que no em deixa escapar. La veritat és que m’hauré d’espavilar perquè veig que tinc més panxa que mai! (riu). .
Una ciutat per viure-hi? Barcelona
Un lloc per anar de viatge? Miami
Un plat? Tots els de la cuina catalana
Un llibre per llegir? No tinc temps per a la lectura
Una pel·lícula de cinema? Qualsevol d'Antonio Banderas
Un mitjà per estar informat? Televisió
Mar o muntanya? Mar i muntanya
Un cantant o grup musical? Josep Carreras
Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Qualsevol de valent i sincer
Un esportista a qui admiri? Michael Jordan
Què valora més de les persones? La sinceritat
Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Acabar amb la pobresa, la fam i les guerres
Dretes o esquerres? Esquerres
Què s'enduria a una illa deserta? Amics família i una pilota
l Un desig confessable? Els tinc tots complerts
Clar i català: Hristo Stoichkov (Plovdiv, 1966) és un mite del Barça. Ja fa vuit anys que va penjar la samarreta blaugrana al vestidor del Camp Nou, però se’n va endur l’escut i el porta al cor. No és una frase per quedar bé: només cal anar un dia de partit a l’Estadi i veure’l. Allà es nota que la gent no l’oblida. Menuts i grans li continuen demanant autògrafs, es fotografien amb ell, l’abracen, l’estimen. I és que el bo de Hristo ha significat molt per a l’imaginari col·lectiu culé.
És ben cert que quan va arribar a Catalunya, l’estiu de 1990, era un perfecte desconegut per a la immensa majoria, però ben aviat es va fer notar, dins i fora del camp, assumint el rol d’home golejador d’aquell memorable Dream Team dels noranta. Stoichkov hi va aportar quelcom més que gols i diagonals. Va regalar-nos cor i coratge, més rauxa que seny, més ràbia que complacència amb el rival. I això va ser definitiu per a l’èxit d’un equip d’un Club massa acostumat a la llàgrima trista.
El “8” d’aquell equip de somni gaudia d’una cama esquerra daurada, d’un olfacte innegable per al gol (162 dianes en 339 partits), d’una velocitat de vertigen i de ganes de guanyar-ho tot. El seu tresor futbolístic és envejable: una Copa d’Europa, cinc Lligues, dues Copes, una Recopa, dues Supercopes d’Europa i quatre d’Espanya, a més d’una Pilota i una Bota d’or.
Hristo es va discutir amb gairebé tots els entrenadors, amb gairebé tots els dirigents, amb gairebé tots els àrbitres, amb periodistes, companys i rivals... però avui és difícil trobar algú que parli malament d’ell. És per això que d’ell sí que es pot ben dir allò de geni i figura. Una herència que avui transmet a joves valors de futur amb la posada en marxa de les Escoles de Futbol Hristo Stoitchkov (telèfon 670 250 260 o www.campusinternacional.com).