Marc Coma, campió del Ral·li Lisboa Dakar 2006
"No hi crec en els favorits"
Entrevista: Cristian González
© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de
la Fundació Claror.
"L'organització del Dakar impulsa un moviment ONG d'ajuda a l'Àfrica"
Marc Coma encara el seu repte de revalidar el títol de campió del Ral·li Lisboa Dakar que va aconseguir el 2006. El pilot d'Avià analitza tots els puntsdel Dakar i repta als que critiquen aquesta prova que s'informin més sobre l'esperit solidari de la mítica i perillosa cursa.
Com et veus per defensar el títol de campió del Dakar?
Enfoquem tota la temporada per arribar amb garanties a la cita del Dakar tot i que he participat en altres curses. Hem seguit el programa que ens vam fixar a principi d’any i estem al nivell que teníem previst per aquestes alçades de la temporada.
Ets el pilot a batre. Creus que és bo partir com a favorit?
No hi crec ni en favorits ni en rivals a batre. El veritable enemic és la carrera en si mateixa. A mi no em preocupen els demés competidors perquè el que preocupa són les adversitats de la carrera.
Quins seran els principals rivals a tenir en compte?
Dins de l’equip KTM del que en formo part hi ha pilots capdavanters que ja saben què és guanyar aquesta carrera com són el francès Cyril Després. També destacaria l’Isidre Esteve que se l’ha de tenir molt en compte.
Com valores el traçat d’enguany?
És un recorregut força clàssic seguint la línia dels últims anys. Passarem per Marroc, Mauritània, Mali i Senegal.
Hi ha països que n’han prohibit el pas...
No és ben bé així. La veritat és que molts dels països d’aquesta zona pateixen moltes inestabilitats i acostumen a no ser gaire segurs especialment quan entres en el desert perquè t’hi pots trobar pirates del desert. L’organització és la que decideix si cal evitar o no el pas per un país i de fet, no cal que estigui en guerra, simplement si no hi ha garanties de seguretat per als pilots, es modifica el traçat i prou.
Quina és la preparació per afrontar el Dakar amb garanties?
Quan estem per aquí acostumem a treballar al desert dels Monegros perquè és un lloc poc poblat, ampli i amb unes condicions no iguals però sí similars a les del desert de l’Àfrica.
És fonamental treballar en equip. Quina relació tens amb els companys?
Treballar en equip és molt important i nosaltres tenim la sort que som un grup que ja porta anys treballant i de fet som gairebé com una família. Aquest element és clau perquè la competició del Dakar sovint et fa viure moments límit que si no els passes amb gent que et coneix perfectament serien més difícils de portar. I jo em sento molt afortunat perquè tinc molt bona relació amb els companys d’equip.
Les etapes del Dakar són llargues i en moltes ocasions heu d’anar sols. Com ho fas per mantenir la concentració?
No és cap secret que els esportistes d’avui dia treballin amb un psicòleg. Aquest és el meu cas. Em vaig adonar que per estar concentrat tot el dia i saber afrontar situacions extremes cal treballar l’aspecte de la fortalesa mental. De la mateixa manera que vaig al gimnàs a treballar els meus músculs també necessito entrenar el meu cap per poder aguantar la pressió i per això el psicòleg m’ha ajudat moltíssim.
Alguna vegada, al Dakar, has trobat un accidentat i t’has parat per ajudar-lo? Què se s’acostuma a fer en aquests casos?
Precisament, una de les coses més maques que té aquesta carrera és l’esperit del fair play. Si un es troba a un accidentat sempre es para per ajudar amb el que es pugui, s’avisa a l’organització i depenent de la situació de la persona accidentada pots continuar el teu camí o quedar-te fins que arriba el servei mèdic. Però sempre ens parem perquè hi ha molta esportivitat.
Amb 29 anys vas guanyar el Dakar quan pilots experimentats com Jordi Arcarons mai van aconseguir aquesta fita. Podries fer història en aquesta prova...
Treballo per poder guanyar més Dakars però hi ha molts factors a tenir en compte. No em veig essent l’Indurain dels Dakars. És molt complicat. De moment el meu objectiu és treballar per revalidar el títol i després ja veurem.
Tu i Nani Roma sou els únics pilots catalans que heu aconseguit guanyar el ral·li dels ral·lis. Vas conpartir equip amb ell a KTM. Vas aprendre molt d’ell?
I tant! Per descomptat que sí. Jo vaig ser el seu ‘motxiller’ i va ser una gran experiència de la qual en vaig treure molt profit. Per a mi hi ha dues persones molt importants en aquest aspecte, una és en Nani Roma i l’altra en Jordi Arcarons que m’ha transmès tota la seva experiència.
Què és un motxiller?
És l’equivalent al que en ciclisme seria un gregari. És aquell company d’equip del primer pilot que l’ajuda al llarg de la cursa. És la persona de confiança. Els equips són jeràrquics.
Creus que el Ral·li Dakar és el més dur de tots?
Sí. Dins de l’especialitat de motos és el més dur sense cap mena de dubte.
Tot pilot de ral·lis vol haver corregut alguna vegada a la seva vida el Dakar. Per què aquesta fascinació?
El desert atrau molt i a més, la carrera és molt atractiva per a la gent que competeix. També permet, en les diferents especialitats, allargar la carrera esportiva dels pilots. A nivell de les motos, quan ja estàs acabant de competir en motocròs i l’enduro poden arribar els ral·lis africans. I en cotxes ja em vist el cas de Carlos Sainz o Collin McRae que quan ja han acabat de competir al Campionat de Ral·lis proven al Dakar.
La sort és el factor més important a l’hora d’aconseguir l’èxit final?
És un element que hi és, no es pot negar però jo no hi crec gaire. Tot s’ha de preveure i treballar perquè vagi rodat. Per exemple, les caigudes no es poden atribuir a bona sort o mala sort si no al fet d’assumir més o menys riscos en funció del teu nivell de pilotatge. Quan un cau no és per mala sort. Si pensem que és per aquest factor no aprendrem a corregir errors.
Entens les crítiques d’alguns sectors que consideren el Dakar una prova poc ètica des del punt de vista de la cooperació internacional?
Respecto totes les opinions però la gent que pensa així s’hauria d’informar més. Si ho fes, segur que no pensaria així del Dakar. És veritat que passem per uns països amb un nul nivell de desenvolupament i que hi ha molt de contrast amb la tecnologia punta que nosaltres utilitzem però es fan coses molt bones. El nostre equip, per exemple, impulsa la Fundació Dakar Solidari i l’any passat vam donar 36 tones de medicaments i aquest any n’intentarem portar el doble.
Creus que l’organització de la cursa actua de forma autista davant la difícil situació dels països on transcorre la prova?
És que això no és així. L’organització impulsa un moviment d’ONG per ajudar a aquests països. Cert que mai n’hi ha prou però es fan moltes coses. A més, pel sol fet que passi el Dakar, aquestes zones en surten molt beneficiades i fan caixa per poder sobreviure força temps. Hi ha una dependència econòmica d’aquesta zones amb el Dakar i si es retirés, els trauries una font d’ingressos molt important. La gent d’aquí, en comptes d’opinar tant hauria de preguntar als africans què en pensen. Jo passo molt de temps a l’Àfrica i estic completament solidaritzat amb el què passa allí i la veritat és que mai hi ha prou ajudes però tot el que pugui aportar el Dakar serà benvingut.
Competeixes al Dakar des del 2002. Tens alguna anècdota interessant?
Sí. El primer any vaig trencar moto i em vaig quedar en mig d’un mar de dunes. En comptes de quedar-me amb la moto com es recomana, vaig decidir anar fent el recorregut a peu i ajudant els altres pilots que passaven. Finalment, vaig arribar al control de pas tres hores després davant l’estupor de tots. Van decidir portar-me en helicòpter cap al camp base en comptes de fer-me esperar el camió escombra.
L’any passat també vas guanyar el campionat del món de ral·lis. Creus que només se’t coneix pel Dakar?
Sóc conscient que la gran carrera és el Dakar i de fet, ens preparem per aconseguir l’èxit en aquesta prova. És com el ciclisme en que el més interessant és el Tour de França i les altres proves si cauen al sarró doncs millor. Ara al 2006 he guanyat tots els rallis de la Copa del Món en els que he participat: Argentina, Sardenya, Marroc i Egipte.
Anem als orígens. A casa vas començar ben aviat amb les motos. La teva família és molt motera...
Casa meva sempre ha fet flaire de gasolina des de sempre. El meu pare havia competit tot i que no a nivell professional i els meus tiets també. El meu pare em va comprar la primera moto als 12 anys i als 14 ja vaig començar a competir fins arribar on sóc ara.
És veritat que agafaves la moto a esquenes del teu oncle?
Ell va ser el que em va ensenyar a anar en moto perquè jo encara no tenia moto pròpia. Quan veia que ell no hi era a casa, li pispava la moto per a anar a fer un tomb.
T’hagués agradat ser pilot de motociclisme de velocitat?
Jo visc en un poble i el normal és agafar la moto i anar a donar un vol per la muntanya. No m’he plantejat mai fer motociclisme de velocitat.
Què faràs quan acabis la teva carrera esportiva?
A mi m’agradaria continuar vinculat al món de les carreres tot i que no sé de quina manera. Com a manager o entrenador d’un pilot. M’encanta tot aquest món.
Contemples passar-te als cotxes?
Sí que ho he pensat. És una sortida interessant. Per competir en cotxes al Dakar tens dos camins d’accés. O vens dels rallis on ja tens experiència de pilotatge o vens de les motos al Dakar en que ja estàs experimentat en la navegació i la duresa de la carrera. Pensa que en motos cal tenir una forma física més potent que en cotxes.
Per acabar. Agafes la moto o el cotxe?
Normalment em desplaço en cotxe però quan estic pel poble també m’agrada agafar la moto per anar a fer una escapada.
Una ciutat per viure-hi? Un poble, Avià
Un lloc per anar de viatge? Qualsevol desert
Un plat? Pa amb tomàquet
Un llibre per llegir? Molts
Una pel·lícula de cinema? Braveheart
Un mitjà per estar informat? Internet
Mar o muntanya? Tots dos
Un cantant o grup musical? U2
Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Marilyn Monroe
Un personatge actual? N'hi ha molts
Un esportista a qui admiri? Lance Armstrong
Què valora més de les persones? La sinceritat
Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Destruir totes les armes
Dretes o esquerres? Apolític
Què s'enduria a una illa deserta? Una bona companyia
l Un desig confessable? Ésser feliç
Marc Coma, nascut el 7 d’octubre de 1976 a la localitat barcelonina d’Avià, es va iniciar ben de pressa en el món del motociclisme i ja als vuit anys gràcies al seu pare i especialment al seu oncle, va aprendre a anar en moto. A partir d’aquí va anar endinsant-se en les curses de motos en els campionats provincials, autonòmics i estatals. A partir dels 18 anys en Marc va decidir fer el salt a l’Enduro, cansat de les curses de circuit. El canvi li va anar d’allò més bé i van començar a arribar els primers triomfs com el Campionat d’Espanya Júnior el 1995 o la medalla de plata amb l’equip espanyol al Mundial d’Enduro només un any més tard.
No va ser fins el 2002 però que el pilot català no va debutar el Dakar. En aquella ocasió no va acabar la cursa perquè es va trencar el canell en una caiguda. Al següent any va fitxar per l’equip KTM liderat per Nani Roma, primer pilot català que guanyava un Dakar. En Marc va aprendre molt del campió i capità de l’equip KTM i va acabar en onzena posició. Després que l’edició del 2004 fos decebedora per una caiguda que li va impedir acabar el Dakar, Marc Coma va aconseguir el seu gran somni el 2005 quan es va proclamar campió amb només 29 anys.