Pau Gasol, jugador de bàsquet de l'NBA
"Voldria retirar-me al Barça "
Entrevista: Cristian González
© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de
la Fundació Claror.
“El que trobo més a faltar és la resta de la meva família i els meus amics”
Quan parlem del bàsquet a catalunya hi destaca un nom per damunt de tota la resta: Pau Gasol. el jugador de bàsquet de sant boi és l’estàndard de l’esport català i ha esdevingut una de les icones mundials de l’esport de la cistella gràcies al seu gran rendiment a l’NBA.
Després de sis anys jugant a l’NBA i haver-se consolidat com una de les estrelles de la millor lliga del món, Pau Gasol encara el seu futur amb l’ambició de militar en un equip que li permeti d’una vegada aspirar a guanyar l’anhelat anell de campions de la prestigiosa lliga nord-americana.
Vas arribar a Memphis el 2001. Sis anys després no trobes que ha arribat el moment de canviar de franquícia i provar sort en un equip amb més aspiracions?
Tinc ganes d’estar en una situació en la qual pugui aspirar a guanyar-ho tot, i espero que tant pugui ser amb els Memphis Grizzlies, on sóc ara, com amb un altre equip en cas que m’arribi l’oportunitat de canviar d’aires.
Darrerament el teu nom havia sonat molt com a reforç d’altres equips de l’NBA. Tens alguna preferència en especial?
Francament, no busco una franquícia determinada, només vull un equip que aposti totalment per mi i tingui el compromís de guanyar i anar a per totes. Els noms i ciutats no m’interessen tant com l’ambició i el compromís per guanyar títols. Vull formar part d’un projecte ambiciós i guanyador que aspiri a tot, i Memphis s’ha reforçat.
Juan Carlos Navarro tornarà a compartir vestidor amb tu ara als Grizzlies. El veus capacitat per triomfar a la millor lliga del món?
Sí, la seva situació contractual era el major impediment per poder fer el salt als Estats Units. Per mi serà un plaer jugar amb ell a l’NBA, perquè sé de totes totes que ho farà molt bé perquè té molta qualitat.
Jorge Garbajosa i José Calderón estan rendint a un bon nivell a Toronto Raptors. Sembla que l’aposta per jugadors europeus ja no és arriscada...
Els equips NBA cada cop aposten més pels jugadors europeus a causa del bon resultat que estem donant la gran majoria, així que ja no és cap sorpresa que gent com Jorge Garbajosa i José Calderón hagin ofert un bon rendiment durant aquesta temporada.
En els darrers mundials i Jocs Olímpics, la selecció dels EUA no va aconseguir la medalla d’or. Creus que ja no existeix tanta diferència entre els jugadors europeus i els nord-americans?
Sincerament, en la meva opinó el bàsquet internacional ha millorat en els últims anys i ja no se li té por als Estats Units. Ara mateix els campionats internacionals estan molt oberts i no hi ha un clar favorit. Són més competitius i això fa millorar constantment el seu bàsquet.
Anem a l’ACB. Com valores la progressió del teu germà, Marc Gasol i quins consells li donaries per millorar el seu joc?
La valoro molt positivament, estic molt orgullós de com està jugant i de com ha aprofitat l’oportunitat de jugar al màxim nivell i de la manera en què ho està fent. El més important és que continuï així i que treballi encara més per seguir millorant ja que estic segur que pot arribar a jugar a un nivell superior a l’actual. Encara té marge de progressió perquè és molt jove per millorar.
Finalment en Marc ha decidit continuar a l’Akasvayu tot i que els màxims responsables de la secció de bàsquet del FC Barcelona el volien recuperar per a la propera temporada...
Estic segur que els responsables del FC Barcelona el volien reincorporar a la seva disciplina perquè és un molt bon jugador de bàsquet, però s’ha de respectar què és el que realment vol en Marc i el més important, què és el que pot resultar millor per a la seva carrera esportiva.
Amb l’or al Mundial de Japó de l’any passat vas acomplir un somni. Quines fites et proposes de cara al futur a nivell de selecció i de club?
Amb la selecció espanyola vull continuar aconseguint medalles i mantenir el gran ambient que tenim dintre l’equip. I a nivell de club el meu objectiu principal és intentar posar-me en una situació avantatjosa en la qual pugui per fi aspirar a guanyar un anell de campió de l’NBA. De fet, si el projecte m’il·lusiona, no m’importaria seguir a Memphis.
Parlem dels reptes més immediats de la selecció espanyola de bàsquet. Quins són els països més forts en aquests moments de cara a l’Eurobàsquet que es juga aquest setembre a Madrid?
Hi ha diversos equips que tenen molt de potencial i que seran durs rivals per a nosaltres. Estic parlant de Grècia, França, Lituània, Turquia, Alemanya i Itàlia. Aquests serien els equips a batre si estem parlant a nivell europeu, per decomptat.
Quin va ser el secret de l’èxit de la selecció espanyola per aconseguir el Mundial de Japó?
Van haver-hi molts factors que van influir ben positivament en l’èxit de Japó. En primer lloc, cal destacar la qualitat de l’equip però no cal oblidar un factor fonamental segons el meu parer: la qualitat va estar barrejada amb la bona química. I per acabar, no cal oblidar una molt bona direcció, sens dubte. Tots aquests factors van ser essencials en l’èxit de l’estiu passat.
Tornem a l’NBA. Quin és el jugador amb qui t’has enfrontat que t’ha impressionat més i per quin motiu?
Home, està ben clar. Michael Jordan és el millor de tots els jugadors amb els quals m’he enfrontat. Sense cap mena de dubte. Crec que sobren els perquès.
En alguna ocasió va dir que ser del Barça és sentir-se català...
Quan vaig arribar aquí em vaig adonar de la realitat d’aquest país. De seguida vaig fer un curs de català per integrar-me a la societat catalana i ara m’hi sento plenament identificat. Tornant a la frase, la vaig dir perquè jugar al Barça t’obre moltes portes pel què significa aquest club a Catalunya.
Quan eres un rookie, qui et va ajudar més a l’hora d’integrar-te al vestidor i al nou entorn?
Recordo que les persones que més em van ajudar a adaptar-me al nou equip van ser el meu company als Memphis Grizzlies, Shane Battier, i també l’entrenador ajudant, Scott Roth.
Com t'has adaptat a la societat nord-americana? .
Crec que m’he adaptat prou bé a tots els canvis que comporta anar a viure a un altre país. De fet, no he tingut pas gaire problemes en aquest sentit. Per descomptat, potser el que trobo més a faltar és la resta de la meva família, els meus amics i també la teca, que com a casa no es menja enlloc.
T’agradaria retirar-te a l’NBA o valores tornar a jugar a Europa abans d’acabar la teva carrera esportiva?
A aquestes alçades se’m fa difícil haver de pensar ara en la retirada. Crec que queden encara molts anys per a això. Reconec que sempre he pensat que m’agradaria retirar-me jugant al Barça, però encara em queden uns anys per afrontar aquest tema. Ja veurem en quina situació em trobo quan arribi el moment de preparar la retirada.
Què t’agradaria fer quan acabi la teva carrera esportiva?
M’agradaria acabar la carrera de medicina que vaig haver de deixar per falta de temps.
Una ciutat per viure-hi? Barcelona
Un lloc per anar de viatge? Impossible dir-ne només un
Un plat? La gamba vermella
Un llibre per llegir? L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón
Una pel·lícula de cinema? La Vida és Bella de Roberto Benini
Un mitjà per estar informat? Internet
Mar o muntanya? Mar i Muntanya
Un cantant o grup musical? Estopa
Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Gaudí
Un personatge actual? Lluis Llach
Un esportista que admiri? Michael Jordan
Què valora més de les persones? La sinceritat
Si un dia fos president del Govern o de l’ONU, quina primera decisió prendria? Intentaria conscienciar el món de l'importància d'ajudar aquells qui ho necessiten
Dretes o esquerres? No parlo de política
Què s’enduria a una illa deserta? La meva família
Un desig confessable? No seria un desig si fos confessable
Pau Gasol Sáez (San Boi de Llobregat, 6 -7-1980) és el gran de tres germans, tots ells dedicats a l’esport de la cistella. Va començar a despuntar en les files de l’Escola Esportiva Llor de Sant Boi, però ràpidament va ser reclutat per CB Cornellà on jugava en la posició de base. El 1997 es va incorporar a la pedrera del FC Barcelona i va debutar a l’ACB amb només 18 anys. A partir de la temporada 1999-2000 va ser jugador del primer equip, on va guanyar dues lligues i una Copa del Rei. La seva espectacular progressió no va passar desapercebuda a l’NBA, i el 2001 va ser escollit contra tot pronòstic en el número 3 del Draft per Atlanta Hawks tot i que va acabar recalant als Memphis Grizzlies on va ser escollit rookie de l’any en la seva primera temporada. La campanya 2005-06 va fer història en ser el primer jugador català i espanyol que jugava un All-Star Game de l’NBA. Amb la selecció espanyola el palmarès de Pau Gasol inclou els ors al Mundial Júnior de Lisboa l’any 1999 i al Mundial de Japó de 2006, una plata a l’Eurobasket de Suècia de 2003 i un bronze al de Turquia de 2001.