Marc Gasol, jugador dels Memphis Grizzlies a l’NBA

"El meu equip és el Barça"

© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror.

Marc Gasol sempre ha crescut sota l’ombra del seu germà gran, però ara que ja fa dues temporades que és a l’NBA molts el comencen a respectar com un gran jugador de bàsquet. Seguint els passos d’en Pau, el mitjà dels Gasol comença a despuntar en els Memphis Grizzlies i veient-lo jugar no seria una bogeria pensar que «Big Marc» jugués per a un dels grans.

Marc Gasol s’està consolidant a l’NBA i ja és una peça indispensable per al joc interior dels Memphis Grizzlies, que actualment estan en ratxa després de superar un mal començament de temporada. Si l’any passat va ser un bon rookie, ara ja s’ha guanyat el respecte de tots i protagonitza actuacions remarcables com la que va tenir en el duel que els Memphis van guanyar als Lakers (95-93) el mes de febrer passat, en el qual va obtenir millors registres que el seu germà Pau.

Després de guanyar l’Eurobàsquet, quins objectius t’has marcat?
Sobretot, millorar l’anterior, cosa que ara per ara no sembla gaire complicada, però hem de treballar molt.

Ara t’estàs a Memphis, però a quin equip de l’NBA t'agradaria jugar?
Com molt bé dius ara m’estic a Memphis i és en l’únic que penso en aquests moments.

Quin ha estat el secret per superar el mal inici de temporada?
Sempre parlo de la confiança que ara tenim en el company, com ens hem convertit en un equip solidari. No és que abans no confiéssim en el del costat: és que no sabíem com traduir-ho en els partits. Després del nostre mal començament, els jugadors ens vam reunir. No es tractava de tallar caps ni buscar culpables. Vam parlar clar i vam votar quin jugadors serien els capitans. Vam decidir que seríem Zach Randolph i jo.

Té molt de mèrit ser el capità d’un equip en el teu segon any...
No cal donar importància al fet que jo sigui un dels capitans de l’equip, encara que sí que demostra que els teus companys creuen en tu i en els teus valors.

Com estàs vivint de moment l’experiència americana?
Molt bé. He tingut la sort de jugar en una ciutat en la qual ja havia viscut abans, i això t’ajuda força a l’hora d’adaptar-te.

Trobes a faltar alguna cosa d’aquí?
Evidentment, el menjar es troba a faltar molt. Tinc la sort que un amic, Dani Olivella, que té un restaurant a San Francisco, m’envia coses que agraeixo moltíssim. A més, he trobat un web que ven productes espanyols als EUA. Pel que sé, és una família que va viure a Espanya i ha muntat això. Compro de tot: vi, mel, tonyina enllaunada, oli...

Alguna cosa més?
Quan vinc d’Espanya surto carregat amb els llibres que vull llegir durant l’any. La música la compro per Internet. Als companys de l’equip els tinc ben fregits amb la música espanyola. Al vestuari sempre sona alguna cosa, i jo m’he fet amb la clau de l’armari on hi ha l’altaveu on adossem l’iPod. Al vestuari dels Grizzlies sonen habitualment Estopa o La Excepción. Els meus companys al·lucinen bastant. També veig sèries espanyoles: he estat molt enganxat a Qüestión de sexo i segueixo sempre Crackòvia, de TV3. Els de l’equip es pensen que estic com una cabra, perquè se senten les meves riallades per tot l’avió.

I què me’n dius, de la família?
El fet de no tenir contacte directe amb els amics i la família evidentment és el que pitjor es porta. La veritat és que parlo molt amb ells. L’Skype és una benedicció. La diferència horària de Memphis i Barcelona és de set hores, així que quan jo acostumo a tenir temps lliure, que és a la tarda, puc parlar amb la gent, encara que per a ells és de nit.

En alguna ocasió has comentat que falten jugadors espanyols a l’ACB, però curiosament quan en surt un de bo de seguida marxa a l’NBA.
Home! L’NBA és un somni per a qualsevol jugador, però és claríssim que Europa també té moltes coses bones a oferir per a un jugador de bàsquet.

Creus que Ricky Rubio ha fet bé ajornant la seva arribada a l’NBA?
I tant! Sobretot perquè ha fitxat per un club com el FC Barcelona. Estic completament segur que no es penedirà de la seva decisió.

Creus que algun dia hi haurà franquícies de l’NBA a Europa?
Podria ser, però no crec que jo continuï en actiu quan això passi.

Anem enrere en el temps. A casa teva sempre han estat de l’Espanyol?
Bé, és cert que quan érem petits anàvem al camp de Sarrià acompanyats pel nostre avi. Però realment el meu equip és el Barça!

Què va significar per a tu el Barça?
Una sort. Era el somni de qualsevol nen, jugar al club que admires, i arribar al primer equip, debutar...

I què va significar el darrer any a l’Akasvayu Girona?
A Girona l’últim any no cobràvem. No era una situació fàcil per a ningú, però el vestuari es va mantenir unit. En aquest aspecte, van treballar bé Pedro Martínez, Diego Ocampo, Román Montáñez, Fernando Sant Emeterio..., i gent com Arriel McDonald i Darryl Middleton. Ens van fer veure que, encara que no cobràvem, el nostre deure era continuar. Si veus els fisioterapeutes o els utillers, que viuen mes a mes, i segueixen treballant quan no cobren, com no ho has de fer tu? Quan el Girona se’n va haver d’anar de l’ACB pels problemes econòmics va ser molt dur.

Per què li agrada Shaquille O’Neil?
Perquè gaudeix de cada moment en què és a pista. No tan sols pel jugador que és, sinó perquè és una persona excel·lent. És un tros de pa i té detalls impressionants.

Què li recomanaries a un nen que comença en el bàsquet?
Només una cosa: que gaudeixi molt d’aquest esport amb els seus amics.

El teu germà diu que li faria molta il·lusió retirar-se al Barça. Comparteixes aquest desig?
Tinc una infinitat d’amics a can Barça, però si el Girona torna a l’ACB..., seria una decisió ben complicada de prendre. És clar que m’encantaria poder guanyar l’Eurolliga....

Quan acabis la teva carrera esportiva tens decidit a què et dedicaràs?
Encara no, aquest any, segurament, començaré la universitat a distància.

Preguntes molt personals

La carrera meteòrica
de "la Tanketa"

Marc Gasol va néixer a Barcelona un 29 de gener de 1985. El segon fill d'Agustí Gasol i Marisa Sáez de seguida es va adonar que volia seguir els passos del seu germà gran, en Pau. La carrera basquetbolística de «la Tanketa» –així l’anomenaven a les categories inferiors de l’Escola Llor de Sant Boi– ha estat també meteòrica. Després d’uns anys al bàsquet base del FC Barcelona, amb setze anys va provar sort durant dos anys al Lausane High School de Memphis per després fitxar la temporada 2003-2004 pel primer equip del FC Barcelona, on va guanyar la Lliga ACB. Els problemes personals amb l’entrenador blaugrana, Dusko Ivanovic, el van portar a fitxar per l’Akasvayu Girona, club amb el qual va guanyar la FIBA EuroCup (2006-2007).
Amb només 23 anys va fitxar pels Grizzlies i es va convertir en el millor debutant a l’NBA procedent de l’ACB, tot anotant dotze punts en el seu primer partit. Amb la selecció espanyola ha guanyat un Campionat del Món (Japó, 2006), un Campionat d’Europa (Polònia, 2009) i una medalla de plata als Jocs Olímpics de Pequín 2008.

Una ciutat per viure? No me n'agraden gaires, però Girona té alguna cosa especial
Un lloc per anar de viatge? Les Illes Balears
Un plat? Peix
Un llibre per llegir? Ara estic amb La mano de Fátima
Una pel·lícula de cinema? Fa poc que vaig veure My sister's keeper
Un mitjà per estar informat? No hi ha res com Internet
Mar o muntanya? Estic enamorat dels dos, però el mar em tira molt
Un cantant o grup musical? Estopa i La Excepción
Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? N'hi ha tants! James Naismith, per dir-ne un
Un personatge actual? Aniria a fer un cafè amb Nelson Mandela
Un esportista que admiri? Doncs Roger Federer i Valentino Rossi
Què valora més de les persones? La sinceritat
Què s’enduria a una illa deserta? Una canya de pescar
Un desig confessable? Tenir molta salut