Xavi Pascual, entrenador del FC Barcelona de bàsquet

"Vull l'Eurolliga al Sant Jordi"

Entrevista publicada a Tot Claror 72 (Primavera 2011)

Entrevista: Cristian González

© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror.

«El català mitjà no és alt i el bàsquet exigeix aquesta qualitat. El ventall per trobar jugadors no és tan fàcil com en altres esports»


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Aquest any Xavi Pascual vol que el Barça es torni a proclamar campió de l'Eurolliga de bàsquet, però aquest cop en una ciutat tan especial per als culers com ho és Barcelona i en un pavelló, el Palau Sant Jordi, on el club va aconseguir el 2003 la primera Eurolliga de la seva història. Ningú no dubta que Xavi Pascual, un dels entrenadors de moda al vell continent, farà tots els possibles perquè sigui així.

Quan un 14 de febrer de 2008 el FC Barcelona convertia Xavi Pascual Vives (Gavà, 1972) en el nou entrenador del primer equip de bàsquet ningú no va pronosticar que en dos anys i escaig es convertiria en un dels tècnics de moda del panorama basquetbolístic europeu. Tot i la seva joventut ha aconseguit en dues temporades un palmarès envejable amb una Eurolliga (2010), una Lliga ACB (2009), dues Copes del Rei (2010, 2011) i dues Supercopes ACB (2009 i 2010).

Com veu l'equip per encarar el decisiu tram final de temporada?
Bé. Després de passar per un inici de campanya amb moltes lesions encarem el gruix important de la temporada.

En quins aspectes ha de millorar l'equip?
Evidentment hem de millorar en alguns aspectes, però el fet de tenir en alguns moments fins a cinc jugadors lesionats que han estat un temps apartats de l’equip no ens ajuda a tenir continuïtat. Necessitem anar recuperant la gent per entrenar tots junts de forma continuada. Anem pel camí correcte però les lesions han anat afectant.

Quina opinió té de l'entrenador del Real Madrid, Ettore Messina?
Ettore Messina és un professional prestigiós que té molts títols a la seva esquena.

Quins són els equips favorits per emportar-se l'Eurolliga?
Destacaria el Reial Madrid, el Caja Laboral, l’Olympiakos, el Panathinaikos, el Maccabi, i veig el Montepaschi amb opcions si aconsegueix aguantar el nivell que exhibeix. D’altra banda, em va sorprendre l’eliminació del CSKA de Moscou.

Abans d'arribar al FC Barcelona va treballar en equips més modestos. Quines diferències ha notat entre el bàsquet amateur i el d'elit?
Fa molts anys que entreno sèniors i, per tant, són persones humanes. Mai no s’ha d’oblidar això. Evidentment les expectatives canvien en funció de la categoria en la qual estàs jugant i també dels contractes que tens. Sobretot en el que tu esperes cada dia de l’esport, de cada partit, del rendiment mateix dels jugadors. Per descomptat, en un equip com el FC Barcelona hi ha molta més repercussió del que un fa, però al cap i a la fi continuem sent conductors d’un grup humà.

Què va pensar quan li van proposar ser l'entrenador del primer equip de bàsquet del FC Barcelona?
Tot va anar molt de pressa, i ara mateix és un tema que tinc força oblidat. Crec que ara m’haig de centrar a viure el present i el futur pròxim.

Em pot dir una «cosa bona» de cadascun dels diferents entrenadors amb els quals ha tingut algun tipus de relació professional?
Bé, quan era molt més jove vaig ser entrenador ajudant d’Agustín Cuesta. En vaig aprendre moltes coses, però em quedo amb la seva manera de viure intensament el bàsquet i de treballar sempre al límit de les pròpies possibilitats. D’altra banda, vaig ser segon entrenador de Dusko Ivanovic durant tres anys i en aquest temps en vaig aprendre l’exigència, l’autoritat i molts aspectes tàctics.

Com manega el grup humà?
No hi ha gaires secrets. Cal pensar molt en ells com a persones.

Intenta fer distincions en el tracte amb cada professional?
Evidentment. Cada membre que forma aquest equip, tant jugadors com entrenadors, cada persona és un individu diferent dels altres. El qui digui que tracta a tothom igual està equivocat. Sense cap mena de dubte hi ha una sèrie de normes que són comunes per a tothom, però cada jugador de la plantilla és diferent i també ho són els estímuls que necessita per competir, rendir i comprometre’s.

Què fa quan no veu reflectit en les sessions preparatòries ni en els partits allò que vol que faci l'equip?
Ho intentes rectificar com pots, de vegades hi ha esbroncades. El que passa és que la gent confon una esbroncada amb aixecar la veu. En bàsquet tot passa molt ràpidament, i de vegades l’única manera que tens de comunicar-te amb el jugador és gesticulant o cridant des de la banda perquè entengui el que li estàs indicant en aquell moment. Això sí, quan toca premi es dóna premi, però quan toca esbroncada, toca esbroncada.

Es manté informat al dia de les evolucions dels nois que hi ha al bàsquet base del FC Barcelona ?
Sí. Acostumo a veure partits i estic en contacte amb el director tècnic.

S'estan fent bé les coses a les categories inferiors?
Hi ha moltes etiquetes. Una d’elles és la que diu que el Barça no treu jugadors per a nivell ACB i que en canvi altres equips sí. Ara bé, després fas un rànquing de jugadors de l’ACB sortits dels diferents planters i t’adones que el Barça és qui n’aporta més en tota la Lliga. El problema és que per jugar al Barça és tot molt més difícil. El nivell d’exigència és màxim. Aquí competim per guanyar sempre i no pas per tirar endavant. Per tant, cal evitar aquesta etiqueta i també, naturalment, treballar millor per aconseguir que el màxim de jugadors del primer equip siguin sorgits del planter. En aquest sentit, cal ser conscients que el biotipus físic global d’un català no és normalment l’ideal per jugar a bàsquet. Vull dir que els nens catalans amb unes qualitats atlètiques adequades per jugar a bàsquet no són tants com els que podem trobar per jugar a futbol. El català mitjà no és gaire alt, i el bàsquet exigeix aquesta qualitat. Per tant, el ventall per trobar jugadors no és tan fàcil com en altres esports.

Quin és el dia a dia de Xavi Pascual?
Venir molt d’hora a treballar. Normalment arribo a dos quarts de nou del matí i torno a casa a dos quarts de deu de la nit, just quan acabem l’entrenament. En resum, em passo el dia aquí.

L'any passat molta gent deia que vostè és el Josep Guardiola del bàsquet. Comparteix aquest símil?
A en Pep Guardiola el conec i sempre li faig la broma de dir-li que més aviat és ell el Xavi Pascual del futbol, perquè jo vaig començar a entrenar en el bàsquet abans que ell en el futbol. Tenim bon rotllo.

L'obssessiona haver de guanyar sempre tots els partits?
Obsessió és un concepte molt fort, però sí que sempre tinc tots els sentits posats a fer les coses bé i aconseguir la victòria. Moltes vegades encara que facis les coses bé no guanyes, però el que és molt clar és que si no les fas bé segur que perds.

Entrenaria la Selecció Espanyola?
És una possibilitat que ni tan sols em plantejo. Mentre tingui contracte amb un club ACB està prohibit poder entrenar la Selecció Espanyola i, per tant, a mi no m’ha passat pel cap en cap moment.

Ha rebut ofertes per entrenar algun equip de l'NBA?
No n’hi ha hagut i, a més, jo estimo el bàsquet que es fa a Europa. És el bàsquet amb el qual m’identifico.

Vostè també és enginyer industrial. Per què es va decantar pel bàsquet?
Durant molts anys vaig estar compaginant totes dues coses, perquè sempre he cregut que d’entrenadors que viuen del bàsquet n’hi ha ben pocs i em volia assegurar un futur. Va arribar un moment en què tenia una feina que voldria tothom. Era enginyer municipal de l’Ajuntament de Viladecans, però un dia se’m va presentar la possibilitat de venir a entrenar el primer equip del Barça com a ajudant i no m’hi vaig pensar dues vegades.

S'ha vist temptat alguna vegada per tornar a la seva antiga professió?
No. És cert que fer d’enginyer m’agradava perquè era una feina creativa, però la meva gran passió és el bàsquet. Treballar en allò que estimes és el millor que pots fer a la vida.

senyal.gif (206 bytes)

 

Preguntes molt personals

 

Preguntes molt personals

Una ciutat per viure? Barcelona
Un lloc per anar de viatge? Menorca
Un plat? Gall de Sant Pere al forn
Un llibre per llegir? L'ombra del vent de Carlos R. Zafón
Una pel·lícula de cinema? Cadena Perpètua
Un mitjà per estar informat? Si vols estar realment informat n'has d'utilitzar molts
Mar o muntanya? Mar
Un cantant o grup musical? Alejandro Sanz
Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Drazen Petrovic
Un personatge actual? Pep Guardiola. I a més, estic encantat de conèixer-lo ja
Un esportista que admiri? Michael Jordan
Què valora més de les persones? La sinceritat
Si un dia fossis presidenta del govern o de l'ONU quina primera decisió prendries? Mesures per intentar eradicar la fam al món
Dretes o esquerres? Sóc esportista i no puc barrejar la dreta amb l'esquerra
Què t'enduries a una illa deserta? Espero no anar-hi mai
Un desig confessable? M'agradaria guanyar l'Eurolliga al Palau Sant Jordi

 

 

senyal.gif (206 bytes)