Arquitectura sana i feng shui |
Article
publicat a Tot Claror 75 (Hivern 2011) Autora: Sonia Hernandez-Montaño © Fundació Claror. |
|||
|
La base d’aquestes tècniques mil·lenàries és buscar l’equilibri dels elements que conformen un espai prenent com a referència la natura, ja que, en ella, tot està en equilibri.
En qualsevol civilització i cultura sempre s’han desenvolupat uns mecanismes per entendre i adequar l’entorn: des de les cultures més tradicionals, amb la ubicació d’assentaments en zones protegides properes a rius, fins a les intervencions urbanes modernes, en les quals predominen els criteris geogràfics i de situació. Amb la intenció d’estudiar la relació de l’home amb el seu entorn va néixer i es va transmetre el feng shui. Gràcies al fet que la cultura xinesa ha conservat de manera fidel les seves tradicions, avui dia podem recuperar aquests coneixements. El feng shui és una disciplina tradicional d’origen oriental nascuda de la filosofia taoista, que relaciona l’equilibri energètic de l’ésser humà amb el seu entorn. Aquesta disciplina va arribar a occident, principalment, per la tasca de difusió que va dur terme als anys setanta Thomas Lin Yun, qui va simplificar —potser excessivament— aquests coneixements ancestrals perquè poguessin ser comprensibles per als occidentals. És per aquesta simplificació que cal ser conscient del tipus d’informació que es pren, ja que alguns llibres o teories massa reduccionistes el banalitzen. Feng shui La teoria tradicional del feng shui es basa en tres pilars: el txi, o circulació d’energia universal, la teoria del yin-yang i els cinc elements (foc, terra, metall, aigua i fusta). Comparteix els fonaments de la medicina tradicional xinesa i d’arts marcials com el tai-txi i el txi-kung. Totes aquestes tècniques, incloent-hi el feng shui, aprenen de la natura com a mestra de disseny, ja que en ella tot està en equilibri. En aquest cas, l’equilibri suposa una elecció encertada dels elements que conformen un espai. Es tracta que siguem conscients de l’entorn físic que ens envolta i que ens n’apropiem, inspirant-nos en formes i estils d’interiorisme més afins a la nostra personalitat, escollint basant-nos en la fluïdesa energètica i en les sensacions que ens produeix l’elecció de diferents formes i colors. No consisteix a omplir casa nostra d’objectes i mobles d’estil oriental, com tampoc no es redueix a una recomanació d’on posar el llit. Un estudi de feng shui és molt més profund; ens indica els llocs més favorables per descansar, relacionar-nos o desenvolupar un treball intel·lectual. També es poden afavorir els llocs que no tenen condicions naturals tan positives mitjançant el seu ús i activitat, els colors, les formes i la disposició del mobiliari. Això ens permet detectar els indrets on promoure la nostra vitalitat, la base fonamental de les nostres fites. Crear espais sans S’ha de tenir en consideració que en un estudi de feng shui tradicional es relaciona estretament l’espai que cal tractar amb les persones que l’habiten: una mateixa àrea es projectarà de diferent manera en funció de les persones que en facin ús i de la seva activitat. L’estudi també aporta uns patrons de conducta sobre com convé viure aquest espai. Per dur a terme un estudi complet i seriós, el més adient és estudiar feng shui amb una certa profunditat —llegint llibres de les diverses escoles o fent-ne un curs específic— o disposar de l’assessorament d’un professional qualificat. El feng shui optimitzarà l’entorn propi i l’adequarà perquè resulti més senzill desenvolupar els nostres objectius, però cal recordar que la voluntat i l’esforç personal seran primordials per aconseguir-los.
|
|
||