Quatre de vuit, tres de nou, |
El castell pot ser de diferents tipus en funció del nombre de persones i la manera com es carrega: Pilar: a cada pis un casteller. A la foto en podeu veure un de set amb folre. El primer es descarregà l'any 96. Torre: cada pis format per dues persones, és a dir, dos pilars. Castell: tres o més persones per pis. Per designar-los s’utilitzen dues xifres: la primera indica el número de castellers per pis i la segona el número de pisos. Per exemple, un tres de vuit és un castell de vuit pisos amb tres castellers per pis. Tot i així, quan es tracta d’un pilar o d’una torre només s’anomena el número de pisos (pilar de quatre o torre de set, enlloc de dir 'un de quatre' o 'dos de set'). ESTRUCTURA La pinya. És la base. Tot el cos de castellers i persones alienes a la colla s'agrupen al voltant del tronc del castell per donar-li suport. Quan més gent hi participa, més compacte i segur resulta. El tronc. Estructura des dels baixos fins al pis immediatament inferior als dosos, excloent la pinya i el pom de dalt. El peu del castell. Part més interior de la base on cadascú, a diferència de la pinya, té una funció específica. –Els baixos: Ben travats i fent rotlle formen el primer pis. Compten amb un equip que els dóna suport: –Les crosses: col·loquen l'espatlla sota l'aixella del baix i l'ajuden a aguantar el pes del castell. –Els contraforts o contracordó: se situen darrera del baix, pit contra esquena, per evitar que s'obri, s'ensorri o es desquadri el castell. S'agafen els braços i, en cas que no hi hagi crosses, passen els braços per sota del baix per fermar-lo. –Les agulles: a l'interior del castell, de cara als baixos i amb els braços alçats. Fermen els segons. –L'equip de mans: és format pels primers cordons de mans altes, els laterals i els vents. Tots ells ajuden els baixos a suportar els segons. Les primeres mans n'aguanten les natges des de darrere de cada contrafort. Els laterals, a cada costat de les primeres mans i darrere les crosses, els agafen per les cuixes. Els vents, entre crossa i crossa, obren els braços en creu i amb cada mà en subjecten un de diferent. Els pisos. Un cop feta la base, ja poden començar a pujar segons, terços, quarts... Si el castell és de molta envergadura s'acostuma a afegir: –El folre: segona pinya al pis dels segons que dóna suport als terços. –Les manilles: tercera pinya col·locada al pis dels terços, a sobre del folre, que sustenta els quarts. El pom de dalt. És format per les tres últimes parts del castell i va a càrrec de l'equip de "canalla" de la colla: –Els dosos: parella d'infants que pugen sobre l'últim pis del tronc. –L’aixecador, acotxador o cassoleta: es col·loca eixarrancat sobre les espatlles dels dosos. –L’enxaneta: és el nen o nena que culmina el castell. Normalment hi puja per un cantó i en baixa per l’altre després de traspassar l’aixecador tot fent un gest amb el braç, l’aleta, que indica que el castell ha estat carregat. Grallers: Ells són els que marquen les fases de construcció del castell a tota la colla, per tant, no hi poden faltar mai. Les melodies més típiques són el toc de matinades, el toc de castells, el toc de pilar i el toc de vermut.
|