Actualment a Catalunya hi ha 58 colles castelleres, 41 de les quals han estat creades des de 1990. Una xifra que, ajudada per les fites dels últims anys, la popularització -gràcies als mitjans de comunicació- i el bon estat de forma de les principals colles, fa pensar que la tradició castellera viu la seva segona època daurada.

"Entre tots ho farem tot". Aquesta és la insigne empremta que envolta la cultura dels castellers.

Quan s’aixeca un castell, tothom qui hi vol participar hi té cabuda. Cadascun dels braços que s’uneixen per a la pinya són necessaris per formar una bona base i , no només carregar-el castell, sinó també descarregar-lo amb èxit. En paraules del músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé, per fer i desfer un castell es necessita "força, equilibri, valor i seny", postulats que formen part de la seva composició musical Los Xiquets de Valls, datada el 1867. I és que els castells humans constitueixen una de les expressions més originals i genuïnes de la cultura popular catalana, i deixen bocabadats els estrangers sense deixar de sorprendre mai els de casa.

D’on neix la febre dels castellers?

Trobar una data que situï el començament de la tradició castellera al nostre país és una tasca difícil. Els orígens es basen en la documentació que s’ha anat compilant any rere any, però segurament ja abans de la primera dada històrica trobada ja existien els castellers. Sembla demostrat que la procedència més immediata va lligada al Ball dels Valencians, una sèrie de quadres de dansa, amb força càrrega religiosa, que finalitzaven amb l’aixecament d’una petita torre humana de no gaire alçada. La referència més antiga d'aquest ball és del 1687. A poc a poc, però, el fet d’aixecar una torre humana va anar agafant sentit propi.

Lligar els orígens més remots dels castellers amb el Ball dels Valencians condiciona, en part, els orígens geogràfics. Segurament, l’arribada a les comarques de Tarragona i del Penedès devia ser gràcies a l’actuació dels Balls dels Valencians en aquestes terres.

Valls, ciutat bressol

Però els castells humans que es feien al Ball dels Valencians poc tenien a veure amb els que coneixem actualment, pel que fa a la tècnica i a l’estructura. Per aquest motiu deu ser que és la capital de l’Alt Camp, Valls, la que gaudeix del reconeixement unànime de tot el món casteller, considerada ciutat bressol i element vertebrador i irradiador de la cultura castellera. De Valls provenen les primeres referències, ja el 1805, de l’existència de colles castelleres i, actualment, compta amb dues de les més importants i conegudes de Catalunya: la Colla Vella dels Xiquets Valls, la més antiga, ja que els seus inicis es remunten al segle XIX tot i que va ser reorganitzada el 1946; i la Colla Joves Xiquets de Valls, creada el 1971. La rivalitat i la coexistència de dues colles vallenques alhora ha estat el tret distintiu de la història dels castellers a la ciutat.

Un altre fet que ratifica aquesta importància de Valls com a ciutat bressol és la iniciativa del Museu de Valls de posar en marxa el Museu Casteller de Catalunya, amb l’objectiu d’aplegar, conservar i estudiar tots els elements relacionats amb els castells i difondre'n l'origen i l'evolució, així com les diverses tipologies i construccions, la tècnica o les fites més significatives.

La primera època d'or

La història dels castells, les èpoques d’or i les de decadència, han estat sempre marcades pels èxits assolits i per les condicions socials i econòmiques del país. Així, trobem la primera època d’or a mitjans del segle XIX, el 1851, quan es descarrega a Tarragona el primer castell de la història dels castells: el tres de nou amb folre. Després d’unes dècades d’èxit i de proliferació de l’activitat, la plaga de la fil·loxera, la Guerra de Cuba i la Primera Guerra Mundial van representar una davallada estrepitosa, patent amb la impossibilitat de carregar i descarregar castells més importants que els aconseguits fins aleshores. Però, a partir dels anys vint, a les dues colles vallenques s'hi van sumar una primerenca colla a Tarragona i els Nens del Vendrell (1926). Potser va ser la rivalitat de les quatre colles la que va revi far altre cop la tradició castellera. S'entrava a una renaixença dels castellers.

La segona època d’or començaria el 1981, concretament la Diada de Santa Úrsula, celebrada a la plaça del Blat de Valls. En aquella actuació es van aconseguir dos castells nous d’aquest segle: el cinc de vuit completat per la Jove de Valls i el quatre de nou amb folre de la Vella dels Xiquets de Valls.

Des d’aleshores l’evolució dels castells ha fet un tomb impressionant. Tres factors en donen fe.En primer lloc, els castells de més envergadura cada cop sovintegen més i són a l'abast de colles que no són les de sempre, és a dir, les de Valls i les de Vilafranca.

En segon lloc, l’aparició de noves colles a zones sense tradició. Fins i tot, actualment, n'existeix una a la Catalunya Nord i dues a les Illes Balears. I, en tercer lloc, la popularització, en fer-se ressò de les diades castelleres els diaris d’àmbit nacional i la televisió.