Clínicament, l'osteoporosi és un procés silenciós fins que apareix la complicació fonamental: la fractura.

El dolor de la fractura d'origen osteoporòtic al maluc, a l'avantbraç o al braç és molt clara però, en canvi, no ho és tant en el cas de les fractures vertebrals que, d'altra banda, són les més freqüents.

El mal d'esquena és un símptoma cardinal de l'osteoporosi, però també molt inespecífic. El mal de l'osteoporosi vertebral pot ser sord i crònic o tenir una presentació aguda i intensa. Quan és agut i intens acostuma a ser per un aixafament vertebral i apareix, generalment, després d'un moviment de flexió i/o càrrega de la columna, o bé espontàniament. Normalment va acompanyat d'una contractura muscular paravertebral. Aquest mal agut pot donar pas a un dolor crònic residual que, tot i ser atenuat per la persistència, és molt molest per al pacient.

Un altre dels signes que s'observen amb l'osteoporosi són les fractures òssies – que si afecten la zona vertebral acostumen a produir cifosi dorsal – i també es percep una disminució d'alçada de l'individu.

Aquesta hipercifosi dorsal es pot compensar amb hiperlordosi lumbar i hipertensió de la zona cervical, amb les consegüents contractures musculars. També es pot produir un agreujament d'escoliosis preexistents. Altres manifestacions de l'osteoporosi poden ser la pell fina i transparent, alteracions de la capacitat toràcica, etc.

Mètodes per diagnosticar-la

Per diagnosticar-la ha de poder establir-se una disminució de la massa òssia amb mètodes fiables.

Les radiografies convencionals són indispensables per diagnosticar les fractures, però són un mètode poc precís i poc reproduïble per valorar la massa òssia. Per aquest motiu, és imprescindible un examen de laboratori complet amb la finalitat de descartar causes secundàries d'osteopenia o fractures vertebrals.

Des del punt de vista clínic interessa sobretot obtenir un valor de massa òssia que permeti pronosticar amb raonable exactitud el risc de fractura.

Aquest risc es correlaciona clarament amb el grau d'osteoporosi o de descens de la DMO i, per això, la densiometria s'ha d'utilitzar per identificar pacients amb un elevat risc de fractures que puguin beneficiar-se del tractament.

La importància de la prevenció

La prevenció, per la relació que ofereix entre cost i eficàcia, és el millor enfocament terapèutic per a l'osteoporosi. Mai s'insistirà prou en la importància que la ingestió de calci, de vitamina D i de proteïnes sigui l'adequada i en la necessitat de practicar exercici físic amb regularitat per preservar la massa òssia.

Tothom hauria de practicar amb regularitat, durant tota la vida, un exercici moderat com la dansa, la carrera suau o els passeigs, per optimitzar la massa òssia de l'esquelet.

La nostra recomanació és que es practiqui un exercici dinàmic tres o quatre cops per setmana durant 30-60 minuts.