Tant l’esportista habitual com el que s’inicia solen tenir una experiència comuna: l’aparició del dolor muscular 24-48 hores després d’haver realitzat un exercici intens o prolongat. És l'adoloriment, en castellà anomenat agujetas. Encara que estem acostumats a aquestes molèsties, sabem per què apareixen i com les podem tractar?

En el transcurs del temps, el cruiximent, que en terminologia mèdica anomenem dolor muscular després de l'esforç, s'ha atribuït a diferents causes i per això ha rebut diferents tractaments. A grans trets, hi ha dues menes de molèsties doloroses un cop realitzat l'esforç. El primer tipus de dolor muscular és d’aparició ràpida i de poques hores de durada; es pensa que és causat per l’acumulació de deixalles del metabolisme cel·lular muscular produïdes durant l’esforç. Aquest dolor acostuma a ser generalitzat en tota la massa muscular.

El segon tipus és el cruiximent d’aparició tardana, a les poques hores d’haver finalitzat l’exercici. Aquesta mena de dolor dura uns quants dies, tot i que té el punt àlgid entre les 24-72 hores i després disminueix fins a desaparéixer. Es troba més localitzat en la unió múscul-tendinosa del múscul, encara que també pot ser generalitzat.

Teories sobre l'origen del dolor muscular

Hi ha diverses teories que han intentat explicar el motiu de l'aparició tardana d'aquest dolor.

N'hi ha una, que gaudeix de poca credibilitat actualment, que les atribueix a l'acumulació d’àcid lacti. Segons aquesta explicació, l’augment de l’acidesa local actuaria com a estímul nociu de les terminacions nervioses sensibles al dolor i, encara que amb dubte, per microlesions que produirien sobre el múscul petits cristalls de lactat.

Una segona interpretació és la de l'espasme muscular, basada en tres afirmacions: les contraccions intenses fan disminuir l’aportació sanguínia al múscul (isquèmia); la disminució d’oxigen afavoreix la difusió de substàncies a l’espai intesticial (que són les causants del dolor en estimular directament o indirecta les fibres nervioses), i els receptors nerviosos del dolor provocarien contraccions tòniques de les fibres musculars, una nova isquèmia i l'alliberació de substàncies nocives que tancarien el cercle viciós.

Encara una altra teoria les justifica per l'augment de la temperatura, que afectaria algunes estructures del múscul.

Per últim, la teoria que té més adeptes i més validesa científicament és la que les atribueix a una lesió múscul-tendinosa per esqueixament que alteraria a nivell de la miofibril·la.

Tractament del cruiximent

L'adoloriment és una patologia limitada quant a duració en el temps i no causa danys posteriorment.

El tractament hauria de ser simptomàtic i adreçat a disminuir el dolor; es poden prendre analgèsics habituals o d’ús comú, com el Paracetamol 500-600 mg o l'Àcid Acetilè Salicílic 0,5-1 mg, dos o tres cops al dia, i també els AINES (antiinflamatoris, no esteroides).