La mort de deu excursionistes al Pirineu català ha estat un inici trist per al 2001. La pràctica d'activitat física en climes freds comporta greus riscos que, a voltes, l'experiència no pot evitar. Amb tot, no cal trobar-nos en situacions extremes perquè el fred ens ocasioni lesions, i encara més si estem practicant esport.

La pràctica esportiva en clima fred s’acompanya, a vegades, de la possibilitat de sofrir lesions musculoesquelètiques o trastorns com ara la deshidratació, el broncoespasme o el cansament. De totes, però, la més comuna i més fàcil que ocorri és l'originada per la deshidratació.

Si quan realitzem esport en condicions climatològiques normals el cos perd líquid i, per tant, cal beure i hidratar-nos, amb més precaució hem de fer-ho quan el clima és fred.

En primer lloc, perquè la sensació de set queda amortida i, per tant, la ingestió de líquid és deficient.

En segon lloc, perquè el baix grau d'humitat, que es pot aproximar al 0% en climes molt freds, fa que espirem molt vapor i això també produeix la pèrdua de grans quantitats de líquid.

En tercer lloc, perquè el volum de pèrdua de líquid per la transpiració (suor) no s’aprecia en la seva totalitat per la gran quantitat de roba que portem.

El broncoespasme

En els climes freds, l’aire inspirat s’ha d'escalfar i humitejar durant el pas per la bucofaringe i la tràquea abans d’arribar als pulmons. Quan la diferència de temperatura entre l’aire ambiental i el cos és notable no és possible escalfar-lo i humitejar-lo bé i és aleshores quan es pot produir un broncoespasme reactiu. Poden sofrir-lo tant les persones sanes com les asmàtiques, tot i que corren més riscos aquelles que pateixen asma induït per l’exercici físic.

En aquests casos, hi haurà una major producció de mucositat durant les 12-24 hores posteriors a l'exposició. Per això, en alguns casos i en persones especialment predisposades a patir el broncoespasme, és útil l’ús d’un broncodilatador preventiu.

Precaucions especials

Com en qualsevol activitat, els elements bàsics de l’entrenament són els més importants.

La millor cosa que podem fer a fi que el cos no se sotmeti a un canvi brusc de temperatura és començar l'escalfament abrigats amb unes quantes capes de roba i, a mesura que la temperatura s'intensifiqui, retirar-les una a una fins que s’iniciï l’activitat completa. En cas d'aturar l'activitat, encara que sigui per uns moments, la millor precaució per evitar que el cos es refredi és tornar-nos a abrigar.

Durant l'estona que estiguem executant l'activitat és fonamental rehidratar-nos constantment amb begudes tèbies i dolces i utilitzar roba adequada a l’activitat i a la climatologia per prevenir els canvis meteorològics.

Lesions extremes: congelació i hipotèrmia

La hipotèrmia és el descens de la temperatura del cos per sota de l’interval normal, cosa que no és exclusiva de la temporada d'hivern sinó que es pot produir en qualsevol moment de l'any.

Qui presenta una hipotèrmia generalitzada es debilita progressivament, sense tenir sensació de fatiga, fins que és vençut pel cansament i pot quedar-se adormit i morir per una reducció de la temperatura.

Es pot classificar en lleu, moderada o greu segons el nivell de temperatura corporal, i clínicament té força diferències (vegeu quadre).

Pel que fa a la congelació, es tracta de la destrucció del teixit per causa del refredament extrem de les cèl·lules (es formen uns cristalls de gel en el líquid intracel·lular i extracel·lular que trastoquen la seva estructura).

L’extensió de la congelació depèn de la temperatura, del temps d’exposició, de la humitat i de la velocitat del vent. Per exemple, tot i estar a 0ºC, si el vent és de 5 metres per segon, es pot arribar als 5 graus sota zero.

Símptomes de la congelació

La congelació es produeix sobretot en àrees com les orelles, el nas i els dits de les mans i els peus si no estan suficientment protegits. Les lesions es poden agreujar per causa del cicle de congelació-descongelació-congelació; així doncs, el procés d'escalfament de la persona afectada ha de ser suau i continuat, i cal evitar fregar els teixits per no danyar-los.

Els principals símptomes d'un estat de congelació són una aparença de la pell blanca i enrampada, un dolor punxant local i en un inici gradual, que pot passar desapercebut si el fred és extrem, i l'aparició de butllofes a la pell afectada unes hores o dies després de l’exposició. Aquestes butllofes no s’han de tocar, perquè la seva superfície és la millor protecció contra infeccions.