Prevenir l'artrosi és possible

© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror.

En la majoria dels casos l'origen de l'artrosi és desconegut, tot i que s'intueix que pot derivar-se d'una suma de factors que hi interactuen

Entre les malaties reumàtiques, l'artrosi és la més freqüent, ja que afecta el 50% de la població major de 50 anys en una o en diverses articulacions. Alguns estudis demostren que, tot i no presentar cap símptoma, el 90% dels majors de 40 anys sofreix canvis degeneratius en alguna de les articulacions que suporten pes. I, a partir dels 60 anys, pràcticament tots els individus presenten una osteoartrosi amb símptomes manifestos.

La distribució per sexes és pràcticament igual, encara que s'inicia abans en els homes.

Quant a les lesions que pateixen les articulacions són pràcticament definitives i sense regressió possible. Tot i així, un tractament correcte i mesures preventives poden detenir o alentir el procés i calmar-ne la simptomatologia.

Consells per prevenir el desgast dels ossos i les articulacions

Encara que l'artrosi es pot considerar un procés normal i que difícilment podem evitar, podem prendre algunes precaucions per endarrerir-ne l'aparició de manera considerable.

Un dels primers consells és seguir una dieta equilibrada i rica en proteïnes, calci, vitamines i minerals. Productes com la llet, el formatge, les verdures i les fruites ens ajudaran en l'aportació diària d'aquests elements.

Una bona dieta també ens ajudarà a evitar l'excés de pes, el segon consell a donar tenint en compte que les articulacions de càrrega són les més afectades per l'artrosi.

Prendre banys de sol amb freqüència i practicar esport són altres pautes saludables. En relació a l'exercici, l'entrenament físic progressiu, moderat i constant ens ajudarà a combatre el debilitament dels músculs i el desgast articular. I cal prestar especial atenció als exercicis de mobilitat articular i als estiraments musculars, que faciliten el manteniment de les articulacions. Les activitats com la natació o la gimnàstica a l'aigua són ideals, perquè les articulacions no suporten tant de pes.

D'altra banda, en les fases en què l'artrosi produeixi dolor és convenient un tractament antiinflamatori i repòs articular total o relatiu, segons la simptomatologia.

També podem recórrer a les teràpies manuals i complementàries com els fangs, els parafangs, les parafines, etc., al constrast del fred i el calor com a teràpia antiinflamatòria i, sobretot, al massatge, que ens ajudarà a eliminar les contractures.

Tipus d'artrosi

L'artrosi es classifica en primària o idiopàtica i en secundària. La diferència és que, en la primària, no se'n coneixen les causes, mentre que en la secundària les causes poden derivar-se de factors casuals o estats patològics coneguts.

La d'origen desconegut (primària o idiopàtica) sol ser la més freqüent, tot i que s'intueix que pot resultar de la suma de factors mecànics, biològics, bioquímics i enzimàtics, que interactuen quan un d'aquests falla.

Per diagnosticar-la, també s'han de tenir en compte les anomalies articulars congènites, els defectes genètics (artrosi primària generalitzada, malalties infeccioses, metabòliques, endocrines, neuropàtiques…) i, en general, qualsevol malaltia que alteri l'estructura i el funcionament normal del cartílag.

Símptomes i signes

L'inici de l'artrosi és sub til i gradual, ja que no comporta inflamació, i pot afectar una o més articulacions. El primer símptoma que apareix és el dolor, que acostuma a agreujar-se amb la rigidesa matinal fruit d'haver estat dormint i, per tant, inactius.

Quan la malatia progressa la mobilitat de l'articulació minva i apareixen contractures, cruiximents i el dolor més intens. Les reaccions proliferatives del cartílag, de l'os, del lligament i del tendó, juntament amb la inflamació de les sinovials (membranes on es produeix el líquid que lubrifica les articulacions), fan que l'articulació afectada augmenti de mida i que es torni més inestable. Fins i tot pot conduir a l'atròfia muscular de la zona que envolta l'articulació.

A mesura que l'artrosi evoluciona, pot agreujar-se el dolor quan es palpa l'articulació i amb el moviment passiu, incrementen els espasmes i les contractures musculars.

També pot haver-hi un bloqueig mecànic articular a causa de la presència en l'articulació d'unes proliferacions càlciques, anomenades osteòfits, o de dipòsits càlcics lliures.

MÉS INFORMACIÓ...
     
Tipus d'artrosi segons la seva localització