De manera funcional, són les artèries les encarregades de transportar als teixits sang rica en oxigen que hi circula sota una pressió elevada i amb rapidesa. A mesura que s'acosten als capil·lars, les artèries van disminuint de calibre i les seves parets són més fines, la qual cosa permet l'intercanvi de nutrients, electròlits (minerals), hormones i altres substàncies petites entre la sang i el líquid que hi ha entre els teixits (líquid intersticial). A més, la fortalesa de les parets vasculars de les artèries (que tant es poden tancar completament com dilatar-se diverses vegades) té la capacitat d'alterar enormement el flux sanguini que arriba als capil·lars segons les necessitats dels diferents teixits.

Com a curiositat, podem explicar que tenim uns 10.000 milions de capil·lars, els quals conformen una superfície total d'uns 500-700m2, com un camp de futbol.

Un cop la sang arriba als capil·lars i als teixits es transporta al cor mitjançant les vènules, que són una important reserva de sang, i es van unint per formar venes cada cop més grosses.

El sistema limfàtic és una via accessòria per la qual el líquid pot fluir des dels espais que hi ha entre els teixits fins a la sang.

Un dels principals impulsors de la sang és l'activitat muscular, ja que durant l'exercici físic els músculs es contrauen i comprimeixen la sang de l'interior de les venes. Per la seva banda, les vàlvules venoses faciliten que la sang circuli en un sol sentit, a fi d'evitar-ne el retrocés. Durant la fase de relaxació muscular les venes tornen a omplir-se de sang.

Aquest fenomen és especialment important a les cames, on els músculs del panxell, els bessons, i els peus juguen un paper decisiu. Exercitar els músculs de les cames nedant o caminant sovint i amb un calçat sense talons alts facilita aquesta acció.

Un altre mecanisme són els moviments respiratoris, sobretot quan els practiquem amb certa intensitat; per exemple, quan fem exercicis específics. Influeixen sobretot en el tòrax i l'abdomen, perquè en la inspiració disminueix la pressió dins del tòrax i augmenta la intraabdominal, que afavoreix el retorn de la sang al cor.

Un altre mecanisme és l'efecte de la gravetat, que afavoreix el retorn venós en aquelles venes que estan situades per sobre del cor.

Per últim, cal destacar l'efecte aspirant del cor i les pulsacions de les artèries, que exerceixen un efecte compressor dèbil, però rítmic i constant, sobre les venes veïnes.

Entre els factors que determinen el moviment del líquid limfàtic o limfa hi ha els mateixos que hem comentat, però n'hi ha un de propi, anomenat automatisme de linfangión, que fa que quan els vasos limfàtics arriben a un cert grau de dilatació es contraguin de manera automàtica.

Se'n poden detectar clínicament quatre tipus: l'asimptomàtica (quan una artèria és molt estreta però el bon estat de les del voltant supleixen la irrigació), la claudicació intermitent (per causa d'una isquèmia o falta d'aportació sanguínia al múscul, i es manifesta al caminar), el dolor en repòs (normalment a la nit) i, per últim, les lesions isquèmiques (úlceres necròtiques).

Els símptomes de la insuficiència arterial perifèrica acostumen a ser la palidesa de la pell, que augmenta quan s'eleva l'extremitat, i una possible alteració del pols. A més, la temperatura de l'extremitat afectada acostuma a ser més baixa que la de la resta.

Pot ser superficial, profunda o mixta. En el primer cas, es deu a l'existència d'un cordó dur en el trajecte venós i, tot i que produeix dolor, no és tant com el que apareix en el cas de patir una insuficiència venosa profunda. En aquest cas, es pot produir una inflamació dels membres inferiors, sensació de pesadesa, cansament, augment de la temperatura i rampes musculars.

Els símptomes empitjoren amb la calor i s'alleugeren amb el fred i com a màxim, com a conseqüència, es pot patir una trombosi venosa.

L'edema és el símptoma més clar d'una insuficiència de limfa. En el cas que les causes que l'originen siguin congènites es parla d'aplàsia (carència total de vasos limfàtics en un tram de l'organisme), hipoplàsia (es neix amb menys quantitat de vasos o són més estrets del compte), o hiperplàsia (per una insuficiència vascular, es produeixen dilatacions similars a les varius).