![]() |
Banys de sol |
Article
publicat a Tot Claror 45 (Juny-Juliol 2004) Autor: Albert Giménez © Fundació Claror. Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror. |
||
|
|
Sempre
s'ha considerat que la persona que viu en contacte amb el sol, l'aire i l'aigua està més
sana i robusta que la que viu tancada en una casa fosca i protegida de la llum. De fet, la
medicina antiga aconsellava als malalts i convalescents el contacte amb el mar o la
muntanya, o fer llargues passejades matinals; en definitiva, prendre banys d'aire i sol.El
tractament de malalties mitjançant l'exposició de tot el cos, o d'una part, als raigs
solars s'anomena helioteràpia i és tan antiga com el mateix home, perquè en temps
remots ja es coneixien empíricament els beneficis de la influència del sol.
Heredoto (484-424 aC) ens parla de les grans terrasses orientades cap al migdia i en els seus escrits esmenta directament el benefici que proporciona l'exposició al sol en totes les convalescències de malalties. I Hipòcrates (460-377 aC) va escriure el tractat L'acció del sol, de l'aire i dels llocs sobre l'organisme. En els gimnasos grecs, es donava molta importància a l'exposició solar, com ho demostra la forma en què estaven construïts, i a les cases romanes hi havia un espai destinat a prendre el sol anomenat solarium. A l'Edat Mitjana, l'helioteràpia sols es considerava en el mon àrab; així, Avicena (980-1037) evidencia els beneficis dels banys de sol per a la cura i protecció de malalties. Al segle XVIII floreix novament l'interès per les propietats curatives del sol. I l'any 1855 al llac Veldes, a Àustria, s'inaugura el primer establiment dedicat a l'helioteràpia. Ja en l'època contemporània, va ser Auguste Rollier qui, en el llibre Helioteràpia, resumeix tots els seus coneixements i experiències sobre el tema. A Rollier devem tot el que sabem sobre l'ús clínic del sol en diverses malalties infeccioses, artritis, úlceres, varius, etc. Els efectes del bany de sol Un dels primers efectes saludables i curatius quan prenem un bany de sol és que ens augmenta alguns graus la temperatura de la pell, sense que això signifiqui tenir febre, cosa que incideix positivament en les inflamacions, com passa quan hi apliquem calor local. També transforma en vitamines A i D les provitamines respectives i afavoreix que aquestes vitamines s'emmagatzemin al fetge, amb la qual cosa s'eviten les malalties que es deriven de l'escassetat de vitamines, com el raquitisme o les infeccions. També contribueix a pal·liar aquestes malalties el fet que un bany de sol millori l'aprofitament del calci i el fòsfor. Un altre efecte incideix en la millora de la circulació de la sang en la pell. A més, la sang transporta les energies solars a totes les parts del cos, cosa que ajuda a la descongestió dels òrgans interns (fetge, pulmons, melsa...) i a la reparació de certs teixits, a la vegada que augmenta l'eliminació de les impureses de la pell. La conducció de l'energia solar per tot el cos té també efectes estimulants i regeneradors, molt apropiats per a persones anèmiques o que pateixen esgotament o debilitat. Com s'han de prendre els primers banys de sol Qualsevol tractament helioteràpic ha de ser progressiu, continuat i vigilat. En els primers banys, els raigs solars han de banyar les diferents parts del cos de manera progressiva. Cal iniciar el tractament pels peus, amb exposicions de 5 o 10 minuts separades per intervals d'aquesta mateixa durada. El dia següent s'augmentarà l'exposició als peus en 5 minuts i es començarà la cura solar, dels genolls cap avall, amb la durada inicial. El tercer dia, el temps d'exposició podrà ser ja de 20 minuts en els peus i de 15 en el tou de la cama, i podrem descobrir les cuixes durant 5 o 10 minuts. Procedint d'aquesta manera, s'exposaran al sol les diferents parts del cos, de manera que, al cap de dues setmanes, es podran prendre banys de sol de fins a dues hores de durada. El cap ha de protegir-se dels raigs solars. Els banys d'aire Com a complement dels banys de sol es poden practicar els banys d'aire, que el doctor V. L. Ferrándiz anomenava Solaire. Consisteix a exposar el cos a l'acció de l'aire quan es nota sensació de fred, és a dir, quan la temperatura és inferior a 15-20 graus. Els banys d'aire poden durar de 15 a 60 minuts i es poden combinar amb la pràctica d'algun exercici físic suau. Una vegada acabat el bany de sol, el cos ha de protegir-se del corrent d'aire i eixugar-se molt suaument (sense fricció) amb una tovallola lleugerament humida en aigua freda. |
|||
| Cal tenir en compte
Quan prenem un bany de sol hem de tenir en compte un seguit de circumstàncies com, per exemple, el país en què estem, l'època de l'any i l'hora del dia, ja que són tres factors que condicionen la potència del sol. També hem de conèixer la pròpia sensibilitat al sol; les persones rosses i de pell clara suporten el sol menys que les morenes, i la capacitat d'adaptació del nostre organisme als rajos solars pot ser menor si estem nerviosos o patim afeccions al cor o a les artèries. Casos en què no convé prendre el sol El metge o especialista serà qui ens indiqui la conveniència de prendre banys de sol, tot i que, com a criteri general, podem dir que cal evitar-los en les fases agudes dels encostipats, la bronquitis, la inflamació de les amígdales, en les inflamacions agudes i en les crisis de malalties de l'estómac o els intestins. Segons alguns autors, prendre el sol en aquestes fases agudes pot incremetar el procés inflamatori o causar altres trastorns com mal de cap, insomni o nervis. Un cop passada aquesta fase aguda, el bany de sol sí que és recomanable i, a més, ajuda a endurir el cos i a reforçar les defenses en aquelles persones que tenen tendència a sofrir aquestes dolències. |
||||