Cuida l'esquinç de turmell
Autora: Esther Garzón
© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror.
El tractament les primeres 72 hores es basa en el repòs, l’aplicació de gel, la compressió de la zona
i l’elevació del peu
Si la immobilització del peu ha estat llarga cal començar la recuperació amb exercicis de tonificació de la musculatura
L’esquinç de turmell és una de les lesions més habituals en la vida diària, sobretot en l’activitat esportiva. Es tracta de la lesió d’un o més lligaments, que són les bandes de teixit elàstic que connecten els ossos, mantenen unides i donen estabilitat a les articulacions i limiten els moviments.
El lligament que acostuma a lesionar-se amb més facilitat és el de la part lateral externa del turmell, que uneix tres ossos (el peroné, l’astràlag i el calcani del peu) gràcies a tres bandes lligamentoses. El fet més habitual és que la lesió es produeixi al torçar-nos el peu, però també pot ocasionar-se per contusió directa.
Graus de lesió
Hi ha diferents graus d’esquinços del lligament lateral extern del turmell.
En el grau I trobem la distensió del turmell i una ruptura del lligament microscòpica. La inflamació i el dolor són mínims.
El grau II significa la ruptura parcial o incompleta del lligament. S’observa més inflamació i dolor en la zona i pot implicar vessament articular.
En el grau III hi ha ruptura completa d’un o més lligaments del turmell. Tant el dolor com la inflamació són intensos i sempre es produeix vessament articular. També poden presentar-se símptomes d’inestabilitat articular.
Tractament de l'esquinç
El tractament inicial, les primeres 72 hores, es basa en quatre paraules: repòs, gel, compressió i elevació.
Si patim un esquinç de turmell, la primera cosa que hem de fer és descarregar l’articulació (repòs) i caminar amb uns bastons o una crossa. De manera periòdica, hem d’aplicar gel damunt l’articulació; però no directament, sinó protegint la pell amb un drap fi. Per reduir la inflamació hem de comprimir la zona amb un embenatge compressiu, excepte en els esquinços de primer grau, en què no és tan necessari. I, per últim, sempre que ens sigui possible hem de mantenir el peu elevat a una alçada superior a la del cor. Els primers dies també és recomanable acompanyar el tractament amb antiinflamatoris no esteroideos (AINES), els quals ens ajudaran a reduir el dolor i la inflamació.
Després d’aquests quatre passos, el tractament passarà per immobilitzar la zona. El temps i el sistema d’immobilització dependrà del grau de lesió. En general, els de grau 1 requereixen un període de recuperació entre dues i tres setmanes; els de grau II, entre tres i sis setmanes, i amb els de grau III la immobilització pot ser de vuit setmanes o més, ja que en algunes ocasions requereixen intervenció quirúrgica.
Quan hàgim acabat el tractament, i abans de començar altra vegada les activitats diàries i, sobretot, les esportives, cal fer una sèrie d’exercicis de rehabilitació i fisioteràpia dirigida.
Finalment, cal dir que un esquinç de turmell tractat inadequadament o no tractat pot derivar en una inestabilitat crònica del turmell, sobretot en les zones on es produeixen de manera repetida lesions dels lligaments. .
El procés de recuperació d’un esquinç dependrà del grau de lesió, del temps d’immobilització i del tipus d’esport que es realitzi.
Si el temps d’immobilització ha estat llarg, caldrà començar amb exercicis de tonificació de la musculatura intrínseca del peu (com ara agafar una tovallola amb els dits), a més d’exercicis per recuperar la possible disminució de la mobilitat del turmell. A mesura que l’articulació guanyi mobilitat, avançarem en la dificultat dels exercicis de tonificació per recuperar la força de la cama afectada.
Pràcticament des del primer dia caldrà practicar exercicis de propiocepció o equilibri, per millorar l’estabilitat de l’articulació i per guanyar seguretat. Els exercicis els començarem asseguts, però evolucionaran fins arribar a desequilibris importants sobre superfícies inestables, com el Plat de Freeman.
Progressivament s’iniciarà l’activitat física (nedar, bici, córrer), sempre segons l’evolució de la recuperació. Per als primers entrenaments és convenient que es faci un tapping o embenatge funcional, amb un esparadrap (tape) que permet l’activitat però que impedeix els moviments que van produir la lesió i, per tant, que protegeix el turmell..