Esport per a Hipertensos

S’ha demostrat que les persones hipertenses que porten un estil de vida actiu i fan entrenament aeròbic regular tenen una menor mortalitat comparades amb les que fan una vida sedentària. El principal problema rau en com introduir l’exercici, sobretot en aquelles persones avesades a la vida sedentària.

L’últim informe del Joint Nacional Comité sobre prevenció, detecció, avaluació i tractament de la hipertensió destaca com a principals recomanacions per a la prevenció primària i per al tractament els canvis en l’estil de vida, associats en alguns casos amb el tractament farmacològic, la pràctica d’activitat física de manera regular i el control del pes.

En el cas de les modificacions de l’estil de vida es poden aconseguir disminucions entre 8 i 19 mmHg (mil·límetres de mercuri) de la pressió arterial sistòlica (la màxima). Quant a l’exercici físic aeròbic, practicar-lo un mínim de 30 minuts al dia pot suposar disminuir-la entre 4 i 9 mmHg. I a més, l’entrenament aeròbic és de gran ajuda en programes de pèrdua de pes.

És clar que per aconseguir aquests objectius es precisa una adherència a l’entrenament aeròbic i això en gent sedentària costa. Per a molts és més fàcil prendre un fàrmac al matí que fer un canvi en l‘estil de vida. I en pacients físicament molt actius i amb entrenaments molt intensos, fer un canvi en les rutines de preparació física també és important.

Què s’aconsegueix amb l’exercici?
Els objectius de prescriure exercici en un pacient hipertens són controlar la pressió arterial dins del rang de valors recomanats (per sota de 140/90 mmHg), prevenir la morbiditat (sobretot malalties cardiovasculars) i la mortalitat, evitar l‘excés de pes, incentivar un canvi d’estil de vida i disminuir l‘ús del tractament farmacològic.
Els efectes estan àmpliament demostrats. Els últims estudis longitudinals demostren que en persones hipertenses en estadis lleus o moderats l’entrenament aeròbic ajuda a reduir una mitjana de 10 mmHg, tant en la pressió arterial sistòlica com en la diastòlica (la mínima). El mecanisme pel qual aquest tipus d’entrenament disminueix la pressió arterial no es coneix gaire bé. Una de les teories, però, apunta que disminueix en plasma els nivells de l’hormona norepinefrina, millora la funció renal i disminueix i incrementa les substàncies vasodilatadores en plasma.

Pautes per a l'exercici
El primer pas abans d’introduir-nos en l’exercici és fer una vida quotidiana activa, com pot ser caminar 30 minuts al dia, fer feines domèstiques, de jardineria o pujar escales. En segon lloc, cal complir la pauta terapèutica farmacològica i dietètica.

Un cop això està controlat i després que hagin passat dues o tres setmanes, es pot introduir l’exercici. El més idoni és aquell en què el pacient se sent còmode. No és aconsellable un tipus d’activitat física que no vingui de gust o que no es controli, com per exemple recomanar la natació quan se’n té un nivell baix, ja que l’índex d’abandonament serà alt.

L‘entrenament aeròbic ha de mobilitzar grans grups musculars (es pot aconseguir fent bicicleta, natació, fitness, esquí de fons, ballant, corrent, caminant ràpid...) i la intensitat no ha de ser molt alta (40-70% de la freqüència cardíaca de reserva). Si ens movem en aquests nivells, aconseguirem una disminució de la pressió arterial, més que si treballem a intensitats altes.

Inicialment, la periodicitat de l’entrenament pot ser de tres dies a la setmana, dedicant-hi una mitja hora per sessió. Amb el temps podem arribar a augmentar-ne la pràctica fins a una hora continuada entre cinc i set dies a la setmana.

Per als pacients sedentaris, o molt desacondicionats, es poden incloure exercicis de baixa intensitat i baixa duració. Així, podem programar un entrenament de mitja hora basat en sessions contínues de cinc o deu minuts, separades d’una estona de descans.

Una altra de les pautes per a l’entrenament és que, a part del treball cardiovascular, també s’incloguin exercicis per a millorar la força i la flexibilitat. En el cas de l’entrenament de la força no té cap contraindicació si es programa de manera individual i està ben orientat.

Consideracions

Abans d’iniciar l’exercici cal el següent:
Revisar la medicació pautada.
Si s’estan prenent fàrmacs, cal consultar al metge com poden afectar en la pràctica d’activitat física.
Si TA 250/105 mmHg = cal aturar l’exercici.
Si TA 200/110 mmHg = no iniciar encara l’exercici.
Si TA 160/100 mmH = podem iniciar l’entrenament després de tres setmanes de compliment terapèutic.