La reflexoteràpia podal |
Article
publicat a Tot Claror 58 (tardort 2007) Autora: Ema Montecino © Fundació Claror. Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror. |
|||
|
|
La Reflexologia és una branca del massatge i com tal els seus inicis es perden a la nit dels temps quan es buscaven remeis que alleugessin els mals que afligien als homes. Des de llavors han estat múltiples els metges i investigadors que s'han sentit atrets per les distintes qualitats i utilitats de les teràpies manuals reflexològiques. Entre altres es poden destacar l'anglès Head, el canadenc Mackenzie, els americans Griffin i Hall i especialment William Fitzgerald i el Dr. Shelby Riley, els alemanys Weihe i Fliess, l'austríac Koblanck i tants altres. Actualment una de les màximes autoritats en la matèria és el nord-americà Dwight Byers. Què és la reflexoteràpia podal? El seu funcionament es recolza a la projecció dels diversos òrgans interns corporals sobre determinades zones reactives (mans, orelles, peus, ulls, cavitat nasal, etc.). És el que es denomina punts reflexos. Aquests punts reflexos es manifesten especialment sensibles si hi ha un trastorn funcional de l'òrgan corresponent. Aquests punts solen ser dolorosos a la pressió. A mesura que el tractament reflexoterápic va cursant el seu benefici aquestes zones sensibles van desapareixent. Pràcticament tots els òrgans o parts anatòmiques que configuren el cos humà poden reflectir-se als peus, encara que les extremitats ho fan amb una major dificultat, a través de les terminacions nervioses (receptors del dolor). El nostre cos es reflecteix en els dos peus ja que un només representa la meitat longitudinal d'una persona. Els òrgans buits com, l'esòfag, l'estómac, els intestins, la bufeta, els ronyons, els urèters, etc., o aquells que quan s'inflamen són molt dolorosos (oïdes, dents, articulacions, etc.) són els que millor es reflecteixen als peus per posseir nombre més gran de terminacions nervioses. Al contrari, els òrgans menys innervats presenten major dificultat, cas del fetge, melsa, etc. La pell és summament receptiva pel que les ferides, traumatismes i contusions responen molt bé als tractaments. Fins aquí la sensibilitat nerviosa pertanyent al sistema nerviós central. Però el sistema nerviosos vegetatiu també pot estimular-se a través de les seves interconnexions pel que les situacions que deriven en és-tres, nerviosisme, ansietat, angoixa i la resta de poden ser tractades amb la Reflexologia de forma molt eficaç. La Reflexologia, a més a més, pot complementar-se per incrementar la seva eficàcia amb altres teràpies físiques tals com: aromaterapia (olis essencials). TRACTAMENTS I INCOMPATIBILITATS Ja hem apuntat lleugerament quines són les línies essencials en les que s'assenta la Reflexologia. Anem ara a entrar en el detall d'aquelles patologies que poden trobar un benefici amb l'aplicació d'aquesta teràpia. No les esmentarem totes, perquè la llista és extensíssima, però sí les suficients per fer-nos una idea les possibilitats que encercla aquesta tècnica: Indicacions També, com és lògic, hi ha certes ocasions en què el tractament reflexològic requereix certes precaucions. Són molt poques; però val la pena citar-les per comprendre com un tractament holístic o integral de les persones precisa de la utilització de les diferents tècniques, habilitats i destreses que posa al nostre abast l'arsenal terapèutic. Contraindicacions: En fi, contemplada tota l'amalgama de possibilitats que s'obren amb aquest tractament només ens queda recordar que per al seu correcte funcionament i una correcta aplicació és imprescindible partir d'un diagnòstic efectuat amb la major precisió i rigor possible per a posteriorment posar-se a les mans d'uns terapeutes qualificats que després de l'examen pertinent de les proves i l'anamnesi del pacient es posaran mà a l'obra. Entre tots establiran quina és la durada, seqüència i periodicitat que s'ha d'observar per a la resolució del problema. |
|
||