De vertigen...

Article publicat a Tot Claror 62 (tardor  2008)

Autors:
Dr. Albert Giménez

© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror.
"El cos es manté en equilibri gràcies a tres sistemes que s'interrelacionen: el propioreceptiu, el vestibular i la visió ocular"

 

 

 

 

 

La sensació que provoca el vertigen no És ben bé la mateixa que la del mareig ja que les persones amb aquest problema tenen la percepció que realment tot l’entorn gira o es mou.

El vertigen es defineix com l’experiència conscient d’un moviment giratori. Les persones que en pateixen perceben una anormalitat de l’equilibri desagradable i es descriuen a ells mateixos o el seu voltant movent-se, rodant, inclinant-se. De vegades aquesta sensació pot aparèixer sobtadament i acompanyada de nàusees, vòmits i suor.

El mareig, en canvi, és un símptoma més difícil de definir, però sol associar-se al mal del cap i a sensacions del tipus «cap que flota», «cap atordit» o «inestabilitat».

Com mantenim l'equilibri
El cos està dissenyat per mantenir-se dempeus i, sobretot, no caure. Per aconseguir-ho té tres sistemes que s’interrelacionen, especialment al cerebel: el propioceptiu, el vestibular i la visió ocular.

El primer, el propioceptiu, sorgeix de la transmissió i el processament dels senyals que obtenen els diversos músculs del cos a través d’uns receptors que recullen el grau de contracció de cada múscul. Gràcies a ells, i un cop processada la informació, el sistema nerviós central reconeix la col·locació exacta de cadascuna de les parts del cos. D’altra banda, el sistema vestibular comença a l’orella interna mitjançant el laberint, l’utricle i el sàcul, que són òrgans amb un líquid a l’interior. El sistema nerviós també rep informació del moviment d’aquest líquid quan movem el cap. Finalment, la referència visual a través dels ulls ens permet completar el complex sistema de l’equilibri.

En condicions normals, si dos d’aquests tres sistemes funcionen bé es pot mantenir bé l’equilibri, per això quan tanquem els ulls no caiem.

La síndrome vertiginosa apareix quan el sistema vestibular s’altera massa i, de vegades de manera asimètrica, es produeix una sensació de moviment quan en realitat no existeix. Aleshores el sistema propioceptiu intenta compensar-ho en excés produint desequilibri, i els ulls fan uns moviments característics intentant mantenir un punt fix (nistagme).

Tipus de vertigen
Hi ha dos tipus de vertígens: el central i el perifèric. El primer apareix si hi ha anomalies al cervell, en especial al tronc encefàlic o al cerebel (part posterior del cervell). El poden causar les malalties vasculars, l’esclerosi múltiple, la migranya, l’artrosi cervical i també determinades substàncies com els anticonvulsius, l’aspirina, l’alcohol i les drogues.

El de tipus perifèric pot causar-se si el nervi vestibular que connecta l’orella interna amb el tronc encefàlic està inflamat (neuronitis) o es troba comprimit, normalment a causa d’un tumor benigne com un meningioma o un schwannoma.

També pot causar-lo un problema en el laberint vestibular o en els canals semicirculars, la part de l’orella interna que controla l’equilibri. De les diverses possibilitats, la més freqüent és que el grup de cristalls de calci (otocònia) que es troben a l’utricle de l’orella interna es recol·loquin i migrin cap a un dels canals semicirculars, normalment el posterior. La conseqüència és que si girem el cap, en particular si ens col·loquem en posició de decúbit, el canvi d’orientació respecte a la direcció de la força de gravetat provoqui un moviment dels cristalls més pesats i un desplaçament anormal del flux intern del canal (endolimfa), cosa que provoca la sensació sobtada de vertigen. Aquest tipus de vertigen s’anomena vertigen posicional paroxístic benigne.

Altres problemes que poden ocasionar vertigen de tipus perifèric són la malaltia de Ménière, la laberintitis, lesions fruit d’un traumatisme cranioencefàlic o els antibiòtics aminoglucòsids.

Tractament
El vertigen es pot alleujar temporalment amb medicaments com l’escopolamina, els antihistamínics, els barbitúrics o el diazepam. Per a les persones que en pateixen atacs freqüents, que poden arribar a incapacitar, hi ha la solució quirúrgica. Es tracta de tallar els nervis connectats als canals semicirculars (neurectomia vestibular), un procediment que alleuja el vertigen sense danyar l’orella. Si, a més, l’audició està molt deteriorada, es poden extirpar la còclea i els canals semicirculars (laberintectomia).

Tot i això, abans d’iniciar un tractament amb medicaments o cirurgia cal tenir en compte que en els casos de vertigen posicional benigne i de laberintitis, els símptomes acostumen a desaparèixer al cap d’unes setmanes. Mentrestant, quan apareix un atac de vertigen cal descansar i estar-se quiet. També s’han d’evitar els canvis bruscs de posició i les llums brillants, i deixar de llegir. Almenys hauríem de deixar passar una setmana sense tenir símptomes per conduir o manipular maquinària pesada.

.

senyal.gif (206 bytes)