Educar els joves en la postura

"En la majoria dels casos, el mal d’esquena es deu a desequilibris musculars produïts pel mateix creixement"

El 80 % de la població patirà com a mínim un episodi de mal d’esquena en algun moment de la seva vida, afirmen alguns estudis. El més preocupant, però, és que, cada cop amb més freqüència, aquests malestars apareixen a una edat primerenca.

Avui dia, ja és molt comú que nens i nenes en edat de creixement presentin hiperlordosi (curvatura de la columna) o altres trastorns en la postura. Alguns metges insinuen com a origen dels problemes «els canvis bruscos de sobrecàrrega i abús, la tensió emocional o un estrès excessiu (exàmens, pressió familiar, etc.), ja que poden ocasionar alteracions musculars, és a dir, futurs problemes d’esquena».

Causes del mal d'esquena
Si el nostre fill o filla es queixa de manera reiterada de mal o molèsties a l’esquena, el primer que hem de fer és consultar un metge especialista que en pugui determinar la possible causa i ens pugui orientar quant al tractament. Hem de saber que força molèsties que apareixen en la infància i l’adolescència es poden no només controlar sinó també corregir, la qual cosa evitarà en alguns casos alteracions en la columna a mitjà o llarg termini. Si no actuem en aquests infants que pateixen dolor d’esquena sovint, el 50 % d’ells continuarà amb molèsties en l’edat adulta.

En la majoria dels casos, el mal d’esquena es deu a desequilibris musculars produïts pel mateix creixement, a sobrecàrregues secundàries, a un entrenament esportiu inadequat o mal dosificat o a l’adopció de postures incorrectes en la realització de les tasques ordinàries.

En canvi, les causes derivades per traumatismes o malformacions de la columna vertebral no es donen amb tanta freqüència i, fins i tot en les dolences emmarcades en les incurvacions anormals de la columna, podem distingir entre les posturals i les originades per una deformitat estructural.

Les primeres, les posturals, les produeixen habitualment factors externs a la columna com, per exemple, una dismetria, que s’origina si les cames no mesuren el mateix, amb una diferència que superi el centímetre i mig (per sota d’aquesta diferència el cos té capacitat de compensació). En alguns casos en què la longitud de les extremitats inferiors és diferent i superior a aquest centímetre i mig, el problema es trasllada a la pelvis, que adopta una obliqüitat, la qual cosa repercuteix en la columna vertebral, que a la vegada es corba per compensar el tronc i mantenir centrat el cap amb la pelvis.

Però l’evolució d’aquestes incurvacions de tipus postural sol desaparèixer o limitar-se, en el cas dels més joves, quan s’atura el creixement, o quan es tracta la dismetria, perquè en desapareix la causa.

Altres factors que poden originar problemes d’esquena són la insuficiència muscular, la «desgana» de postura, l’augment de les glàndules mamàries en les nenes que entren en la pubertat o l’abús d’estar assegut (excés de televisió, ordinador, mobiliari escolar inadequat, excés de pes en les carteres o en les motxilles, etc.). Tots poden provocar una mala posició, en què les espatlles estiguin projectades endavant, un augment de la cifosi toràcica fisiològica i, algunes vegades, un augment de la lordosi lumbar com a compensació.

El més important és saber que podem corregir fàcilment tots aquests trastorns si modifiquem la posició i procurem reforçar la musculatura, de manera que s’afavoreixi l’adopció d’una postura correcta.

Consells per a l’hora de dormir

Una de les postures recomanades és la fetal, és a dir, de alineant el coll i el cap amb la columna.
També es pot estar cara amunt, amb les cames flexionades i un coixí sota els genolls.
No és gens recomanable dormir de cap per avall, ja que modifiquem la curvatura lumbar i obliguem a girar el cap per respirar.
El matalàs i el somier han de ser ferms i rectes, ni gaire tous ni gaire rígids.
El coixí no ha de ser gaire alt, per no corbar el coll en excés.