Coses de peus! |
Article
publicat a Tot Claror 65 (Estiu 2009) Autor: Enric Violan © Fundació Claror. Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror. |
|||
"La sola de goma fa suar més el peu i li permet més flexibilitat, la qual cosa no sempre és el més aconsellable"
|
Si comparem el cos humà amb un cotxe de ral·li direm que el cor és el motor, els peus són les rodes i les sabates o el calçat esportiu són els neumàtics. Per cada terreny el cotxe portarà uns neumàtics adequats a les seves característiques i necessitats. El peu és més complex del que pot semblar a primer cop d’ull: està format per 28 ossos, 33 articulacions, nombrosos vasos sanguinis, nervis i més de 100 tendons que són els elements que permeten que els peus facin els diferents moviments. Seguint amb el símil dels cotxes amb el qual hem començat..., no és el mateix conduir per un terreny asfaltat que per un de nevat o un de molt pedregós. Així doncs, amb els peus passarà el mateix: necessitem un bon calçat per a cada terreny! En general s’abusa del calçat esportiu quan és una eina per a la pràctica esportiva, no per a ús diari. A l’hora de practicar esport s’ha de tenir en compte el tipus de calçat esportiu que farem servir, ja que en depèn, en gran part, evitar possibles lesions i obtenir més rendiment. Portar un calçat inadequat o fer-ne un mal ús pot suposar fer incorrectament els recolzaments dels peus i produir lesions a diferents nivells: turmells, genolls, etc., com també a la pell (butllofes, fongs, berrugues, etc.) i també sobrecàrregues musculars, entre altres. Per tal de poder triar el millor calçat esportiu cal valorar les característiques de cada peu, les de cada calçat i l’especialitat esportiva. Cinc consells bàsics Però saber el número correcte no sempre és fàcil, ja que cada fabricant ho fa a la seva manera. Aquí van un parell de trucs que ens poden ajudar. Si ens és possible, traurem la plantilla interior del calçat i, a sobre, hi posarem el peu del nen o la nena. Ens hem de fixar que per davant només sobri un centímetre (hi ha cases comercials que tenen previst aquest mètode i marquen la plantilla interior). Si no la podem treure, agafarem la sabata del peu esquerre i l’encararem al peu dret, és a dir, ajuntarem la sola esquerra de la sabata amb la planta del peu dret. En aquest cas, també ha de sobrar, només, un centímetre per davant. La sola i la subjecció En canvi, la sola de cuir dóna més transpiració al peu i un punt de rigidesa, la qual cosa facilita que el peu tingui una certa «guia» a l’hora de caminar. En aquest sentit, és aconsellable el calçat de cordons, ja que el peu hi queda més subjecte encara que el que tanca amb velcros és força més còmode. Malauradament, per qüestions de comoditat i preu, és molt difícil trobar sabates infantils de cuir lligades amb cordons. Tanmateix, no vol dir que no siguin les més aconsellables. |
Tipus de peus segons la morfologia de l'arc plantar Peu normal Peu pla Peu buit |
||