Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

Històrics de la secció

Al llarg dels més de 25 anys d'història de la secció s'han penjat les samarretes de cinc jugadors i jugadores que han jugat un mínim de 15 anys al Safa-Claror, un mínim de cinc anys als equips sèniors, que hagin tingut un comportament exemplar durant tota la seva trajectòria, i que es retirin definitivament del bàsquet.

juani garcia

Juani García:
Posició: Base
Dorsal 14
Entre 1982 i 2002

Se li va retirar la samarreta amb el número 14, el 25 de maig de 2002. Fins a l'actualitat es el jugador que mes temporades ha jugat als equips del Safa-Claror. Va participar en diverses fases en categories de promocio, i amb el senior masculi va aconseguir un ascens de tercera a tercera preferent, i en la temporada 00-01 va proclamar-se campio de Catalunya de tercera logrant l'ascens a segona catalana. En la temporada seguent 01-02 va aconseguir l'ascens a primera catalana, i va ser aleshores quan va decidir deixar el basquet. El Juani sempre va destacar pel fet de ser un lider dins i fora de la pista, a mes de ser un dels jugadors mes lluitadors que ha tingut mai el Safa. 

Tot i ser un jugador baix, sempre va esdevenir un dels maxims rebotejadors de l'equip, i sempre va saber suplir la seva falta de centimetres amb bons moviments de peus i magnifiques fintes de sortida i de tir. La seva samarreta amb el seu inseparable 14 penja en l'actualitat al pavello del Claror al costat del seu gran amic i company d'equip Alex Fornos. En la seva generacio va sorgir l'unic jugador que fins ara a sortit del Safa i ha arribat a l'ACB, estem parlant de Cesar Sanmartin, amb el que tambe mante una gran amistat. Juntament amb la Roser va ser el primer jugador que se li va penjar la samarreta, concretament durant els actes del 25e aniversari de la seccio el juny del 2002.

 

roser mateu

Roser Mateu:
Posició: Pívot
Dorsal 14 
Entre 1982 i 2001

Se li va retirar la samarreta amb el número 14, el 25 de maig de 2002. La Roser Mateu va formar part d'una de les millors generacions que ha tingut mai el safa-claror en categoria femenina. Quan jugava en la categoria mini i entrenades per l'Alfons Font van proclamar-se campiones de Barcelona amb el CEEB, i de senior i amb el mateix entrenador van fer la gesta de pujar tres temporades seguides: de tercera catalana a segona nacional. En aquesta generacio trobem un parell de jugadores que amb l'Universitari de Barcelona van jugar en diversos campionats d'Espanya; l'Esther Fernandez i la Sandra Sarmiento, que per cert actualment es una periodista esportiva prou coneguda.

La Roser va pertanyer a la primera generacio que va participar en la categoria preferent en categoria infantil i sempre va destacar per la seva contundencia defensiva, els seus moviments de peus en atac i pel seu lideratge. Va ser una de les jugadores clau per a que el senior ascendis de tercera a segona nacional.Juntament amb el Juani va ser la primera jugadora que se li va penjar la samarreta, concretament en els actes del 25e aniversari de la seccio el juny del 2002.

 

alex fornos

Alex Fornos:
Posició: Aler
Dorsal 10 
Entre 1983 i 2003

Lligat al Safa durant vint anys. Jugador estimat per tothom, molt noble de caracter i molt polivalent, era bo jugant en totes les posicions. Ha anat diversos cops a fases en la seva etapa de formacio i quan ha arribat al senior ha liderat sempre l'equip, sent capita d'aquest diverses temporades. Va ascendre de 3a a tercera preferent en els inicis del senior i unes temporades mes tard es proclamaria Campio de Catalunya de tercera tot logrant l'ascens a segona catalana , la temporada seguent a primera catalana va tornar a ser un dels millors jugadors de la categoria portant l'equip a les portes d'un altre ascens a segona nacional. Se li va retirar la samarreta amb el número 10, el 15 de juny de 2003.

 

mireia cabanes

Mireia Cabanes:
Posició: Base
Dorsal 8
Entre 1985 i 2002

Jugadora de Safa-Claror entre 1985 i 2002. Disset anys lligada al Safa. A etapa mini es va proclamar campiona de Barcelona amb el Humphry, i uns anys mes tard quan era infantil va proclamar-se Sots-Campiona de Catalunya i Campiona d'Espanya amb l'equip Safa-Universitari entrenat pel Xavi de Pablo. A partir d'infantil va jugar sempre a preferent fins arribar al senior. Amb el senior va aconseguir dos ascensos de 1a catalana a 2a nacional. Jugadora extremadament cumplidora que molt rarament faltava a un entrenament o partit amb molt bon tir exterior. Se li va retirar la samarreta amb el número 8, el 15 de juny de 2003.

 

Altres personatges històrics per la seva important tasca al bàsquet Safa-Claror són:

Juanjo Folqué (a la secció de 1977 a 1984)
El pioner. Professor d'Educació Física a l'Escola Sagrada Família (bressol de Safa Claror) a finals dels anys 70, va fer una gran promoció de l'esport entre els alumnes de l'escola. L'escola, en aquells anys de la transició, va destacar pel nombre d'hores que es dedicava a l'esport i l'educació física, superior a la mitjana que es dedicava a altres escoles barcelonines. A més, va ser el precursor de les activitats esportives en horari extraescolar: primer amb la disputa dels torneigs de bàsquet i volei interclasses, i desprès amb les Escoles Esportives pròpiament dites. En Juanjo Folqué era un gran amant del volei, que es va convertir en aquells anys en l'esport principal de Safa Claror, que es va crear l'any 1977 per la seva iniciativa.

Eva Caminal (a la secció de 1977 a 1986)
Llicenciada en Educació Física. Pertany a una de les famílies fundadores de la Cooperativa Claror, la Caminal Caparròs. L'Eva, exalumne de l'escola Sagrada Família, va incorporar-se a les Escoles Esportives de Safa Claror l'any 1980, com a monitora d'iniciació i entrenadora de bàsquet (va ser la primera dona entrenadora de l'entitat). La temporada 82-83 va assumir la coordinació de la secció formant tàndem amb la Núria Borràs. La temporada 85-86 va ser l'última al Safa Claror, ja que desprès ho va deixar per reorientar la seva carrera professional.

Núria Borràs (des de 1977)
Llicenciada en Educació Física, va començar l'any 1981 com a monitora d'iniciació i entrenadora de bàsquet. La temporada 82-83 va assumir la coordinació de la secció formant tàndem amb la Eva Caminal. La temporada 86-87, amb la marxa de l'Eva Caminal, va assumir la coordinació en solitari. En aquella època van començar a formar les bases del que seria en el futur les Escoles Esportives i el bàsquet al Claror, tot i que l'auge de la secció el viu juntament amb en Xavi De Pablo. Llicenciada en Educació Física en tots els anys vinculada a les Escoles Esportives s'ha caracteritzat per a fomentar l'esport per a tothom, pel seu treball constant i incansable i per la seva diplomàcia. Durant uns anys va exercir també com a monitora d'iniciació esportiva, i com a entrenadora se la recorda bàsicament pel fet que va entrenar una generació de la que sortiria l'únic jugador del Claror que ha arribat a jugar a l'ACB, en Cesar Sanmartín, i personatges com el Juani o l'Àlex Fornos, que són dos jugadors que tenen penjada la samarreta al pavelló.
Des de l'any 1998 ocupa el càrrec de Directora d'instal.lació de l'Esportiu Claror, i Directora Tècnica de la Fundació Claror. Segueix vivint molt d'aprop tot el que passa en les Escoles Esportives del Safa Claror. Es pot dir que és el personatge en actiu que ha viscut més époques dins el bàsquet al Claror.

Xavi de Pablo (a la secció de 1984 a 1986)
Entrenador i coordinador de Safa-Claror, entre 1984 i 1996. Va ser el Director Tècnic durant aquests anys fent tàndem amb la Núria Borras que portava el tema de la coordinació de l'area. Amb ell el bàsquet al Safa es va comencar a treballar amb més rigor, seriositat, i idees modernes, i els equips van pujar de nivell ràpidament. Si abans tots els equips estaven a les competicions del Consell de l'Esport Escolar de Barcelona, en la seva època els de més nivell comencen a competir a la Federació Catalana de Bàsquet.

Amb el títol nacional d'entrenador és sens dubte l'entrenador amb més coneixements d'aquella època, i molts entrenadors aprenen d'ell. Amb ell van arribar els títols a Safa Claror. Va ser el primer entrenador que aconsegueix un titol, el campionat de Barcelona del CEEB, l'any 1985, amb l'infantil masculi. La seva etapa, però, és marcada sobretot per un pacte que el Safa-Claror fa amb l'Universitari de Barcelona. Amb aquest pacte s'aconsegueix que l'equip infantil femení de l'Universitari jugui al Claror amb el nom de "Safa-Claror Universitari". Durant els quatre anys que dura el pacte el bàsquet femení al Safa puja molt de nivell, i en aquests quatre anys l'infantil arriba a totes les finals de Catalunya i participa els quatre anys a Campionats d'Espanya. El Xavi de Pablo com a entrenador de l'infantil aconsegueix un campionat i un sots-campionat de Catalunya, a més d'un campionat i un sots-campionat d'Espanya. També destacar en el seu palmarès el Campionat de Catalunya pre-infantil masculí que va guanyar al Cullell tot guanyant a la final al Sant Josep de Badalona. En la seva época el bàsquet es popularitza definitivament a Safa Claror (es passa de 4 a 14 equips, es potencia el bàsquet femení i es creen els primers equips sèniors de la història de l'entitat), el club és reconegut arreu de Catalunya, i es crea el Torneig de Bàsquet de Nadal Pre-infantil i Infantil.

Dani José (a la secció de 1998 a 2007)
Entrenador entre 1988 i 2003, Coordinador de la secció de 1996 a 2007. Llicenciat en Educacio Fisica i Entrenador Nacional, es darrera l'Alfons, l'entrenador en actiu que porta més anys entrenant equips del Safa. Amb un caràcter un xic energic, sempre s'ha caracteritzat per la intensitat que imposa en els entrenaments. Com a segon entrenador del Xavi de Pablo i preparador físic es va proclamar Campió i Sots-campió de Catalunya en categoria infantil femení i campió i sots-campió d'Espanya en la mateixa categoria.

Com a entrenador va guanyar un campionat de Barcelona benjamí femení i va proclamar-se Sots-Campió de Catalunya en categoria infantil i cinqué classificat en els campionats d'Espanya. Va ser el primer entrenador que va superar unes fases de preferent en categoria cadet masculí, tot quedant classificat aquella temporada cinqué de Catalunya. Agafa la coordinacio de la seccio l'any 1996 amb 14 equips i en set anys quasi els duplica, 27 en la actualitat. En la seva etapa es crea, amb l'Àrea de Comunicació de la Fundació (dirigida per l'ex-jugador i ex-entrenador Sergi Larripa), un diptic informatiu setmanal i la web d'internet. També es creen les Jornades Tècniques per a entrenadors, el sopar de final de temporada per a tots els equips i es comenca a convidar equips espanyols i de primer nivell en el Torneig de Basquet de Nadal (Pamesa, Estudiantes, FC Barcelona, Joventut, Universitari...). En els ultims anys va destacar com a entrenador del sènior ja que va aconseguir el Campionat de Catalunya de tercera catalana i dos ascensos: de tercera a primera catalana. La temporada 03-04 va classificar un júnior pels campionats d’Espanya i aquell mateix any l’Associació Catalana d’entrenadors el va nomenar el millor entrenador de catalunya en les categories de formació. La temporada 2004-2005 va fitxar pel FC Barcelona on va quedar campió de catalunya, campió d’espanya i millor entrenador del campionat d’espanya.

Josep Maria Ojeda (a la secció de 1984 a 1998)
Tot i que es va retirar ja fa uns anys de l'entrenament en actiu també és un dels entrenadors que va marcar una època juntament amb Xavi De Pablo i Dani José. Com a entrenador va guanyar un campionat mini femení a la Federació de Bàsquet, i com a segon entrenador va proclamar-se Campió de Catalunya i tercer classificat en els campionats d'Espanya. D'ell es recorda la seva imatge amb gabardina fins als peus i ulleres de sol negres a l'hora de portar els partits, d'aquí li ve el sobrenom de "Humphrey".

Durant uns anys va estar ocupant el càrrec de secretari de les Escoles Esportives, i actualment ocupa el càrrec de Secretari de Direcció de l'Esportiu Claror.

Alfons Font (a la secció de 1984 a 2005)
Va començar a entrenar al voltant del 1984 i sempre s'ha caracteritzat per la seva vessant pedagògica dins el bàsquet. És, potser, l'entrenador que ha tingut sempre més clar que el bàsquet es un element educatiu importantíssim i que s'ha d'aprofitar. En el seu palmarès hi destaca un campionat de Barcelona en categoria mini amb el CEEB, però, sobretot, com a entrenador el més remarcable és el seu treball amb el sènior femení.

L'Alfons ha estat l'únic entrenador capaç de pujar tres anys seguits de categoria amb el sènior femení, concretament de Tercera Catalana a la Segona Nacional. Al Safa Claror ha portat tots els equips possibles, tant femenins com masculins, tant preferents com altres que competien en el nivell més baix, i s'ha caracteritzat per portar-los tots amb el màxim de professionalitat. Actualment ocupa el càrrec de Director Tecnic al Poliesportiu Sagrada Família (una de les instal.lacions que gestiona la Fundació Claror).

Ismael Gendre (des de 1984)
És l'entrenador que porta més anys entrenant a equips de bàsquet del Safa Claror interrompudament. La seva pecularietat és que porti l'equip que porti, els pares i els jugadors i jugadores sempre estan contents. És segurament l'entrenador que ha tingut menys disputes amb pares i jugadors. Va estar molts anys entrenant equips femenins i, com l'Alfons, agafa els equips amb les mateixes ganes estiguin al nivell que estiguin.
La temporada 2002-2003 amb el Sots-21 masculí preferent va quedar classificat segon de grup i va anar a les fases d'aquesta categoria.

 

GTranslate