Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

Cabells i esport, trencant mites

Ramon Grimalt

20 de maig, 2015

Cada vegada hi ha més persones que practiquen esport de manera habitual i hi ha més gent que necessita rentar-se els cabells cada dia. Sovint associem rentar els cabells amb la seva caiguda i ens fa patir per si els productes que utilitzem poden perjudicar-ne la salut.

Falsos mites
A continuació analitzarem un parell de falsos mites sobre consultes relacionades amb el cabell i l’esport:
Davant de la imminent caiguda de cabell, molts esportistes es llencen a comprar productes miraculosos per fer créixer el cabell. No caiguis en aquest error. Si et cau el cabell consulta el dermatòleg i aclariràs quin n’és el motiu i si aquest motiu té tractament o no.
El cabell no cau pel fet de rentar-lo tots els dies, o per utilitzar assecador, laques o fixadors. Un excés de productes químics pot arribar a cremar el cabell però no farà que caigui.
Pots usar gorres o cascs quan practiquis els teus esports preferits, això tampoc provoca la caiguda del cabell.
Pots nedar tranquil·lament a la piscina o al mar, fins i tot sense casquet. Ni el clor ni la sal afecten la salut dels cabells, tot i que en poden modificar l’aspecte.
Si et vols tenyir els cabells això no et farà tornar calb. És important recordar que els productes cosmètics no poden travessar la pell del cuir cabellut i, per tant, no poden arribar a l’arrel i no en poden afectar la salut.
No es pot evitar que caigui el cabell pel fet de tallar-lo més sovint.
No és cert que el cabell blanc no caigui.

Per què hi ha moments de l’any en què el cabell cau més?
Com les fulles dels arbres, o el pèl dels animals, el cabell humà també cau amb l’arribada de la tardor i es produeix independentment del fet que practiquem més o menys esport. De fet, forma part de la nostra herència com a animals de la família dels mamífers. Els especialistes insistim que és un procés normal de renovació del pèl, que torna a néixer transcorreguts uns mesos sense necessitat de recórrer a vitamines ni locions anticaiguda.

Hi ha èpoques de l’any en què el pèl es recanvia més que en altres, i encara que algunes espècies muden tot el seu pèl de cop en una sola època de l’any, en el cas dels humans aquesta «muda» és progressiva. De cada cent pèls que tenim, sempre hi ha un 12 % o 15 % en fase de recanvi, de manera que podem trigar al voltant de quatre anys a renovar completament la cabellera.

Tres mesos a caure
Aquesta caiguda aleatòria (que evita les calvícies localitzades) només té una excepció: els nadons. Als tres o quatre mesos de néixer, els nadons perden pràcticament tot el borrissol inicial que cobreix el cap per deixar pas al pèl nou. A partir d’aquí, la seva closca s’anirà repoblant de manera aleatòria durant tota la vida, encara que no immediata: els pèls triguen uns tres mesos des que moren fins que cauen definitivament, quan els veiem al coixí o al lavabo.

Per això, que aquesta pèrdua sigui més evident a la tardor té a veure amb el cicle de naixement i creixement del pèl. En general, el pèl mor a la primavera, encara que acostuma a trigar tres mesos a caure. Cal no oblidar que si un pèl mor és perquè n’hi ha un altre darrere empenyent per néixer. 

Cal precisar que en els últims anys, coincidint amb el canvi climàtic, sí que hem vist com la muda s’avança una mica, als mesos d’agost-setembre.

No és pèrdua, és renovació!
Gairebé tots els cabells que cauen a la tardor es recuperen i reapareixeran al cap de tres o quatre mesos, tant si prenem com si no aquests suplements de vitamines amb què ara ens bombardegen per televisió.

És com si a una dona li donessin unes gotes perquè se li talli la regla i li diguessin que li faran efecte en quatre o cinc dies, els nostres fol·licles necessiten renovar igual que ho fa l’endometri en cada menstruació. Com a coordinador del Grup Espanyol de Tricologia (GET) de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), em sento amb l’obligació moral de denunciar aquest engany.

No és només que el pèl torni a néixer, sinó que cap forma d’alopècia cursa amb un despreniment sobtat del cabell. I aquest és el missatge que transmetem a la majoria dels pacients que ens visiten a la consulta per aquestes dates (un 80 % més al setembre que al febrer). 

Vuit de cada deu persones no tenen una malaltia, només tenen por de quedar calbes. I encara que moltes d’elles són dones, els dermatòlegs aclarim que el fenomen no és exclusivament femení: «L’únic que passa és que el cabell llarg es veu més quan cau.»

Seguint amb el desmuntatge de mites, no és qüestió de raspallar els cabells amb cura o evitar pentinats tibants en el cas de les dones, com recomanen algunes pàgines d’estètica. Cal tenir en compte que l’arrel del pèl està a mig centímetre de profunditat per sota de la pell, els cabells que s’arrenquen fàcilment és perquè estan en fase de renovació, ja mig deixats anar. També hem de pensar igual en el cas que rentar-se els cabells sovint no està relacionat amb la calvície, sinó amb la higiene. Una desmitificació que es pot aplicar també al famós mite dels cabells blancs quan es diu que si n’arrenques un te’n sortiran set de nous. Aquesta frase només és veritat per advertir del fet que de cabells blancs cada vegada en surten més.

En resum, no malgastis els teus diners en productes i suplements per al cabell sense parlar abans amb un dermatòleg, que determinarà si la caiguda que pateixes és fisiològica (normal) o patològica (malaltia).

Més informació
www.grimalt.net

l'autor

Ramon Grimalt

Dermatòleg i professor de Dermatologia

Llicenciat en Medicina i Cirurgia (1989), Especialista en Dermatologia (1994) i Doctor en Medicina i Cirurgia. (1995)

més informació

0 comentaris

comenta

Per poder deixar un comentari cal registrar-se o iniciar sessió

El teu comentari s'ha enviat correctament.
Gràcies!

subscriu-te a la revista

afegir la revista a les RSS

GTranslate