Plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia"

Plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia": Tres mil veïns adherits

2 de novembre, 2000

El cas de l'Illa Myrurgia ha fet impacte entre els veïns de la Sagrada Família. A penes un mes després de la creació de la plataforma "Salvem Myrurgia", tres mil veïns s'han adherit a la causa amb la signatura del manifest. En les diferents assemblees i actes al carrer realitzats durant el mes de gener, els veïns i les entitats del barri han deixat clar el seu rebuig al projecte de l'Ajuntament de privatitzar un solar històricament reivindicat per a la construcció d'equipaments públics: escola bressol, casals de joves i residència de gent gran.

La plataforma "Salvem l'Illa Myrurgia", formada el novembre de l'any passat, aplegava, a finals d'aquest gener, disset entitats i uns tres mil veïns de la Sagrada Família.

La tasca informativa de la plataforma, desenvolupada durant els primers dos mesos, ha arribat ja a la majoria dels veïns del barri que, coneixedors de les intencions de l'Ajuntament, no han dubtat a adherir-se a les reivindicacions.

La primera acció de la plataforma va consistir a sol·licitar una entrevista amb la regidora del Districte de l'Eixample, Carme San Miguel, a qui el president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, Antoni Viñas, va fer saber les inquietuds de les entitats i els veïns del barri. Amb això i tot, la regidora va expressar la intenció del Districte i de l'Ajuntament de seguir endavant amb el projecte, que consideren positiu per a la ciutat.

Després d'una sèrie de reunions al local de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, i davant la postura del Districte de l'Eixample de no voler revisar o discutir el projecte amb els veïns, la plataforma va iniciar diferents accions per tal d'aturar-lo, ja fos per la via administrativa o per la pressió popular que poguessin exercir els veïns.

Accions administratives

La primera actuació administrativa es pot dir que va ser l'al·legació presentada per la Fundació Claror, el passat mes d'abril, al projecte del Districte de l'Eixample.

A aquesta al·legació es va sumar la presentada per l'Associació de Veïns de la Sagrada Família i l'escrit de la plataforma adreçat a la subcomissió d'Urbanisme de Barcelona.

Estat actual de la situació

El cas de l'Illa Myrurgia es trobava, en el moment del tancament d'aquesta edició, a l'espera de ser discutida per la subcomissió d'Urbanisme, inte grada per representants de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

En cas que aquesta subcomissió aprovés el projecte de l'Ajuntament sense modificacions, quedaria el recurs per la via del contenciós-administratiu.

Alhora, la plataforma té dues vies d'actuació més: el recurs al projecte de descatalogar una part de la finca Myrurgia del Patrimoni Històric i Artístic, i el recurs al pla especial que s'haurà d'elaborar en el cas d'aquesta illa.

La veu dels veïns

Paral·lelament a la via jurídica, els diferents integrants de la plataforma han considerat necessari intensificar la tasca informativa amb els veïns. Fins ara s'han fet assemblees i s'han penjat cartells i pancartes per diferents punts del barri; el resultat és que tres mil veïns s'hi han adherit mitjançant la signatura del manifest.

La primera acció pública va tenir lloc el migdia del dissabte 22 de gener, quan un grup d'aproximadament trenta membres de la plataforma es van reunir a l'avinguda Gaudí per col·locar cinc pancartes en diversos punts del barri i recollir signatures en unes taules informatives. L'acció, que va durar dues hores, va causar un gran impacte social, va recollir prop de tres-centes signatures i va aparèixer als principals mitjans de comunicació del país.

El següent acte va tenir lloc cinc dies després, el 27 de gener, a l'escola Sagrada Família: una assemblea informativa,a la qual van assistir prop d'un centenar de veïns del barri, en què es va explicar el cas Myrurgia amb detall.

Els ponents, per part de la plataforma, van ser el president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, Antoni Viñas; l'arquitecte-assessor tècnic de la plataforma, Salvador Matas, i el portaveu de la plataforma, Joan Balañach.

Però l'assemblea no solament va servir perquè la plataforma informés als veïns de l'estat de la situació, sinó que també va permetre que aquests poguessin expressar lliurement opinions i suggeriments.

Entre el públic hi havia tota mena de veïns: veterans i nouvinguts, jubilats i joves, mestresses de casa, comerciants i professionals liberals...

Hi havia representants de les entitats adherides a la plataforma. Fins i tot hi van assistir membres de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample per explicar com els afecta l'operació prevista per l'Ajuntament.

Les intervencions van insistir majoritàriament en la necessitat d'apujar el to de veu de les reivindicacions: van sol·licitar que els veïns pengessin llençols als balcons amb inscripcions al·lusives a la demanda d'quipaments públics, van proposar fer concentracions davant l'Illa Myrurgia i organitzar actes al carrer de to reivindicatiu-festiu per arribar al major nombre de persones possible.

Molts van recordar que aquesta no és la primera ocasió en què els veïns i les entitats s'han hagut de moure en defensa dels interessos del barri. Van recordar la reivindicació de construir un poliesportiu al solar de la fàbrica SAFA, la lluita pel tancament de la discoteca Barçalles, per evitar que la construcció d'un pàrquing a la plaça Sagrada Família acabés amb els arbres de la plaça, la pressió exercida l'any 1996 perquè no s'instal·lés una benzinera i un gimnàs privat a l'Illa Myrurgia... En tots aquells casos, la força dels veïns va fer reorientar els objectius de l'Ajuntament. Com va dir una veïna, "si ens tornem a unir, per què no ho podem tornar a aconseguir?"

 El "cas Myrurgia" esquitxa altres barris de l'Eixample

L'Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample també ha aixecat la seva veu disconforme respecte l’operació de l’Illa Myrurgia. A banda d’adherir-se a la plataforma "Salvem l’Illa Myrurgia", ha endegat accions pròpies: des de presentar formalment queixes al gerent del Districte de l’Eixample fins a mirar d'aglutinar les entitats i veïns del seu barri amb l’objetiu de paralitzar l’operació de l’Ajuntament.

L'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample se sent, segons el seu president Cosme Saló, "enganyada i utilitzada" per l'actuació de l'Ajuntament i el Districte de l'Eixample en el cas Myrurgia, ja que s'han inclòs en l'operació "suposats equipaments" de l'Esquerra de l'Eixample sense atendre les necessitats del barri ni informar els veïns ni les entitats d'aquesta zona.

Quan, a mitjans del mes d’abril de 1999, l’Ajuntament va proposar la modificació del PGM a l’Illa Myrurgia, va fer un pla discontinu que afecta cinc illes de l’Eixample: en concret, les finques dels carrers Provença 408 (l’Illa Myrurgia, a la Sagrada Família), Rosselló 191 (a l’alçada d’Enric Granados, a l’Esquerra de l’Eixample), Comte Borrell 243 i 212 (entre Mallorca i Provença, també a l’Esquerra de l’Eixample) i Ronda Sant Antoni 19 (es tracta de l’Institut d’Ensenyament Secundari Lluïsa Cura, situat al costat del Mercat de Sant Antoni).

L’objectiu era un joc de requalificacions de sòl i sostre edificat per tal de vestir l’operació de manera que semblés que els 14.000 metres quadrats d'equipaments que es perdien a dos punts del districte (10.200 a la Sagrada Família i 3.800 a l'Esquerra), es guanyaven en uns altres punts.

Així, en finques qualificades com a equipaments (és el cas de Myrurgia i de la finca del carrer Rosselló 191, a l'Esquerra) es podrien construir habitatges. I, en compensació, per tal que l’operació quadri, finques actualment qualificades com a habitatges passarien a ser qualificades com a equipaments.

A l’hora de buscar, dins l’Eixample, finques qualificades com a habitatges i que passarien a ser qualificades com a equipament, es van escollir les abans esmentades. Són tres finques actualment ocupades per tres escoles en funcionament, una de les quals és pública (IES Lluïsa Cura), i que estan qualificades com a "13a", és a dir, susceptibles de construir-hi habitatges.

Però l’operació també ha estat rebutjada pels veïns de l’Esquerra de l’Eixample, que perdran equipaments; els "equipaments" no es faran ni a la Sagrada Família ni a l'Esquerra de l’Eixample: en realitat no es guanyarà res. Els "nous equipaments" són uns que ja existeixen: les tres escoles que des de fa molts anys funcionen.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate