BÀSQUET CATALÀ: 75 ANYS D'HISTÒRIA

9 de novembre, 1997

El bàsquet català celebra aquest any els seus tres quarts de segle. 75 anys al llarg dels quals milions de joves catalans han gaudit, en una pista de 28x15 metres, a voltes de sorra, a voltes sota la pluja, amb un joc semblant al que 700 anys abans de Crist distreia als asteques. 15 lustres donen per a molt.

Molts somnis, molts personatges, molts clubs, molts aficionats que han contribuït a fer gran aquest esport i, en canvi, no gaudiran de cap línia als llibres que resumeixin la història d'un esport que ha passat per tota mena de vicissituts abans no ha entrat en el "privilegiat" grup dels "esports de masses".

Els orígens

Hi ha diferents teories que intenten explicar els orígens del bàsquet a Catalunya. Una d'elles data el seu origen el 1913 gràcies al descobriment a l'Arxiu Tobella de Terrassa d'una nota al diari Crónica social (4 de març de 1913) que deia: "Bàsket-ball. Al camp Vallparadís, d'aquí poc, els petits alumnes de l'escola del mateix nom, practicaran aquest nou esport, desconegut fins avui per nosaltres". Sembla, doncs, que el bàsquet va ser fomentat a Terrassa pel sots-director de l'escola Vallparadís, Alexandre Galí, qui el 1986 va corroborar aquesta primera hipòtesi.

N'hi ha, però, d'altres que daten el seu origen abans de 1913. Segons afirma l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte,el bàsquet el va importar l'any 1911 el pedagog català i secretari del Consell de Cultura de la Mancomunitat, Eladi Homs, després d'haver viatjat a Estats Units en busca d'esports nous. Ainaud de Lasarte manifesta que un cop a Catalunya, Homs va parla amb el seu amic Alexandre Galí per implantar-lo a l'escola, la qual cosa fa que totes dues teories estiguin estretament lligades.

Però quan es parla dels orígens del bàsquet a Catalunya cal destacar la importància d'un home com el pare Eusebi Millán que l'any 1922 va donar al bàsquet una dimensió oficial amb la disputa de competicions en què participaren els clubs més importants d'aquella època.

Creació dels grans clubs

Va ser aquell any 1922 quan va fundar-se el primer club de bàsquet català: el Laietà Basket Club. El 8 de desembre d'aquell any, en camp de sorra, va disputar el seu primer partit contra l'Europa. El resultat, eloqüent, va ser de 8 a 2 en favor de l'Europa.

Eren els orígens del bàsquet català, moment en què van fundar-se clubs com el Patrie, l'Atlètic Bricall o el Sants. Els grans clubs que avui dia coneixem també van ser creats a finals dels anys 20' i principis dels 30'. L'any 26, el Futbol Club Barcelona va crear la seva secció de bàsquet. Després, els anys 30 i 31, van crear-se el Joventut i el Manresa.

L'activitat del bàsquet català durant els anys 30' va estar marcada per l'efervescència social que vivia Catalunya, i Espanya en general, durant l'època de la República. L'any 1934, per exemple no es va celebrar el Segon Campionat d'Espanya a causa de les males relacions entre Catalunya i Castella. El primer campionat, celebrat l'any 33, el Iuro i el Juventus havien quedat molt descontents del tracte rebut en els partits contra el Madrid i el Rayo, que va quedar campió.

Desprès del parèntesi de la guerra, les activitats es van reemprendre amb torneigs locals molt marcats per les mancances de la societat de post-guerra. Val la pena destacar que l'any 1940, l'Hospitalet va proclamar-se doble campió de Catalunya i d'Espanya.

La lliga espanyola

La lliga espanyola de bàsquet (comptant tant l'actual format ACB com l'anterior) va fer la seva primera edició l'any 1956. Els inicis, realment, van ser bastant negatius per al bàsquet català. Durant els 24 primers anys la lliga espanyola va ser netament dominada pel Real Madrid, que va guanyar 21edicions. Només el Barça (temporada 58/59) i el Joventut (66/67 i 77/78) van trencar l'hegemonia blanca. Eren anys molt diferents als actuals en què les sospites de favoritisme governamental vers l'equip de la capital estaven més que justificades. Un exemple és l'escàndol que va afectar el Barça la temporada 64/65, quan una polèmica decisió federativa (reduir la Primera Divisió de cop, de 16 a 8 equips), va fer que el Barça baixés a segona divisió.

La situació va canviar a partir de la dècada dels 80', quan la democràcia va arribar al bàsquet.

Aleshores el nou president del Barça, Josep Lluís Núñez, va donar un fort impuls a la secció. El resultat va ser que el Barça, amb carismàtics jugadors com Solozabal, Epi, Sibilio o Norris va guanyar 6 de les 10 lligues de la dècada dels 80.

Els 90' han resultat ser els millors anys del bàsquet català en tota la seva història.

La dècada prodigiosa

Encara no ha acabat la dècada dels 90', però ja estem en condicions d'afirmar que els darrers set anys han estat els més exitosos del bàsquet català.

A nivell europeu s'ha conseguit l'èxit més important de la història: la Copa d'Europa que la "Penya" va aconseguir l'any 94 a Tel·Aviv. El Barça, per la seva banda, ha estat sots-campió en quatre de les 8 darreres edicions.

A nivell estatal s'han aconseguit 5 lligues sobre 7 possibles (3 el Barça i 2 el Joventut, per dues el Real Madrid).

A més, el TDK Manresa ha guanyat una Copa del Rei i s'ha consolidat com un dels sis millors equips d'Espanya.

A banda d'això, aquesta dècada ens ha deixat una nota positiva i una altra negativa. Primer, la consolidació del Valvi Girona. Segon, la desaparició del CB Granollers.

Bàsquet femení

Actualment és absolutament normal veure noies jugant un partit de bàsquet. Tot i això, en el món del bàsquet les noies encara no tenen el reconeixement social que sí tenen altres esportistes, com per exemple, les que es dediquen al tennis. I això es deu, probablement, a la creença social de què aquest era un esport "masculí". Res més lluny de la realitat. A Catalunya els clubs femenins són tan antics com els masculins: l'any 1929 van donar-se d'alta a la Federació Catalana equips femenins del FC Barcelona, el Laietà o el Club Femení d'esports, l'autèntic pioner. Després, jugadores com Maria Planas, Anna Junyent, i clubs com el Comansi o l'Universitari, han demostrat el bon nivell del basquet femení català.

L'esport preferit dels joves?

L'any 1960 el president de la Federació Espanyola de Bàsquet, el general Jesús Querejeta Pavón, va manifestar que "el balon-cesto es un deporte netamente ama-teur". Imperava, en aquella època un sentit romàntic d'un esport que molts no es prenien seriosament. D'aleshores ençà, el joc de la cistella ha canviat molt. Existeixen autèntics professionals que s'hi guanyen la vida i els clubs mouen centenars de milions cada any.

Però, tot i que aquest sentit romàntic podia ser perjudicial pel bàsquet com a esport d'èlite, continua encara avui força viu per a tots aquells que, lluny de guanyar-s'hi la vida, el practiquen com a esport.

Actualment, són molts els joves que han jugat al bàsquet en algun moment de la seva etapa escolar, i un fet destacat, és que la diferència entre sexes pel que fa al nombre de jugadors/es va decreixent any rere any.

Si en els seus primers anys, el bàsquet masculí va ser motejat com a "joc de nenes" ens podem fer una idea dels adjectius que havien de suportar les primeres noies jugadores de bàsquet. Ara, però, van quedant enrera els tabús sobre les noies que practiquen esports considerats masculins i la majoria d'escoles i entitats d'avui en dia tenen equips de tots dos sexes en la majoria de categories.

Les xifres de les Federacions

Les últimes dades de la Federació Catalana de Bàsquet, ens donen prou informació per constatar que el bàsquet és, després del futbol, l'esport més practicat a Catalunya.

Actualment hi ha 266 entitats afiliades a la Federació que aporten 81.705 jugadors i jugadores i 2.973 entrenadors/es.

Pel que fa als àrbitres, 823 pertanyen al Comitè i 510 a escoles.

Comparant aquestes dades amb les que tenen actualment enregistrades a la Federació Catalana de Futbol, podem veure com en aquest últim esport, tot i que hi consten més entitats i jugadors federats, la diferència quant a jugadors no és tan gran com en principi podríem suposar. Segons el cap de premsa de la Federació Catalana de Futbol, Miguel Segura, actualment hi ha 1.728 clubs federats. Pel que fa als jugadors, el nombre supera els 85.000 la qual cosa significa que, probablement, cada club aporti un o dos equips mentre que en el bàsquet les entitats federades tenen més d'un equip.

La participació dels més joves en el bàsquet català ja ha començat a recollir el seu fruit. Aquesta temporada, les Seleccions Catalanes dels més petits, han aconseguit diversos títols en diferents categories. Els equips Mini i Cadet han aconseguit el Campionat d'Espanya, tant en la categoria masculina com en la femenina. La Selecció Infantil també ha guanyat el màxim guardó estatal en categoria femenina.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate