Esport a la universitat té el lloc que es mereix?

7 de novembre, 2004

L'esport és un pilar bàsic en la formació dels joves. Però, a Catalunya, l'esport universitari té moltes dificultats per arribar a l'alumnat. Per una banda, la forta càrrega lectiva de la majoria de carreres fa que els estudiants no disposin de temps per practicar cap activitat física. I, per l'altra, és molt difícil oferir un servei esportiu de qualitat a causa de l'escassetat de recursos econòmics, aportats tant per les universitats com per les institucions públiques.

Segons els psicòlegs, l'edat que comprèn l'àmbit universitari (18-25 anys) és una etapa en la qual les persones adquirim la majoria dels hàbits que mantindrem en la nostra maduresa. És per això que els especialistes insisteixen en la necessitat de potenciar l'esport entre els joves. Perquè si alguna cosa ens han deixat clar els metges és que l'epidèmia que ens amenaça al segle XXI és la del sedentarisme. Només cal fer un cop d'ull pels carrers de qualsevol capital nord-americana per descobrir que no som tan lluny de tenir una població obesa i immòbil. Com diu en Miquel López, cardiòleg de l'hospital Josep Trueta de Girona, "ja que no podem fer res contra el Mc Donald's, ens hem de concentrar que els nostres joves facin esport."

Si volem tractar aquest tema des d'un punt de vista més pragmàtic hauríem de veure on, quan i com practiquen esport els joves del nostre país. La majoria d'ells el practiquen pel seu compte en clubs i associacions diverses, però la població universitària té la possibilitat de practicar esport i d'incloure aquesta pràctica en el currículum acadèmic. Es tracta d'un concepte de formació que no sols inclou els coneixements adquirits, sinó que ens parla de formació integral: cultivar l'intel·lecte i el cos al mateix temps.

Però l'esport no és solament un complement lúdic o saludable en la vida de moltes persones. Hi ha gent que s'hi guanya la vida, com per exemple molts dels treballadors de la Fundació que edita aquesta revista. Posem per cas que un jove, en acabar els seus estudis, es vol dedicar a l'esport en la seva vida professional. Té diverses opcions. Per una banda, la universitat pública (només la Universitat de Barcelona i la de Lleida) ofereix els estudis d'INEFC, que es destinen a gent que vol impartir classes d'educació física en qualsevol àmbit. Si ens centrem en l'àmbit de l'educació Primària, hi ha el MEF (que, a més de les universitats citades anteriorment, es fa a la UAB). Quant a la universitat privada, els estudis d'Educació Física els imparteix l'escola Blanquerna, que depèn de la Universitat Ramon Llull. Recentment, la universitat privada ESERP ha posat en marxa l'escola Johan Cruyff, un centre pioner que pretén formar els alumnes en l'organització i la gestió d'instal·lacions i clubs esportius.

L'esport: una assignatura?

Els crèdits de lliure elecció són aquelles matèries que un estudiant pot cursar fora de la facultat per tal de completar la seva formació. Són precisament aquests crèdits els que han fet molt per salvar els serveis d'esports de les universitats. Tot i l'oposició de part del professorat a incloure l'esport en el currículum acadèmic dels alumnes, actualment es poden aconseguir crèdits participant en les competicions esportives interuniversitàries, o bé estant federat en la pràctica de qualsevol esport. Això sí, de moment sols la Universitat de Barcelona i l'Autònoma de Bellaterra ofereixen aquesta possibilitat. A la Pompeu Fabra, per exemple, no són favorables a la "dispersió" que suposa la pràctica de l'esport com a complement formatiu. La directora del servei d'esports (SACU), Julia Garrusta, ens ho explica: "La Pompeu Fabra és reacia als crèdits de lliure elecció". Encara que ella en té una opinió personal: "Jo crec que l'esport es pot considerar al currículum acadèmic, però no ha de ser gratuït; és a dir, no pot passar el que passa en moltes universitats, que et donen crèdits per fer molt poca cosa". Així, doncs, sorgeix una pregunta: la pràctica d'activitats esportives ha de formar part del currículum dels estudiants, o bé s'ha de tractar com un complement voluntari i independent de l'àmbit acadèmic?

Les opinions sobre això són molt variades. Pedro Andreu, que va ser director del Servei d'esports de la Universitat de Barcelona, creu que "la universitat ha d'introduir l'esport com a complement a la formació dels estudiants. I que ho ha de fer per via curricular; o sigui, que la pràctica esportiva sigui convalidable per crèdits de lliure elecció". El sector dels alumnes també opina en el mateix sentit, tot i que tampoc hi ha unanimitat al respecte. En Javier Fortes, alumne de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, diu que "és molt necessari l'esport, ja que, a més de mantenir-te en forma, suposa una vàlvula d'escapament de les tensions que provoca la vida acadèmica". Encara que segurament el sector més reticent és el del professorat: "Els plans d'estudis ja van prou ajustats i les matèries cada cop es donen de manera més superficial com perquè, a més, s'hagin de cedir hores lectives a la pràctica esportiva", opina en Josep Grau, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un cop més a la cua d'Europa

A més dels crèdits de lliure elecció, la Universitat de Barcelona va començar fa sis anys a donar beques esportives als alumnes que participessin en les competicions universitàries amb resultats notables. Això podria semblar un apropament als models de gestió esportiva imperants a la resta d'Europa i sobretot als dels Estats Units. Perquè el model de gestió de l'esport universitari al nostre país difereix molt del que impera en altres països, com per exemple els Estats Units. Allà, l'esport és un actor protagonista en la vida universitària, les beques esportives estan a l'ordre del dia i la competitivitat entre les universitats és molt forta. Aquí, en canvi, es considera l'esport com un valor afegit a la formació dels estudiants.

Un exemple ben clar de com Europa ja fa temps que inclou l'esport en els plans d'estudis ens el dóna l'Assumpta Ribera, actual directora dels Servei d'Esports de la UB: "Es dóna el cas que entre els estudiants d'intercanvi el servei d'esports té molt bona acollida. De fet, la proporció d'estudiants estrangers al servei d'Esports és gairebé el doble que la d'alumnes del país".

"Tant de bo tinguéssim un model com el dels EUA", diu l'Assumpta, "però si no es comencen a promocionar les competicions universitàries mai no hi arribarem". Segons Pedro Andreu, són dues maneres de valorar l'esport: "Als Estats Units, l'esport universitari és la prèvia a l'esport professional: aquí, amb el model federatiu, no hi ha aquest esglaó".

Problemes financers

Però el gran problema amb què es troben als serveis d'esports és el del finançament. "Les universitats andaluses ens tripliquen en subvencions", denuncia l'Assumpta Ribera: "De fet, el traspàs de competències des del Govern central a la Generalitat ens ha perjudicat, perquè ja no podem optar a les ajudes del Consejo Superior de Deportes". L'Andreu Benet, responsable del SAF (Servei d'esports de l'Autònoma), va més enllà i ens introdueix la "tercera via" en el tractament de l'esport a la universitat. Afirma que no sols "fan falta més ajuts, perquè ara se'n va tot a l'INEF i al CAR dels esportistes d'elit, sinó que sobretot fan falta beques per a la investigació. L'esport és un fenomen transversal que necessita estudis fets des del dret, des de l'economia, des del periodisme, etc."

I és que els serveis d'esport de les universitats no acostumen a rebre ajudes de l'ajuntament ni de la Generalitat, sinó que es financen íntegrament amb el pressupost de la universitat. Encara que el cas de Barcelona és especial, perquè, tal com explica l'Assumpta, "Havent-hi tantes universitats a la ciutat, l'ajuntament no es pot abocar només en una, com passa a Sevilla, per exemple".

En un moment com l'actual en què l'anterior govern va potenciar molt la universitat privada, la pública ha vist retallats els seus pressupostos any rere any. Tenint en compte que "els pressupostos de la universitat primer consideren el que anomenem el nucli dur (docència i investigació), i diguéssim que l'esport no es considera prioritari". Com explica Andreu Benet, la manca de recursos es fa patent i la demanda dels estudiants moltes vegades supera l'oferta esportiva que poden oferir les universitats.

Precisament, un dels elements clau del desenvolupament de l'esport en l'àmbit universitari és el nivell de les instal·lacions que les universitats puguin oferir. En aquest àmbit s'ha de destacar que la Universitat de Barcelona, l'Autònoma de Bellaterra, la Politècnica, la Ramon Llull, la Universitat de Girona i la de Vic disposen d'instal·lacions pròpies, mentre que altres universitats, com la Pompeu Fabra, tenen convenis amb diferents centres esportius.

Amb les competències traspassades és la Generalitat qui ha de prendre cartes en l'assumpte, però, com diu l'Assumpta, "tenen molts deutes".

Tot i això, encara som molt lluny d'un model educatiu que valori l'educació física a més de la intel·lectual.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate