Llegir, estudiar, informar-se en el segle XXI

LES BIBLIOTEQUES DEL FUTUR

2 de novembre, 2001

Vivim en plena era de la informació, i potser per això les biblioteques són un dels equipaments amb més usuaris. Però la introducció i avanç de les noves tecnologies ha forçat a crear-ne una nova concepció i disseny per tal que s'adaptin a la nova realitat i, sobretot, a l'evolució constant de la societat.

Qualsevol diccionari defineix la biblioteca com "un servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d'altre material gràfic", i en relació a aquesta estricta definició s'han atès les seves funcions.

Actualment, a Catalunya hi ha un total de 334 biblioteques públiques, entenent com a pública aquella que disposa d'un ampli ventall de serveis informatius de tipus cultural, educatiu, recreatiu i social.

També és pública la biblioteca que permet l'accés a tots els ciutadans, una característica elemental però clau en el seu ús. En els darrers anys, el nombre d'usuaris de les biblioteques públiques ha anat en augment. L'any 1999 van tenir més de deu milions d'usuaris, una xifra que va superar d'un 11,2% el registre de 1998.

El volum de préstecs també va augmentar: l'any 1999, més de dos milions i mig de persones van moure més de sis milions de llibres o documents, segons dades recollides per la Generalitat de Catalunya. Aquestes dades, a més, no comptabilitzen les biblioteques de les universitats, les dels centres d'ensenyament no universitari, les especialitzades ni la Biblioteca de Catalunya.

Pel que es desprèn de les estadístiques, un dels principals factors que incentiva la visita a la biblioteca és el de poder "llogar" determinats documents. I en el seu ús juga també un paper important la senzilla funció de ser sales de lectura silencioses i ordenades on poder llegir o estudiar amb comoditat.

Vells serveis per a nous usuaris

Totes les biblioteques ofereixen els serveis clàssics de lectura, préstecs, consulta de bases de dades en línia..., i algunes incorporen serveis de fotocopiadora i fax, hemeroteca o la possibilitat de consultar materials audiovisuals.

Actualment, gràcies a les noves tecnologies, la informació és tan àmplia i inabastable que aquests serveis no són suficients. Això obliga les administracions amb competències a pensar noves maneres de concebre les biblioteques.

Com afirma el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell, "la biblioteca ha estat mal catalogada en el conjunt de les dinàmiques de recuperació cultural de la ciutat. Per això, cal que es torni a conceptualitzar clarament, es deixi de pensar que és un equipament del passat i s'entengui, políticament i tècnicament, que és un equipament essencialment de futur".

La renovació a Barcelona

Sota aquesta premisa, fa uns anys que a Barcelona s'ha iniciat una renovació. En el marc del Pla Estratègic del sector cultural ideat per l'Ajuntament de Barcelona va néixer el que es coneix com el Pla de Biblioteques 1998-2010, que pretén crear una xarxa de biblioteques públiques que disposin dels serveis necessaris per convertir-les en espais de futur, immersos en els nous corrents tecnològics i en un context en constant evolució.

L'Ajuntament de Barcelona és l'organisme que té les competències per fer-ho possible, ja que és l'encarregat tant de crear, coordinar i gestionar la xarxa (objectius, creixement, horaris, serveis...) com de construir els equipaments. Després, és la Diputació de Barcelona la que aporta el fons documental i el personal tècnic.

Paral·lelament al Pla de biblioteques, també s'ha creat el Consorci Bibliotecari, un ens públic amb personalitat jurídica independent que gestiona l'execució del Pla, i la Comissió de Lectura Pública, un òrgan assessor, consultiu i de participació sectorial que analitza i promou accions a través de l'elaboració d'informes, dictàmens o demandes amb rang de recomanació.

L'objectiu del Pla de Biblioteques

Per crear aquesta xarxa, el Pla preveu doblar el nombre de biblioteques municipals, per passar de les 25 d'ara a les 40 de l'any 2010 (el total de biblioteques a Barcelona és de 42 sumant-hi les de titularitat privada). La idea és construir una biblioteca central per a cada districte i diverses de barri, el nombre de les quals variarà segons la densitat de població i les dificultats d'accessibilitat de cadascuna.

Les diferències principals entre les de districte i les de barri consisteixen en la superfície, el nombre de volums del fons documental i els horaris d'obertura (vegeu quadre 1).

A més, però, hi haurà la biblioteca central urbana, ubicada a l'antic mercat del Born, que serà la més gran de Barcelona (amb 15.000 metres quadrats) i el fons documental més gran del país. Les obres començaran aquest mes de febrer segons les previsions, tot i que, com va passar al mercat de Santa Caterina, la possibilitat de trobar restes arqueològiques de la ciutat medieval i el Rec Comtal al subsòl poden retrassar-ne l'inici.

Nous serveis per satisfer l'usuari

Tal com el Pla de Biblioteques afirma, "cal conèixer les necessitats, els interessos i les expectatives dels usuaris i respondre-hi, si es vol oferir el servei que els ciutadans desitgen".

Per això, a més d'augmentar la quantitat d'uns equipaments que en molts casos no absorbeixen la demanda, les biblioteques del segle XXI oferiran un conjunt de serveis que, fins fa poc, no es consideraven.

Tots els temes relatius a l'accés a la informació mitjançant les noves tecnologies (disposar d'ordinadors i connexió a Internet, accedir a CD-ROM de consulta o crear un sistema de xarxa que permeti accedir a catàlegs externs d'altres biblioteques) són alguns dels punts principals, encara que també ho és el fet de convertir aquests equipaments en agents culturals dinàmics.

En aquest sentit, el Pla de biblioteques considera diferents factors: com convertir-los en espais de lleure on es programin activitats culturals i lúdiques per a persones de totes les edats. Així, als centres inaugurats recentment ja es duen a terme narracions de contes per als petits, presentacions de llibres, tallers de lectura, conferències, fòrums, debats i exposicions.

Un altre dels factors que el Pla té en compte és la formació o nova contractació de personal qualificat que ajudi l'usuari a cercar, per qualsevol mitjà, la informació necessària.

Segons la gerent del Consorci de Biblioteques, Marta Clarí: "Totes les biblioteques inaugurades recentment compten amb aquests serveis i, quant a les que ja existien abans de l'elaboració del Pla, els serveis s'han implantat en les més grans. Durant aquest any el projecte s'aplicarà a les restants."

D'aquí a pocs mesos, i més d'aquí a uns anys, ja podrem dir que les biblioteques de Barcelona són les biblioteques del futur, segons les previsions de les administracions.

Seran més que espais per informar-se, estudiar o llegir. En el marc de la política de conversió d'aquests espais en agents culturals dinàmics, les biblioteques assumeixen, i ho faran en el futur, funcions d'altres equipaments, com els tradicionals centres cívics o els esplais de barri.

I precisament són aquests nous serveis i al·licients -lligat a la manca, generalitzada a la ciutat, d'altres equipaments lúdics i socioculturals- els que fan que, en molts casos, l'oferta i la capacitat física per a nous usuaris es desbordi. Sorgeixen, doncs, nous interrogants que l'Administració haurà de respondre: faltaran encara més equipaments de tipus lúdic i cultural? Quina és la solució per satisfer la demanda? Com conjugar l'interès pel lleure i les activitats amb el de l'estudi i el silenci? I la clau de la qüestió: són les biblioteques les que han d'assumir les funcions i responsabilitats d'altres equipaments com els centres cívics?

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate