LES DONES GUANYEN TERRENY EN EL MÓN DE L'ESPORT

3 de novembre, 1997

La societat occidental ens ha ensenyat que les dones són diferents dels homes, inferiors, dependents. Segons explica el catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense, Manuel García Ferrando, en el llibre Mujer y Deporte la dicotomia home fort/dona dèbil ha funcionat gairebé com una"llei de la naturalesa" que ha determinat les expectatives de conducta de la dona. Un d'aquests límits, per exemple, ha estat la norma cultural que li ha negat a la dona l'oportunitat d'aconseguir l'òptim desenvolupament físic, fins i tot, tractant aquest desenvolupament necessari per a totes les persones de sexe no femení.

A l'Antiguitat la participació de la dona en activitats esportives era prohibida. De fet l'única preparació física que tenia era per assolir un únic objectiu: donar a llum varons ben forts.

A l'Edat Mitjana les dones feien treballs tan o més durs que els homes fins l'arribada de l'ideal d'amor cortès i el prototip de dona delicada. Una peça tan senzilla com la cotilla deixava patent el concepte de la dona incompatible amb l'exercici físic i l'esport.

En el segle XIX, el segle de la industrialització, del desenvolupament científic és l'home qui absorbeix tot el protagonisme. La burgesia introdueix el concepte d'oci i els homes l'omplen sovint amb esports refinats. Les dones es limiten a mirar perquè segons la concepció de l'època l'esport era contrari a la condició femenina tant des del punt de vista fisiològic com el de la decència.

A Espanya no va ser fins els anys 20 i 30 que les dones van começar a experimentar en esports com el tennis, la natació i algunes modalitats atlètiques. De totes maneres el franquisme va suposar un retrocés de tres dècades en molts avenços socials, entre ells la incipient emancipació de la dona i en conseqüència la introducció a l'esport.

Les dones, són iguals als homes?

Igualtat de sexes. Una afirmació que ha estat centre de moltes discussions. La revista Tot Claror ha intentat esbrinar quines són les causes de l'eterna discussió.

És veritat que pel que fa a la capacitat intel·lectual la dona ha arribat als mateixos càrrecs de responsabilitat en els centres de decisió que els homes. Amb relativament poc temps, hem vist com la dona s'incorporava a àmbits que abans dominaven els homes. Des del món de la política, als negocis o a la Administració fins a àmbits de la cultura i de l'esport.

Tot i així sí que hi ha diferències biològiques i fisiològiques entre homes i dones i no cal amagar-ho. En ressaltarem principalment tres, d'aquesta manera sabrem de què parlem quan es tracta de defensar la igualtat o la desigualtat entre sexes.

1. Les dones tenen menys proporció de múscul esquelètic sobre el total de l'organisme. En canvi tenen més percentatge de greix corporal, acumulada en determinades zones com el glutis i les caderes per tal de facilitar l'aïllament en cas d'embaràs. Aquesta diferència afecta a la força muscular.

2. Fins la menopausa, les dones tenen més percentatge de lipoproteïnes d'alta densitat (HDL) -que són les encarregades de transportar el colesterol cap el fetge- en front de les de baixa densitat (LDL) que transporta el colesterol cap els teixits perifèrics. Quant més gran sigui la relació HDL/LDL menys risc hi ha de patir arterosclerosi. Per tant, la circulació sanguínia és més fluïda. Una bona manera d'agmentar l'HDL és mitjançant exercicis aeròbics, però en canvi, l'ús d'anticonceptius orals frena el creixemnent de l'HDL. És per això que moltes esportistes d'èlite no en prenen.

3. El volum pulmonar és un 10% menys en dones que en homes del mateix tamany i edat. Aquesta diferència afecta a la menor capacitat de consum d'oxigen.

Aquestes tres diferències ens han ajudat a distingir entre tots dos sexes. Però hi ha problemes que pot patir la dona esportista i que constitueixen una diferència no comparable amb l'home.

Problemes menstruals

Si la dona fa exercici, sobretot si segueix un entrenament dur, o si combina l'exercici amb un règim per perdre pes, els cicles menstruals poden veure's afectats. L'amenorrea (falta de menstruació) o la oligomenorrea (retard o escassetat) són problemes que tot i ser típics de l'esportista d'èlite o de competició, també poden afectar la dona que fa esport quasi diàriament. Les causes que motiven aquestes anomalies poden ser diverses però poden estar estretament lligades a la pràctica de l'esport, és per això que és necessari consultar un metge en cas de detectar-ne.

D'altra banda, i segons alguns estudis que s'han fet a esportistes d'èlite, el fet d'estar en període de menstruació no té perquè afectar l'activitat física de la dona a no ser que les molèsties físiques siguin rellevants. Encara més, algunes esportistes van aconseguir bones marques embarassades de pocs mesos o durant el període de menstruació.

Pel que fa a l'alimentació, no hi ha cap diferència entre un i altre sexe tret que una dona que faci força esport és convenient que introdueixi en la seva dieta més aliments rics en calci i ferro.

Aquestes són, doncs, les principals diferències. Ara, davant la pregunta ¿l'home i la dona són iguals? podríem dir que no. De totes maneres hem de tenir en compte que les últimes diferències exposades tenen solució per la qual cosa si encara no som iguals no estem lluny de semblar-ho.

L'esport femení és cada cop més a prop del masculí

És veritat que l'esport d'èlite femení porta anys d'endarreriment en comparació amb l'esport masculí. La causa d'aquesta situació, tot i que no hi ha estudis que ho afirmin explícitament, pot ser evident si mirem l'evolució de la dona en la disciplina esportiva. La incorporació de la dona en el món de la competició ha estat relativament recent, és per això que és ara quan algunes de les millors esportistes mundials estan aconseguint assolir i sobrepassar marques i rècords que fa 30 o 40 anys havien aconseguit els homes.

Anem a refrescar-vos la memòria, perquè trobem just dedicar un petit racó a anomenar, tan sols, unes quantes esportistes que han aconseguit grans fites en l'esport contemporani.

El tennis va ser un dels primers esports on la dona va començar a fer-se notar. Tothom recordarà a la mítica Martina Navratilova que va donar cos i ànima per fer que el tennis femení sortís del lloc secundari que ocupava. Més tard de la seva arribada a les pistes, tennistes de la talla de Chris Evert, Steffi Graf, Mónica Seles o la mateixa Arantxa Sánchez Vicario consolidarien el tennis femení en una posició equiparable al masculí.

Pel que fa a la natació, cal esmentar noms com el de Mary T. Meagher que va aconseguir el rècord mundial de 100 i 200 metres papallona el 1981en els campionats nacionals de Milwaukee. Rècords que, d'altra banda, encara estan intactes 15 anys més tard. Es considera a aquesta nedadora com l'esportista que més s'ha acostat a les marques dels homes -menys de 20 anys de diferència- ja que ho va aconseguir en distàncies curtes on, degut a la major capacitat explosiva masculina, batre el temps és més difícil. També va aconseguir un molt bon resultat Janet Evans, que amb els seus 4.03.85 minuts en els 400 metres lliures -un dels seus triomfs olímpics a Seül 88- també va aconseguir superar els homes en menys de 20 anys.

Pel que fa a l'atletisme, una altra pràctica comuna entre les dones, Florence Griffith, Marita Koch o Qu Junxia han hagut de cedir terminis superiors als 60 anys. De fet només s'han retallat els terminis de temps de superació entre homes i dones en distàncies llargues o en el salt d'alçada. En la modalitat de la marató, Ingrid Kristiansen derrotaria al llegendari Emil Zatopek 33 anys després.

Per últim mereix un paràgraf a part, la ciclista francesa Jeannie Longo, que ha estat la primera dona que ha superat els 48 quilòmetres per hora, una marca que li permet quedar-se a 29 anys dels millors homes ciclistes. Són una molt bona presència pel ciclisme femení la medalla d'or i les dues de plata en els Jocs Olímpics, 11 títols en Mundials i tres victòries consecutives en el Tour (entre 1987 i 1989) aconseguits per aquesta dona que amb 38 anys lluita per fer-se un nom en un esport que, a diferència del tennis, la natació o l'atletisme, encara està dominat per homes.

Quedarien molts noms en el tinter, molts d'ells espanyols. Seria bo que, tot llegint, us hagin vingut a la memòria desenes d'esportistes que també merexerien tenir una línia. Només així prendrem consciència que l'esport femení ha de ser tan o més valorat que el masculí.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate