Festes Majors Barcelona, que cada dia sigui una festa!

11 de novembre, 1999

D'aquí a pocs dies comença La Mercè, la Festa Major de Barcelona. El nucli antic es vestirà de festa, com també ho faran altres barris de la ciutat al cap de pocs dies. I és que, al marge de La Mercè, hi ha gairebé vuitanta festes majors dels diversos barris que conformen un calendari força atapeït. D'on neix l'organització de les festes majors? Són totes iguals? Quan costen? Per a qui s'organitzen? Viuen un bon moment o pateixen una tendència a la baixa?

Durant quatre dies, del 23 al 26 de setembre, molts escenaris de la ciutat s’ompliran de gent i festa: començarà La Mercè, considerada la Festa Major de Barcelona.

És organitzada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i té lloc, bàsicament, a l’entorn del centre de la ciutat.

La Festa de la ciutat

La Mercè celebrarà enguany la 22a edició. I és que, tal com la coneixem avui, és fruit de la tasca dels primers ajuntaments democràtics. Des de la recuperació de la festa l'any 1978 fins al 1982, i després de molts tombs i èpoques de decadència, La Mercè va experimentar una transformació radical. El concert de Lluís Llach al Liceu (1979), l'estrena del correfoc com a element festiu (1980), la utilització del Moll de la Fusta per a activitats infantils i el naixement del primer espectacle integral de foc, música i aigua a les fonts de Montjuïc (1981), els primers balls de gegants acompanyats per imatgeria festiva... Es tractava d'actes que barrejaven el to reivindicatiu d'una cultura malmesa amb les ganes de demostrar el gran potencial de la ciutat.

Als anys 90, activitats com la gimcana, l'espectacle piromusical o els concerts de grups de primera fila han fet que, a poc a poc, La Mercè es converteixi en una festa molt plural i completa, a l'alçada de les exigències d'una gran ciutat.

Els orígens de les festes de La Mercè, però, són molt més anteriors a 1978.

Orígens de la Festa

Podem remuntar-nos fins al segle XVII per veure que, des que el 1680 la Verge de la Mercè va ser nomenada Patrona de Barcelona, per les dates del seu sant ja s'organitzava algun acte que hi tenia relació. Hi ha constància que, a mitjan del segle XIX, els carrers de les rodalies de l'església de la Mercè (carrer Mercè, Ample i Encants) es guarnien amb elements festius.

La primera festa popular, però, no arribaria fins el 1871, amb l'Ajuntament presidit per l'advocat republicà Francesc Soler i Mates. En aquella època també formaven part del consistori Rius i Taulet, com a president de la "sección de festejos", i Milà i Fontanals, com a responsable de la secció artística.

Aquella Mercè del 1871 va destacar per l'organització de molts i variats actes, però segons les cròniques de l'època va ser Rius i Taulet qui, durant els períodes com a alcalde, va donar un autèntic impuls a la Festa. De fet, són les festes del 1872, 1874, 1877, 1881 i 1884 les que es recorden més lluïdes i les que han fet identificar Rius i Taulet com "l'alcalde que es va inventar la Festa".

Temps de crisi

El 1904 se celebrava l'última Mercè organitzada per l'Ajuntament. Els anys posteriors les festes només tindrien caràcter religiós. Durant els anys 20, alguns carrers de la ciutat, sobretot del barri de La Mercè, van continuar celebrant modestes festes. Després arribarien els agitats anys de la República i la Guerra Civil.

Deu anys iniciada la post-guerra, el 1949, el carrer Petritxol va intentar recuperar les festes de manera local, no sense el vistiplau de les autoritats. El 1951, l'alcalde falangista Antoni Maria Simarro recuperà la Festa amb dimensió de ciutat, però en unes condicions força precàries.

Seria amb l'arribada de Jose Maria de Porcioles a l'alcaldia (entre 1957 i 1973) quan es donaria un decidit impuls a la celebració de les festes de La Mercè, amb noves activitats teatrals, musicals i escenogràfiques.

Els últims anys del franquisme es consideren anys de decadència de La Mercè. El 1974 va ser el darrer any en què es va incloure en el programa oficial el Dia del Caudillo i la Fiesta de la Hispanidad com a elements d'un programa de Festivales de Otoño iniciat amb les Festes de La Mercè.

Amb la Transició iniciada l'any 1975, el primer Ajuntament democràtic va proposar-se definitivament recuperar les Festes. L'any 1978 es va fer la primera edició de la nova època i es va iniciar l'evolució descrita anteriorment.

Les altres Festes Majors

La Mercè, però, no és l'única de les festes majors que se celebren a Barcelona amb arrels històriques.

Cal tenir en compte que els actuals barris de Sarrià, Horta, Gràcia o Sant Andreu eren fins a finals del segle XIX i principis del XX (segons el cas) viles independents de Barcelona i, com a tals, tenien festa pròpia. Un cop annexionades a la ciutat, van mantenir les seves festes donat el pes històric que posseïen. El resultat és que actualment a Barcelona hi ha una trentena de festes majors.

Des del gener, quan té lloc la Festa Major de Sant Antoni, fins al novembre, amb la de Sant Andreu, el calendari apunta cada mes algun lloc de la ciutat on un barri està de festa. El punt més àlgid el trobem el mes d'agost, quan se celebren dues de les festes amb més notorietat, la de Gràcia i la de Sants. L'engalanat dels carrers d'aquests dos barris és un dels trets més peculiars, que atreu tant turistes com ciutadans de Barcelona.

Elements comuns

Totes les festes majors, tinguin més o menys tradició, comparteixen un tret: una arrel que les identifica i que dóna motiu a la celebració, ja es tracti d'un sant o patró a qui fer honor o d'un fet concret per celebrar i que uneix veïns i veïnes.

Per això, la majoria tenen lloc a l’entorn de les dates del sant o patró que dóna nom al barri, com és el cas de Santa Eulàlia, Sant Cristòfol, Sant Josep Oriol…

Les arrels litúrgiques, si bé són difícils de canviar perquè són les que des d'antuvi originen una Festa Major, no són inamovibles. El motiu per celebrar pot variar, però sempre manté, d'alguna manera, un cert caire religiós.

El barri de la Sagrada Família, per exemple, va celebrar durant molts anys la seva festa per Sant Pere, al mes de juny. L'any 1977, amb l'arribada de la Democràcia, es va decidir canviar de data i organitzar-la el mes d'abril, coincidint amb els dos patrons de Catalunya, Sant Jordi i la Verge de Montserrat.

Una mostra d’aquest component religiós que envolta tota Festa Major és la celebració, indispensable, de la missa. En molts pobles i ciutats, com també a La Mercè, la missa és, juntament amb el pregó, l'acte més important que obre el programa.

Altres festes es preparen al voltant de les dates que simbolitzen l’acabament d’una feina de temporada, com la Festa Major de La Vinya (districte de Sants-Montjuïc), que se celebra al setembre un cop acabada la verema.

Aquest vessant litúrgic o tradicional de les festes es manté, però no és el que els dóna més vivacitat. Per bé o per mal, experimenFestes Majors a la baixa?

L'evolució del temps i de la societat ha fet que les festes majors d'avui dia poc tinguin a veure amb les de fa dècades: han canviat de concepte.

Per exemple, com explica Antoni Viñas, "als anys 50 la gent assistia a la festa i la vivia perquè era una de les poques oportunitats de veure un grup musical, cinema a l’aire lliure, veure els castellers o els gegants… Ara, pel que fa a contingut han baixat molt"

La presència dels mitjans de comunicació i la proliferació de centres d'esbarjo ha multiplicat l'oferta lúdica dels ciutadans. A les Festes Majors, que han deixat de ser l'única font de diversió, cada cop els és més difícil oferir espectacles de primera fila. Això és el que fa que moltes persones, com Antoni Viñas, afirmin que "les Festes Majors van a la baixa.".

Les Festes Majors ja no són tan importants pels seus continguts com per erigir-se en punt de trobada, no només dels veïns i veïnes, sinó de gent d'altres barris que busca passar "nit de festa diferent".

Aquesta és una nova tendència que també té els seus detractors, sobretot aquells que pensen que la raó de ser d'una Festa Major és que els veïns hi participin, s’involucrin i, sobretot, s'hi trobin còmodes.

Un d’aquests casos es viu al barri de Gràcia. El ressò que han assolit les festes, en ple mes d’agost, i la desmesurada assistència de públic no satisfà alguns dels veïns; molts creuen que l'aportació lúdica no compensa els talls de trànsit, la brutícia, les allaus de gent o els sorolls nocturns.

Qui organitza una Festa Major?

L’organització d’una Festa Major té un alt component de participació ciutadana, ja que moltes neixen de la base del poble, dels veïns i veïnes o de les entitats.

El grau d’implicació dels ajuntaments locals és també un factor a considerar. A Sabadell o a Santa Coloma de Gramenet, per exemple, la implicació i la col·laboració és molt estreta, com en la majoria de pobles catalans.

A Barcelona el cas és diferent: l’Ajuntament organitza i dirigeix les festes de La Mercè, considerades les festes de Barcelona (tot i que aquest punt encara desperta controvèrsia per la centralització que tenen respecte un sol districte). En canvi, és difícil que un ciutadà de Barcelona pugui assabentar-se de totes les festes que s’arriben a organitzar a la ciutat, fruit de la descentralització que l’Ajuntament ha fet cap als districtes.

Cadacun controla l’organització de les festes populars i tradicionals en cada barri i deixa que la iniciativa i la direcció parteixi de les entitats i ciutadans de la zona. Amb això i tot, sí que des de l’Administració s’intenten unificar zones properes perquè facin les festes conjuntament, per abaratir els costos i dedicar més esforços i diners a la preparació dels actes, sempre respectant les arrels i els motius de cada celebració.

El fet que l'organització d'aquestes festes parteixi de les entitats també té els seus problemes. Si són poques o aglutinen grups reduïts és fàcil que la festa es faci un any però no el següent, com el cas del barri de La Salut, a Gràcia.

Com es financien les festes?

El cost que suposa una Festa Major pot variar segons el nombre de dies que duri i la quantitat i qualitat dels actes. Les fonts per finançar els costos, siguin quins siguin, poden ser diverses: aportacions de les entitats que les organitzen, subvencions de l’Administració i els patrocinadors.

El que es reculli de les aportacions econòmiques dels veïns i entitats dependrà del teixit associatiu del barri i de la força de les entitats; passa una cosa semblant amb les subvencions provinents de l'Administració local, que també depenen del grau d'implicació de l'ajuntament i del nombre de festes de cada districte, entre les quals, l'administració fa una distribució equitativa.

Sobre el grau d'implicació de l'Administració en les festes de barri, Antoni Viñas creu que "sempre és millor que la participació de l’Ajuntament se centri a facilitar infraestructura més que a prendre el protagonisme o imposar o negar les iniciatives veïnals".

Davant les dues primeres vies de finançament, el patrocini esdevé la desitjada perquè permet que empreses privades assumeixin el cost d’un bon grup musical, un sopar de Festa Major ben lluït o un espectacle pirotècnic amb més o menys petards.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate