Residències per a la gent gran ON?

1 de novembre, 2001

La nostra societat envelleix dia a dia. L'allargament de l'esperança de vida fa que el grup de gent gran cada cop sigui més nombrós. Per això, cada vegada hi ha més oferta ludicocultural per a les persones majors de 65 anys que estan en plena forma. Però, què passa amb les que necessiten habitar en residències de gent gran o anar a centres de dia? N'hi ha suficients? Tenen preus assequibles? Falten centres públics?

Cada any augmenta el nombre de catalans majors de 65 anys. I cada any augmenta el nombre de "gent gran" que decideix viure en residències: espais on viure dignament, en companyia, amb totes les atencions, serveis i al·licients ludicosocials.

Per a molts, però, hi ha un handicap: el creixement del grup de gent gran (propiciat per l'allargament de l'esperança de vida) ha ocasionat una demanda que ni les residències privades més assequibles són capaces de satisfer. Moltes persones grans, així, es veuen obligades a pagar grans quantitats per residències d'alt estànding o a marxar a residències allunyades del seu entorn natural. Les altres opcions són viure amb la família o soles: 12.000 persones grans viuen soles a l'Eixample de Barcelona.

Aquesta situació ha obligat les administracions a actuar i mirar de pal·liar, contra rellotge, el dèficit d'equipaments amb la construcció de centres públics.

La Generalitat va signar acords amb diversos ajuntaments per tal de posar en marxa noves residències durant els propers dos anys. Enguany ha engegat la construcció de nous equipaments, entre residències assistides, centres de dia i habitatges tutelats, en ciutats com Barcelona (4), Sabadell (2), L'Hospitalet (2), Rubí, Gandesa, Ponts, Gavà o Vielha. A més, ha atorgat subvencions a 20 ajuntaments i entitats sense ànims de lucre per al finançament de 835 noves places. En total, el 2000 acabarà amb 3.641 places més de les que hi havia fa un any a tot Catalunya.

A Barcelona viuen actualment més de 311.000 persones majors de 65 anys. Per satisfer les necessitats d'aquest col·lectiu, hi ha un total de 254 residències, de les quals 225 són privades (de tot tipus, dimensions, serveis, condicions i preus), i només 29 són públiques (21 de l'Ajuntament i 8 de la Generalitat): el nombre de places, doncs, és deficitari.

Per aquest motiu, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona van signar un conveni que preveu la creació d'un total de 1.100 noves places, gràcies a la construcció de deu nous equipaments per a la gent gran entre els anys 2000 i 2001: 792 places seran de residència assistida, i 308, de centres de dia (vegeu quadre 3).

De les deu residències noves, quatre han iniciat la construcció aquest any. En total, aquestes quatre residències generaran 498 noves places (372 de residència, la resta, centre de dia) i costaran un total de 2.595 milions de pessetes: Sants, 730 milions; Vallbona, 630; Poble Sec, 650, i Barceloneta, 585.

Això significa que, en números rodons, cada nova plaça significarà una inversió de 5 milions 211 mil pessetes.

Les quatre residències tindran característiques molt similars: al voltant de 90 places de residència i 32 de centre de dia, cadascuna.

El preu que tindran les places per als ciutadans que hi vulguin residir, i les condicions d'accés, encara no són públics, però tindrà a veure amb les circumstàncies del sol·licitant, la seva capacitat adquisitiva i la dels seus fills.

Eixample: el districte més mancat

La manca de residències de gent gran públiques també és motiu de polèmica al Districte de l'Eixample, el més densament poblat de tota la ciutat. A l'Eixample, una quarta part de la població té més de 65 anys: 62.011 persones, de les quals 12.302 viuen soles, segons dades del Districte. A més, té un índex d'envelliment* altíssim (229,76), si el comparem amb la mitjana de la ciutat (173,58).

Tot i aquestes dades, a l'Eixample només hi ha una residència de gent gran pública, que depèn de l'Ajuntament, no del Districte. És la Francesc Lairet, situada a la Gran Via, 475 (a l'Esquerra de l'Eixample), amb una capacitat per a 63 persones. Ara no hi ha places lliures.

A banda de la Lairet, a l'Eixample hi ha 104 residències privades de tota mena, des de les més econòmiques fins a les d'autèntic alt estànding.

El tipus de residència més comuna té entre 10 i 30 places. Per exemple, la "Terra Ferma", al barri de la Sagrada Família, té 12 places de residència assistida les 24 hores, totes ocupades. Els seus preus oscil·len entre les 160.000 pessetes mensuals en habitació individual, les 147.000 en habitació doble o les 137.500 en triple (a aquests preus cal sumar un IVA del 7%). Així, la solució que pot oferir és acollir-se a una de les places de centre de dia que, tret de dormir, permeten gaudir de tots els serveis, de 8 a 20 hores: esmorzar, dinar i sopar, activitats lúdiques i atenció mèdica per 70.000 pessetes al mes.

Els trasllats, en el cas d'un centre de dia, són a càrrec de la família. També hi ha l'opció d'associar-se a la Fundació Amiba (Tel. 93 305 46 00), que s'encarrega de garantir un bon trasllat al preu de 270 ptes. el trajecte, si és dins la ciutat de Barcelona: unes 11.000 pessetes al mes.

Si els residents o familiars desitgen les millors instal·lacions, poden permetre-s'ho i troben plaça, hi ha l'opció d'una residència d'alt estànding. Un exemple n'és "Las Acacias", un edifici de 8.500 m2 construït fa poc al carrer Castillejos, a prop de la plaça Gaudí. És tot un luxe, com un hotel, amb tots els més variats i moderns serveis. Això sí, els costos oscil·len entre les 195.000 pessetes mensuals de l'habitació doble fins a les 230.000 de les suites. Les persones que necessiten una assistència especial han de pagar un increment del 25%, més l'IVA en tots els casos. Amb tot, actualment ja no hi ha places d'habitacions individuals a "Las Acacias". En aquest cas, la residència en règim de centre de dia està entre les 105.000 i les 125.000, segons si es necessita assistència extra o no.

Residències de barri o de districte?

A mesura que la població ha anat envellint, han augmentat les reivindicacions de residències públiques per a gent gran a l'Eixample. Totes les associacions de veïns reivindiquen, amb més o menys intensitat, la construcció d'una residència pública al seu barri.

Un exemple és el cas de la Sagrada Família. Al barri més densament poblat de l'Eixample hi viuen 48.931 persones, de les quals una quarta part superen els 65 anys. En aquesta zona no hi ha cap residència ni centre de dia ni habitatge tutelat públic, i els veïns fa anys que reclamen una solució. Semblava que la solució arribaria a l'Illa Myrurgia, però el canvi de plans de l'Ajuntament pel que fa al cas va convertir la residència de gent gran en un dels punts de controvèrsia, juntament amb la reivindicació d'escoles bressol, casals i habitatges per a joves.

Els veïns i les entitats del barri van proposar a l'Ajuntament un contra-projecte per a l'Illa que, entre d'altres equipaments, considerava la construcció d'una residència pública per a gent gran de 3.820 metres quadrats.

La resposta del Districte, quan va presentar el Pla d'Equipaments el juliol de 2000, va ser anunciar que, en comptes d'edificar una "residència de barri" a la Sagrada Família, obtindria sòl per construir-ne una de més gran (5.000 m2) a Fort Pienc, " de districte", que seria de gestió municipal. A més, el Districte va anunciar altres mesures: "increment d'un 37% del pressupost d'assistència a domicili, que inclou un increment del 100% de les despeses en treballadors/es familiars, obtenció de sòl i construcció d'un centre de dia, i obtenció de sòl i construcció d'"un conjunt d'habitatges tutelats". Aquest últim punt consistiria en la construcció dels habitatges tutelats M.Campo Sagrado, a Sant Antoni: 39 apartaments de lloguer, per a gent gran, per part del PMH (3.800 m2).

En definitiva, tal i com anunciava el Districte, les seves respostes responien als criteris de "prioritzar les accions a fi que la gent gran pugui mantenir-se a casa seva, amb bones condicions de vida, i fer un esforç important en la construcció d'equipaments especialitzats".

El Districte, en la presentació del seu pla d'equipaments, afegia una nota: "Els habitatges tutelats i les residències de gent gran són equipaments d'àmbit de ciutat. L'accés als seus serveis no depèn de la ubicació".

Aquest criteri de l'Ajuntament no va agradar a la Plataforma Salvem Myrurgia, ja que, segons van manifestar els seus portaveus, la construcció d'una sola residència de districte, a Fort Pienc, no solucionaria els problemes de manca de places que hi ha a cadascun dels barris, inclòs Sagrada Família. Per això, la Plataforma ha anunciat que seguirà lluitant perquè es construeixin residències públiques de barri, no de districte.

 

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate