Fer activitats a la muntanya

1 de novembre, 2010

Anar a fer activitat física a la muntanya requereix un desgast físic i mental. Per poder superar aquestes activitats és fonamental tenir en compte tres factors: l’entrenament, l’equipament i la preparació psicològica.

Moltes vegades pensem que fer exercici és una activitat única i invariable, però no és així. En funció de la geografia, la climatologia o la nostra predisposició, només per posar-ne uns exemples, l’activitat variarà molt. Si, per exemple, el nostre repte és fer una activitat a la muntanya caldrà preparar-se molt més a fons que en les d’asfalt que es fan a la ciutat on vivim o pels seus voltants. Es poden resumir en tres els factors que cal tenir en compte durant la nostra preparació: l’entrenament, l’equipament i el factor psicològic.

Entrenament
Pel que fa l’entrenament, no n’hi haurà prou amb uns quants entrenaments setmanals pel passeig marítim de la ciutat de torn, sinó que com a mínim cal afegir un dia setmanal amb forts desnivells o, si no, substituir un dia de recorregut pla per un altre amb pujades. No obstant això, la situació ideal és fer un stage per compte propi en una zona d’alta muntanya propera o similar a on es desenvoluparà l’activitat. Això serà molt beneficiós per adaptar-nos a la mancança d’oxigen que tindrem respecte del nivell del mar i de la fredor generalitzada inexistent al nostre lloc de residència habitual.

Evidentment, tots els entrenaments seran amb desnivells i pràcticament sense trams plans. En funció del nivell de l’atleta, es variaran la freqüència i la intensitat dels entrenaments, sempre tenint en compte la distància que haurem d’afrontar. Si l’atleta és de cert nivell, estarà obligat a afegir als seus entrenaments sèries i exercicis de carrera (fartleks) o fins i tot reservar-ne un d’exclusiu a aquesta pràctica. Això li farà aguantar els canvis de ritme necessaris quan canviï fortament el pendent del terreny, o fins i tot augmentar la intensitat de l’esforç.

La durada de la nostra concentració a la muntanya està condicionada també pels quilòmetres de la prova. En una marató cal començar un mes abans de la prova els entrenaments i si la distància és menor, entre deu i trenta quilòmetres, el temps es redueix a la meitat.

Equipament idoni
L’equipament és radicalment diferent del que es fa servir en curses que segueixen el nivell del mar. Començant pel calçat, es podrien utilitzar bambes de running, però a causa de l’accidentada orografia del terreny possiblement es farien malbé en poc temps. La millor opció és fer servir bambes de cross training, perquè permeten un major amortiment del terreny pedregós en què ens mourem i un teixit molt més resistent a les inclemències de la zona.

La roba que cal vestir ha de ser tota de màniga llarga, per evitar exposar qualsevol zona del cos al fred vent o a la pluja, si n’hi ha. És important fer servir mitjons de running d’hivern, gruixuts però còmodes per evitar que es dobleguin dins de la bamba i així evitar possibles butllofes, que poden convertir en un martiri el desplaçament. També, per evitar la hipotèrmia, és obligat posar-se guants, ja que els dits són la primera zona del cos que pateix símptomes de congelació. Cal vestir samarreta tècnica tèrmica de màniga llarga i pantalons de malla elàstics també tèrmics. A sota dels pantalons és recomanable utilitzar eslip o calces per evitar congelació a les zones genitals. Per sobre de la samarreta cal una jaqueta o un folre polar no gaire gruixut però també de caràcter tèrmic i protector de la pluja.

Al cap farem servir una gorra de llana per protegir-nos de possibles mal de caps produïts per la hipotèrmia. Les jaquetes i els folres tenen colls alts, però tampoc no és menyspreable col·locar-se un buff al coll per aturar l’efecte del vent. Els canvis de temperatura són particularment molestos ja que fan passar de tenir una calor intensa a una fredor que provoca tremolors. És per això que cal treure’s i tornar a posar la jaqueta o el folre polar unes quantes vegades.

També és recomanable utilitzar ulleres de sol, ja que el sol d’alta muntanya té efectes molt nocius sobre els ulls, a part de l’enlluernament que pugui produir. La pell de la cara també se’n pot veure afectada, així que és obligat portar una crema amb factor solar protector.

Altres complements que s’han de portar són els alimentaris. El més segur és que si es corre una cursa aquesta tingui avituallaments, però també és freqüent que siguin justos o escassos. Per aquest motiu és recomanable portar un cinturó de bidons d’aigua o una motxilla de bicicleta de muntanya amb dosificador d’aigua, encara que això ens pot dificultar el fet de portar la roba o els altres complements. També és aconsellable tenir una barreta energètica i ampolles de glucosa per evitar defallides energètiques.

Just abans de començar l’activitat és necessari untar-se, sobretot a les zones de les extremitats, amb una crema tèrmica per fer entrar en calor els músculs ràpidament i així evitar possibles contractures o trencaments musculars. També és bo mantenir a la motxilla aquesta crema en cas que l’efecte passi i s’hagi fet curt en roba d’abric. Si la cursa és de nit, totalment o parcialment, cal un frontal amb llum o una llanterna per il·luminar el camí. Cal acostumar-se a córrer amb motxilla, ja que una part dels objectes esmentats no es poden dur a la mà.

Factor psicològic
El factor psicològic és el més metafísic, però potser el més important a l’hora de fer activitats de muntanya. Aquest és especialment fonamental en el cas d’una cursa d'alta muntanya ja que serà el que finalment determinarà una bona marca o que simplement aquesta es pugui acabar.

Un corredor ja expert té una ment de per si molt forta que aguanta el dolor i la fatiga muscular. En alguns casos es pot dir que es té una força de voluntat que sobrepassa les recomanacions que el propi cos envia al cervell per aturar-nos i no castigar-nos més amb l’esforç. El corredor de muntanya és l’exponent màxim d’aquesta manera de ser. Els desnivells a muntanya fan que l’àcid làctic cremi literalment les cames, i la climatologia, generalment adversa, debilita la ment, per això és imprescindible una bona conjugació entre la ment i el cos durant la preparació prèvia a la prova.

Psicològicament, en una cursa de muntanya cal estar preparats per rebre un càstig més gran a cada quilòmetre que passa, així que l’actitud mental apropiada serà la de pensar exclusivament en el terreny que estem trepitjant. Encara que es tingui coneixement del traçat de la cursa, tenir un mal dia és el més freqüent en aquesta especialitat. Fer plans per endavant pot tenir conseqüències nefastes. No pensar en què vindrà immediatament i únicament concentrar-se en l’esforç que fan les cames i tot el cos en aquell moment alliberen la ment de l’angoixa i, com a conseqüència, permeten un rendiment òptim del propi esforç.

Per a aquesta preparació psicològica l’estudi de les religions orientals pot resultar ser molt útil. No cal que sigui a fons, sinó només de comprensió. La por que envaeix la ment, producte de la inquietud del propi jo per garantir la supervivència del nostre organisme, ha de ser dissolta en cada pas que es fa, en cada fibra muscular que es flexiona i s’estén i en cada respiració que s’exhala. Només d’aquesta manera, un corredor de muntanya gaudirà de l’esforç i amb tota probabilitat anirà millorant els registres.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate