Les claus per practicar esport

4 de novembre, 2011

La pràctica d’activitat física ens reporta grans beneficis…, però sovint ens fa mandra. Analitzem els punts clau per aconseguir constància i per tant els resultats esperats. Les endorfines, les hormones de la felicitat, en són responsables en gran part.

Sabem que ens convé fer esport, el cos i l’esperit ens ho recorden, però sovint la voluntat no ens ajuda a tenir la constància necessària per obtenir millores i, per tant, el benestar desitjat.

Ara que entrem en l’època del bon temps és un moment molt adequat per plantejar-nos reptes i aconseguir-los. Disposem de més hores de llum solar, pugen les temperatures i ens desempalleguem dels abrics i jerseis gruixuts. El clima convida a fer vida a l’aire lliure, a gaudir de la natura i a relaxar-nos fent allò que més ens agrada. Sortir de casa per anar al gimnàs ja no és tan empipador com fer-ho els dies foscos i freds de l’hivern. Al contrari, l’ambient ens hi ajuda… Doncs aprofitem-ho!

La pràctica esportiva afavoreix la secreció d’endorfines, l’hormona de la felicitat. Les endorfines són segregades per la glàndula pituïtària, i ens provoquen benestar i salut ja que, d’una banda, ens donen sensació de plaer i, de l’altra, reforcen el sistema immunològic i ens fan més resistents a les malalties i al dolor.

La constància en l’esport és la clau, ja que fer-ho de manera impulsiva i a batzegades només fa que el nostre cos es queixi (el cruiximent muscular provocat pel sobreesforç) i incrementem el risc de patir lesions, fet que no afavoreix que mantinguem la pràctica de forma continuada.

Qualsevol moment és bo per fer-nos bons propòsits, i quan fan referència a la salut encara més. Ara és el moment idoni per començar un programa d’activitat física: conèixer noves activitats, aprendre noves tècniques, tenir cura de la salut en el sentit més ampli, amb la millora d’hàbits posturals i d’alimentació, i defugir l’estrès. A més, dóna la possibilitat de conèixer gent nova amb qui compartir experiències i aficions.

Un bon programa d’activitat física ens reportarà benestar i aconseguirem minimitzar l’impacte dels problemes que sorgeixin cada dia, siguin físics o emocionals.

Combatre la vida a ciutat
La vida quotidiana a les grans ciutats afavoreix l’aparició de dos factors de risc per a la salut. Un, el sedentarisme. I és que el cos humà està dissenyat per fer grans caminades diàries, per córrer i per saltar. En eliminar aquestes activitats apareix el sobrepès i l’obesitat, i amb aquests la cronificació del dolor, el mal d’esquena, les articulacions amb sobrecàrrega articular, etc.

El segon factor és l’estrès. La ciutat i el seu ritme frenètic són l’oposat de les necessitats de l’home d’harmonitzar amb la natura. Les conseqüències de l’estrès des del punt de vista físic es tradueixen generalment en mals d’esquena, ja que s’afavoreixen les contractures musculars, disminueix el llindar del dolor, hi ha menys tolerància al dolor i es fomenta una actitud negativa davant d’aquest. L’activitat física actua com a prevenció del mal d’esquena i a més redueix l’estrès.

Marcar-se objectius
Un bon programa d’activitat física ha de saber identificar bé els objectius que volem assolir: saber si volem millorar la resistència, o bé la força, perdre pes, tonificar la musculatura, aprendre destreses tècniques d’algun esport (tennis, natació), adquirir bons hàbits posturals per prevenir mals d’esquena i articulars, relaxar-nos tant des del pla físic com el mental o desconnectar de la rutina diària... Una vegada identificats, els tècnics esportius ens poden dissenyar el programa d’entrenament més adient, amb activitats dirigides de grup o bé individuals, però sempre guiats per aconseguir una correcta execució i sobretot constància.

Aquests objectius han de ser assolibles. Això vol dir que hem de ser realistes i marcar-nos fites al nostre abast en funció de la disponibilitat de temps que tinguem, de la nostra condició física i de l’edat. Els objectius han d’anar-se graduant a mesura que anem obtenint resultats, forçar-nos cada dia una mica més, no conformar-nos amb el mateix, però sempre amb mesura, perquè marcar-se objectius massa elevats gairebé segur que ens provocarà frustració i possiblement abandó.

També és necessari que els objectius siguin mesurables: que en puguem valorar la progressió, sigui amb pèrdua de pes, amb disminució de dolors i fatiga, amb millora de temps en l’execució de diferents activitats (sigui distància recorreguda a peu, corrent o amb bicicleta), la resistència o dificultat per desnivells, pes, repeticions o aprenentatge en l’execució tècnica.

Si podem mesurar les millores en serem conscients i és l’única manera de progressar, sabent el punt de partida i on volem arribar, i on ens trobem en cada moment. Aquest és un dels aspectes més importants, ja que el fet d’apreciar les millores genera una sensació d’assoliment de reptes que ens empeny a treballar més i no abandonar.

Ser constants
Un cop fixats els objectius hem de passar a la pràctica. La constància és clau per no abandonar. És millor fer dos dies per setmana durant tot l’any que fer esport cada dia i al cap de dos mesos abandonar. El cos necessita adaptar-se a la pràctica esportiva tant físicament com psicològicament. La condició física millora i això ens fa sentir bé, però també millora la capacitat de sacrifici i d’esforç que en un inici és la que més costa de vèncer.

Motivar-nos i divertir-nos
Les activitats que triem ens han d’agradar, hem de gaudir fent-les, ens han de reportar benestar. Les activitats dirigides per un tècnic tenen un component de motivació afegit. Si a més són de grup i això ens permet conèixer gent, l’activitat física ens serà molt més atractiva. Podem trobar des d’activitats coreografiades amb suport musical fins a activitats de tonificació i preparació física general, posturals, aquàtiques… Sovint després d’una primera fase d’incorporació d’hàbits esportius apareix un segon estadi en el qual ens formulem reptes… Una cursa a peu o corrent de poca distància o un triatló esprint, i segons el resultat de l’experiència i el caràcter de cadascú ens podem trobar entrenant-nos per fer una marató o una Ironman…

El més important és que l’activitat ens diverteixi, perquè si ens ho passem bé serà més difícil abandonar, però a més cal recordar que riure també fa segregar endorfines.

Cadascú ha de poder triar, en funció de les seves necessitats, i amb l’assessorament tècnic adequat, el seu programa d’entrenament.

Tot això, acompanyat d’aspectes col·laterals que ens poden ajudar a trobar un sentit a l’esforç, com és una bona alimentació controlada per un nutricionista; l’abandó d’hàbits nocius com ara el consum de tabac, el cafè i l’alcohol; mantenir una rutina de son reparadora que ens permeti funcionar en perfecte estat de dia; incorporar hàbits com ara la meditació; fomentar la socialització, que ens enriquirà com a persones, ens donarà a conèixer altres realitats i segur que ens introduirà en noves experiències i activitats... Tot ens ajudarà a sentir-nos més vius i en equilibri amb nosaltres mateixos i amb l’entorn. I la gran sort és que només depèn d’un mateix…

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate