TENNIS: IDEAL PER GAUDIR-NE A L'ESTIU

6 de novembre, 1999

Fa anys el tennis era considerat un esport car i elitista a l’abast de persones amb poder adquisitiu i molt temps lliure. Però, en els darrers deu anys, aquesta etiqueta ha canviat i ara aquest esport ha sofert una popularització molt lligada als èxits assolits pels esportistes d’elit espanyols.

Convertir-se en Carles Moyà, Àlex Corretja, Arantxa Sánchez Vicario, Conchita Martínez o tants altres esportistes catalans i espanyols que gaudeixen d’un bon lloc en el rànquing mundial del tennis no es cosa fàcil. Es necessita, com tots els esports, moltes hores de dedicació, sacrifici i unes habilitats innates.

Amb això i tot, en l’última dècada, cada cop més gent ho ha pogut intentar i simular damunt d’una pista de joc.

El tennis, per bé o per mal, ha perdut l’etiqueta (penjada pels seus principals promotors) d’esport per a un segment molt concret de la societat. El seu origen està lligat a l’aristocràcia anglesa i a les bones maneres, com demostra una de les normes del primer reglament (Wimbledon, 1887), on s’especificava que els pariticipants havien de tenir antecedents i costums irreprotxables i ser de casa benestant. Actualment és a l’abast de tothom, de totes les butxaques, i cada cop són més les instal·lacions que introdueixen aquesta disciplina en els seus programes d’activitats.

Què necessitem?

El tennis, al contrari del que pot semblar, és un esport que no ens farà gastar massa diners. Només necessitem una raqueta, un joc de pilotes que ens pot costar unes 1.000 pessetes, uns pantalons curts, una samarreta i unes sabatilles amb bona sola. Pel que fa a la raqueta, en podem trobar a partir de les 5.000 pessetes. Tot i així, perquè ens ofereixi unes mínimes garanties haurem d’invertir-hi una mica més. A partir de les 12.000 pessetes trobarem raquetes adequades i fiables, tenint en compte que si són més bones evitarem molts riscos de lesions.

Un cop equipats ja podem practicar-lo, si hem escollit el tipus de pista que ens resulti més còmoda: l’herba, la terra batuda i la pista dura són els tres tipus més coneguts tradicionalment.

La pista d’herba, excepte en alguns torneigs d’alta competició, comença a entrar en desús, ja que es tracta d’una pista molt ràpida, que necessita molt domini per controlar el bot irregular de la pilota i un manteniment molt car. Com a alternativa neix la pista de gespa artificial, com la que s’instal·larà aquest estiu al Nou can Carelleu, que "permet un joc més lent, ideal per als que tot just comencen, i reuneix algunes característiques de la pista de terra batuda pel que fa a la comoditat i confortabilitat", segons explica el responsable de tennis del Nou Can Carelleu, Albert Hernández.

Ple que fa a les pistes dures, n’hi ha de diversos materials, com el ciment granulat (tennis quit), el parquet o la pista sintètica, molt utilitzada als països nòrdics.

Què ens aporta el tennis?

El millor, si és el primer cop que agafem una raqueta de manera seriosa, es fer-ho sota la supervisió d’un tècnic que ens ensenyi correctament. Només així evitarem mals hàbits i podrem gaudir més del joc.

Un dels avantatges del tennis és que podem mesurar molt bé la durada i la intensitat del joc escollint el número de sets i el temps segons les nostres necessitats. A més, el podem practicar en pista coberta o a l’aire lliure, individualment o en parella i, el que és més important, no té límit d’edat.

Si el practiquem de manera assídua, notarem els beneficis que suposa per al dia a dia fora de la pista. A grans trets, aquesta disciplina ens exigeix reflexos, molta atenció i agilitat; aspectes com la velocitat, l’estratègia i el dinamisme la converteixen en un esport que pot arribar a ser molt divertit.

Respecte dels beneficis físics, les cames, el cor i els avantbraços són les parts del cos més treballades. En canvi, el canell, el colze i l’esquena són les que poden tenir més risc de lesió si no s’utilitza una bona tècnica i un material adequat.

Aprèn alguns trucs

A les classes de tennis aprendràs els coneixements tècnics i tàctics per saber-hi jugar. Tot Claror t’avança alguns "trucs" que t’ajudaran a iniciar el joc amb algun avantatge davant l’adversari:

Espera la pilota flexionat i deixant que el pes del teu cos recaigui sobre la punta dels peus, així podràs moure’t més ràpid a l’hora de tornar-la.

Per donar el cop, col·loca’t de perfil apuntat a la pilota amb l’extrem de la raqueta.

Colpeja la pilota quan la trajectòria sigui descendent i a l’alçada de la cintura.

Acompanya el cop amb el cos, mantenint el tronc recte i sense moure el canell per evitar perdre el control de la pilota.

Compra’t una raqueta que tingui el mànec adequat a la teva mà, ni molt gran ni molt petit.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate