De baixa maternal?

10 de novembre, 2010

Després d’una etapa tan intensa com l’embaràs i el part és important enfocar bé el procés de recuperació del to muscular del cos, especialment de la zona abdominal, pelviana i perineal, i així evitarem problemes en el futur. 

Tenir un fill és un punt i a part en moltes de les activitats que feia la dona fins al moment i inicia una etapa de la vida única i plena de canvis (socials, laborals, logística familiar, en la relació de parella, en les relacions sexuals). Són canvis sovint lògics i naturals que comporten una adaptació i un esforç per part dels pares; en la dona un dels més importants serà el que afecta el seu estat físic i, en concret, la zona abdominopelviana.

Hi ha dones que aparentment s’han recuperat bé del part però que en començar a fer activitat física pel seu compte pateixen símptomes que abans no havien tingut, com ara pèrdues d’orina, dolors pelvians, relacions sexuals doloroses o pes a la zona genital. També n’hi ha que no es recuperen bé d’un part i no saben per on començar. Actualment, una dona que ha passat un embaràs i ha tingut un fill té molts professionals especialitzats i molta informació a l’abast que la poden orientar per tal de recuperar al màxim possible el seu estat físic anterior a l’embaràs. Convé saber què ens és útil i què ens perjudica, a qui adreçar-nos i quines són les prioritats en les diferents fases de la recuperació postpart.

A grans trets, un embaràs implica modificacions en la majoria dels sistemes corporals (reproductor, respiratori, cardiovascular, osteomuscular, digestiu, urinari, metabòlic) per als quals el cos de la dona està preparat. Una dona que es cuida i coneix el seu cos, té uns hàbits de vida saludables i fa activitat física controlada estarà encara més ben preparada per a tots aquests canvis corporals i el desgast físic que impliquen, i possiblement afrontarà millor el part i el postpart.

Un cop la dona ha donat a llum (sigui part vaginal o cesària), comença el postpart, que abasta el postpart immediat (amb l’expulsió de la placenta), la quarantena (els primers quaranta dies posteriors al part) i l’etapa més llarga, que pot durar aproximadament fins als dos anys del fill. Hi ha autors que defensen que els teixits d’una dona poden trigar aquest temps o més per recuperar-se del tot. Tots els canvis que durant nou mesos s’han anat desenvolupant en el cos de la dona embarassada també necessitaran cert temps per anar-se estabilitzant. Hi ha sistemes que poden funcionar amb normalitat en unes dies (com el respiratori o l’urinari) i d’altres necessitaran uns quants mesos o potser aquests dos anys que comentàvem (com el reproductor o el metabòlic). Aquesta recuperació física tindrà molt a veure amb la qualitat dels teixits de cada dona (la seva genètica) però també amb l’abast dels danys del part en si i de la bona orientació que li poden oferir professionals especialitzats des del primer moment.

Comença la recuperació
Per recuperar-se d’un postpart el que s’ha de tenir molt clar és que no s’ha de tenir pressa i s’ha de respectar la nova situació. Durant la quarantena s’ha de respectar al màxim el descans del cos de la dona i no fer cap activitat ni esforç per tal de permetre que els teixits implicats es recuperin, tenint en compte que un nounat requereix atenció constant i que, per tant, la mare necessitarà ajuda.

Un cop el ginecòleg la doni d’alta de la quarantena, s’hauria de seguir un ordre per anar-se incorporant a l’activitat física. Quan acabi aquest període encara quedaran unes deu setmanes de baixa maternal i és molt recomanable, en aquest moment, posar-se en mans de professionals perquè la recuperació postpart sigui el màxim d’exitosa. Independentment de l’hàbit esportiu i del tipus de part, la primera pauta a seguir seria que un fisioterapeuta especialista en sòl pelvià (la majoria són dones) valorés l’estat de l’abdomen i la zona perineal; aquestes professionals poden identificar l’origen d’una disfunció postpart, si és que n’hi ha (zones doloroses, incontinències urinàries o fecals, males cicatritzacions, dolor en les relacions sexuals, prolapses viscerals) i fer el tractament per rehabilitar la zona. Aquesta rehabilitació pot ser més o menys llarga en funció de l’estat de la zona perineal i el que es treballarà serà sobretot la reprogramació de la musculatura abdominal i el reforç de la musculatura del sòl pelvià amb tècniques com els exercicis de Kegel, abdominals hipopressius i tonificació de la faixa abdominal (músculs transvers i oblics de l’abdomen), sempre de manera que es protegeixi la zona perineal.

Un cop el fisioterapeuta doni el vistiplau per iniciar una pràctica esportiva i ens orienti sobre el que hem de tenir en compte, s’haurà de triar l’activitat que més interessi depenent de l’hàbit esportiu que es tingués abans de quedar embarassada.

Aquest procés ha de ser progressiu i cal tenir una cura especial de no perjudicar la zona perineal. Sempre començarem de manera regular, deixant-nos assessorar per tècnics esportius. Quan es demani orientació seria bo comentar en quin moment del postpart estem i el tipus d’indicacions que ens han donat a rehabilitació.

Els exercicis més adients
S’ha d’anar amb precaució i no començar de cop amb una activitat que fa temps que no practiquem. Al principi, o mentre es mantingui una disfunció de la zona perineal, s’han d’evitar les activitats intenses i amb impacte (esports d’equip com futbol o bàsquet, córrer, tennis, pàdel, steps, arts marcials, spining, saltar) i no s’ha de fer un treball abdominal hiperpressiu (ja que no respecta el sòl pelvià), el qual podria empitjorar la situació. Es podria començar per fer un treball cardiovascular, sigui a l’aire lliure o a la sala de condicionament físic: caminar de 30 a 60 minuts diaris a pas lleuger seria l’ideal. Si es fa a l’aire lliure es pot aprofitar el passeig amb la criatura i així augmentar la intensitat de manera suau mentre s’empeny el cotxet. I si a més fem el gest de portar el melic endins com si amaguéssim la panxa, alhora estarem tonificant la faixa abdominal, sempre mantenint la respiració regular i podent parlar amb certa fluïdesa.

Més endavant, un altre aspecte que cal treballar és la postura. Hi ha activitats que se centren en la mobilitat articular, el treball i la consciència postural, la relaxació i la respiració com poden ser el ioga, els pilates o l’escola d’esquena. Amb aquestes disciplines es pot aprendre una bona col·locació postural, que servirà de base per després poder fer una altra activitat física i ens ajudarà a conèixer millor el nostre cos. En qualsevol d’aquestes disciplines s’ha de treballar la musculatura abdominal de manera que la panxa no surti enfora per no fer una hiperpressió contra el sòl pelvià.

A partir d’aquí, i sempre que no tinguem cap tipus de problema a la zona perineal, podem començar a fer activitats més intenses com ballar, tonificació, anar amb bicicleta o aiguagim; les activitats amb impacte poden ser nocives i valdria la pena demanar consell al fisioterapeuta.

La premissa que cal recordar a partir d’ara és que no hem de fer, en cap cas, una hiperpressió abdominal en sentit al perineu i que hi ha professionals a qui ens podem dirigir en cas de dubte o aparició d’alteracions.

Aquestes indicacions són generals i no tenen en compte les particularitats de cada dona. Un fill necessita molta atenció al principi, i això segurament farà que la prioritat de la dona no sigui l’activitat física. Quan tingui la necessitat de recuperar la forma física i una mica més de temps per a ella, ha de tenir present que hi ha professionals que la poden ajudar en qualsevol moment del postpart i que l’activitat física ha de reiniciar-se de manera suau, progressiva i respectant el perineu.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate