La influència de les modes en la personalitat

4 de novembre, 2004

Si aprofundim en el fenomen de les modes, no se'ns farà estranya la frase de Molière quan afirma: "Tots els vicis que estan de moda passen per virtuts". I és que la moda no sols impera en la indumentària, sinó que es filtra en totes les facetes de l'ésser humà. Tant és així que, en els orígens, la combinació de les paraules "modalitat" i "modernitat" va derivar en el "mode" de fer una cosa, d'on prové la paraula moda.

Les modes canvien els gustos i també la forma d'interpretar-nos. Fa aproximadament cinquanta anys, si a un escolar li deien que era un gandul per no fer els deures, s'avergonyia profundament i tots consideraven un escarni que se'ls pogués considerar de la mateixa manera.

En canvi, avui dia n'hi ha molts que fins i tot es vanaglorien de ser uns vividors i de poder tirar endavant amb la "llei del mínim esforç". D'aquesta manera, si un alumne estudia força i és responsable amb les seves obligacions diàries, esdevé el centre de les befes dels companys, que li diuen empollón, pilota i tota mena d'improperis que demostren que ser "voluntariós" no està de moda. Així, aquests deixebles es veuen obligats a amagar "el seu defecte" i a demostrar que ells també es deixen portar per la indolència i la deixadesa.

Es titlla de seriosos i avorrits aquells que són educats, responsables, organitzats, ètics i complidors, mentre que els que atrauen les simpaties són els que demostren ser més hedonistes que ningú i que, posats a estar de tornada de tot, ni tan sols necessiten disciplina davant dels mestres.

L'acceptació social que actualment tenen certes conductes i actituds no havia arribat mai a tal beneplàcit i consentiment social. Fins i tot ens hem acostumat a les mancances de la classe política actual i hem arribat a pensar que són qualitats d'un bon estadista tergiversar constantment la realitat o fer el joc al poder si els interessos partidistes ho demanen, cosa que res té a veure amb els valors morals que s'exigia als dirigents no fa gaire més d'un segle al nostre país.

Com podem educar a contracorrent?

Tendim a imaginar que podem viure al marge de l'entreteixit social que ens envolta (la societat és per a les persones el que l'aigua és per al peix). Vivim immersos en un entramat de predisposicions que necessitem analitzar i reconsiderar, si no volem viure atrets per unes tendències que ens condicionen i ens moldegen sense que en siguem conscients i que, potser, per molt esteses que estiguin, no sempre ens són favorables.

Aquest ambient d'ociositat que ens envolta també és present en els missatges publicitaris: "Aprengui anglès fàcilment en tres mesos". Qui s'apuntaria, sense pensar-s'ho dues vegades, a una escola que anunciés "Aprengui anglès en tres anys i amb moltes hores de dedicació"?

La persistència tampoc no està de moda. Predomina més el tipus tastaolletes, aquell que es deleix per anar provant diferents coses sense comprometre's en res a fons. És la generació del "zapping", que acaba per manifestar-se en una tendència a deixar les iniciatives a mitges i a conrear un esperit de setciències que els impulsa a sentir-se capaços de sentar càtedra en qualsevol tema que els proposin sense saber-ne res del cert.

Una altra tendència actual és el descrèdit de l'experiència. Es viu amb l'ànim que tot el que està dit amb prou feines interessa, i allò que impressiona no és el que s'ha experimentat, sinó que són les innovacions tècniques, el que es pot inventar, la joguina electrònica nova, el que enlluerna, cosa que imprimeix una pinzellada d'infantilisme a la societat en voga.

Aquest desprestigi de l'experiència el trobem també reflectit en el ambient juvenil que es respira, i en com són els adults els que imiten els joves i no a l'inrevés, com passava abans: els joves volien anar vestits com els grans i ara és la gent madura la que frisa per anar com el jovent.

Això comporta, a la vegada, un creixent menyspreu pel respecte als adults. Està de moda ser insolent i cínic, com més millor, amb les persones que per la seva dedicació professional mereixerien un reconeixement. Així, a les universitats, està generalitzat xiular el professor si comet un error en escriure a la pissarra, minimitzar-lo i treure-li l'ascendent que li pertoca.

Però això s'ha estès a tots els àmbits. Ho veiem també en els programes de televisió, en què el tema principal és l'escarni i l'ofensa cap a l'altre, com una mena de circ romà en què el públic gaudeix, no de l'agressivitat física que patien els gladiadors, sinó de l'espectacle en què la injúria encarnissada i la desqualificació personal més grollera són aplaudits.

Com pot fer canviar la moda el procedir humà?

Les modes representen allò que en un moment donat impera en la societat, en un ventall ampli de facetes, del vestit passant per totes les disciplines humanes: la medicina, la literatura, la tècnica, la justícia. Fins i tot Voltaire va arribar a dir: "La moda impera fins i tot en la forma de fer crims". Pascal encara va ser més incisiu: "Tal com la moda fa canviar el bon gust, així fa canviar la justícia".

Per molt interessant i ben escrit que estigui un llibre, si no està de moda ningú no el llegeix. Només els best sellers atrauen els lectors i per molt savi, prestigiós i veraç que sigui un filòsof si no està en voga ningú no el coneix. La forma de ballar, de fer un discurs, de caminar, les expressions en parlar...., tot està regit per les tendències que estan d'actualitat.

En medicina, fins i tot, s'han incrementat de forma espectacular, en certs moments, les operacions d'angines, d'apendicitis, o el consum de certs medicaments que es porten a l'hora de, per exemple, alleujar-nos el refredat.

La moda es propaga a través dels models que, per la seva força suggestiva, encomanen actituds. Films, programes de televisió, llibres, corrents ideològiques, discursos polítics, indumentàries, etc.; tot plegat, ajuda a configurar el que el psicòleg Carles M. Espinalt va anomenar "el caràcter dels temps", afirmant que "l'ésser humà és un tot, des de les sabates fins al pensament".

Quina capacitat selectiva tenim davant de les modes?

D'una banda, evolucionar a tenor de les innovacions dels nostres temps ha estat un desig preuat dels humans. Sentim la necessitat d'anar d'acord amb el caràcter històric que vivim. No en va, el que desplau més una persona és que li diguin demodé. Però, d'altra banda, hem de saber fins a quin punt aquestes modes ens afavoreixen o, per contra, ens porten cap a una evolució errònia.

Res de superficial no tenen les modes, sigui quin sigui el seu àmbit, i cal estudiar-les amb profunditat, perquè sovint testimonien els canvis de mentalitat que esdevenen a la humanitat. Així, l'adopció del pantaló per part de la dona a principis del segle passat va rubricar el canvi social d'una transformació radical en el paper de submissió que la dona havia tingut fins aquell moment, anunciant un protagonisme creixent.

Som éssers que produïm cultura i tècnica, però mentre tècnicament evolucionem a velocitat de vertigen (qui no té l'últim model de telèfon mòbil sembla que s'hagi quedat embarrancat en l'evolució dels temps) les modes culturals es desenvolupen més lentament. Tot i així, cal tenir-les ben presents, ja que un cop instaurades moltes de les ambivalències de la nostra personalitat són més un producte d'aquest inconscient ambiental que no pas una característica del nostre jo.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informaci√≥ sobre les seves visites i el seu √ļs de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'√ļs d'aquests dispositius. M√©s informaci√≥: Pol√≠tica de Cookies

GTranslate