En bici per Andalusia

4 de novembre, 2010

La TransAndalus és una ruta circular de 2.000 km amb bicicleta de muntanya que travessa les províncies de Màlaga, Granada, Almeria, Jaén, Còrdova, Sevilla, Huelva i Cadis. 500 km i més de 9.600 m de desnivells trepidants a través de la serralada Penibètica fins als paisatges gairebé lunars de la costa d’Almeria.

La primera etapa de la TransAndalus va d’Alhama de Garanda a Jayena i té 39,5 km i 915 m de desnivell acumulat (da).

Es caracteritza per paratges sorprenents i senders, de vegades tècnics i trialers, però sempre molt divertits. Només sortir d’Alhama de Granada remuntem l’espectacular canó dels Tajos per anar cap al límit del parc natural de Sierras de Tejeda. L’última part de l’etapa és la més divertida, amb una forta pujada per una pista d’aterratge de l’INFOCA i una baixada final trialera que ens porta al poble de Jayena.

La segona etapa ens porta a Nigüelas (44,5 km i 1.080 m da). Les primeres rampes de la serra del Chaparral són dures però, més tard, en plena serra de Los Guájares, comença una baixada molt divertida. Ens queda un tros de descens fins al bonic poble de Restabal, en plena vall de Lecrín (vall de l’alegria, per als àrabs), on, a través de plantacions de tarongers, gaudim de les vistes i de l’escalfor del sol andalús. Cremarem els darrers cartutxos de força en una pujada final d’uns 450 m fins a Nigüelas, a les portes del parc natural de Sierra Nevada.

El tercer dia, la ruta pren altitud i duresa: posem rumb a Pampaneira (42,5 km i 1.560 m da). Sortim de Nigüelas en pujada, amb rampes del 20 % que aviat ens fan agafar molta alçària i entrar en temperatura. Anem empalmant corbes en paella que semblen no tenir fi. Quan som a prop de les cases de Tello, a quasi 1.800 m d’altitud, entrem en uns senders molt divertits on gaudim de les parets que acaben als cims de Cerro del Caballo, Tajo de los Machos i Tozal del Cartujo i dels seus barrancs corresponents. Després de pujar uns quilòmetres més, trobem una llarguíssima baixada per pista ampla que ens condueix a la carretera que duu al bucòlic poble de Pampaneira, i que ofereix vistes a alguns dels pobles més típics de Las Alpujarras.

En la quarta etapa sortim carretera amunt i ens endinsem per Sierra Nevada en estat pur (45 km i 1.290 m da). Passem pels bonics pobles de Bubión i Capileira, des d’on deixem l’asfalt i agafem una solitària pista que, per sobre dels 1.800 m, és un pèl trencacames. Finalment arribem a Trevélez en baixada, als peus del cim Mulhacén (el sostre de la península Ibèrica), poble famós pels seus nombrosos assecadors de pernils. El que resta ara és fàcil, amb l’única excepció d’un complicat tram que acaba en una trialera i que, damunt d’una bicicleta amb alforges, es pot qualificar de temerari. Ja en baixada, per una carretera amb asfalt, entrem al poble de Cádiar.

El cinquè tram és curt, de Cádiar a Laroles, i ens serveix per refer-nos una mica (28,5 km i 1.070 m da). Tot i això, a la sortida de Yágor, i mentre travessem els pobles de Montenegro i de Yegen, hi ha unes bones rampes de pujada. Aquest darrer poble és on l’escriptor britànic Gerald Brennan va viure set anys i hi va escriure, entre altres, el famós llibre Al sur de Granada. Passat Válor trobem una altra sorpresa: un pas complicat que acaba amb una forta rampa impossible de remuntar dalt de la bici i que fa que ens l’acabem carregant a l’espatlla. Així arribem a Mairena i a Júbar, dos pobles que semblen atrapats en el temps. Abans de baixar cap a Laroles ja intuïm, en la llunyania, el blau infinit de la mar Mediterrània.

De Laroles a Instinción (6a etapa, 56 km i 1.100 m da) la ruta travessa paisatges desèrtics. Arribem per carretera a Bayarcal, el poble més alt d’Almeria, continuem pujant, ara ja per pistes, fins a Paterna del Río, on comencem una bona baixada fins a Guarros. Passat el poble tornem a pujar una mica per arribar després en suau baixada a Laujar de Andarax, el poble més gran de Las Alpujarras d’Almeria. El proper tram és un dels més desolats i solitaris, i arriba a l’extrem oriental del parc nacional de Sierra Nevada i dels seus pobles blancs en pendent. Som al començament del desert de Tavernas, on es produeixen alguns dels millors olis. Arribem així, vorejant el peu de la serralada de Gádor, al tranquil poble d’Instinción.

La setena etapa ens depara l’última gran pujada de la ruta (76 km i 1.620 m da). Sortint d’Instinción, els primers 20 km són de pujada, més de 1.000 m que travessen boscos de pins i força masos (cortijos) mentre veiem, a l’altre costat de la vall, Sierra Nevada, la serra dels Filabres, sierra Alhamilla i el desert de Tabernas. És aleshores quan veiem de front el mar i l’enorme extensió d’hivernacles de plàstic que forma el Campo de Dalías, entre les poblacions d’El Ejido i Roquetas de Mar. Sens dubte, un paisatge estrany que no deixa indiferent. Un cop a Enix, per baixar fins a Almeria hi ha 25 km, la major part dels quals transcorren per una antiga via romana molt pedregosa que ens posa a prova els braços.

La vuitena etapa transcórrer a la vora de la Mediterrània, d’Almeria a cap de Gata (30 km i 55 m da). Passarem molt a prop de les platges de Torre García, de les Amoladeras i del Charco i, la veritat és que, després d’uns dies a la muntanya, és tot un plaer.

Penúltima etapa: de cap de Gata al paisatge lunar de la Isleta del Moro (30 km i 500 m da). Després d’una curta pujada de carretera arribem al far de cap de Gata. Tot seguit, la pista va travessant uns penya-segats força espectaculars. Ens anem trobant amb nombroses cales petites i platges. A la de Los Genoveses, l’any 1121 tropes catalanes i genoveses van desembarcar per combatre el domini musulmà. Un cop arribats al turístic poble de San José remuntem uns penya-segats, on la forta pujada i el mal estat del sender ens obliguen a baixar de la bici. Val la pena, però, pujar-hi, perquè les vistes són d’allò més espectaculars. Acabem baixant a una carretera i agafem una desviació a la Isleta del Moro.

Fi del viatge: la desena i última etapa ens porta de la Isleta del Moro a Agua Amarga (35 km 525 m da). Aquesta etapa ens endinsa al parc nacional de cap de Gata, més solitari encara que la costa del parc. Sortim, doncs, cap a Rodalquilar, des d’on agafem una pista en pujada que ens duu a unes mines d’or abandonades. Seguim pujant amb bones vistes sobre la punta de Piedra Negra i els seus voltants. A través de camps que semblen miratges en aquesta terra àrida i dura, passem per diversos masos, fins que arribem al solitari poble de Fernán Pérez. A partir d’aquí, es tracta d’anar travessant en baixada camps de cultius i més masos fins que retrobem, posant fi a la nostra ruta, el blau del mar al bonic poble d’Agua Amarga.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate