Gent gran i esport: termes compatibles?

11 de novembre, 1997

Fer-se gran suposa, a totes les edats, una experiència important i enriquidora. Tot i que molts cops anem mirant com passen els anys lamentant-nos que cada cop som una miqueta més vells, i sense adonar-nos que cada etapa de la vida es pot gaudir de moltes maneres. Fer esport n'és una.

Hi ha etapes crítiques on l'angoixa de créixer és més rellevant i, sovint, passada certa edat hom pensa que ja està de tornada de tot i de qualsevol experiència nova.

Una de les etapes que més costa assimilar és la vellesa. Tot i que no es pot considerar a una persona de 65 anys una persona vella, nosaltres partirem d'aquesta edat basant-nos en la convenció legal de la jubilació, fixada en aquesta edat en la majoria dels països occidentals, ja que acostuma a tenir força repercussió social i emotiva per les persones que la pateixen.

La vellesa és viscuda per cadascú de manera diferent. Hi ha persones a qui els agrada quedar-se a casa amb els records del passat o aprofitant per fer aquelles activitats que sempre havien volgut realitzar i mai havien tingut temps, fos pels fills, fos per la feina o per totes dues coses. Segurament a aquestes persones no els caldrà buscar un centre on esplaiar-se, on mantenir o fer noves amistats, on ballar, xerrar o fer esport.

Però, també hi ha persones a qui la casa els cau a sobre o aquelles que, pel seu estat de salut, se'ls fa més difícil sortir sols al carrer. Sovint, aquestes persones necessiten una empenta per llançar-se al carrer, amics que els acompanyin o saber ben bé a on adreçar-se per participar activament en alguna activitat.

Val a dir que la jubilació, tot i que significa l'acabament d'una etapa en el sistema productiu, no suposa la condemna a la inactivitat si un no vol. És per això que moltes institucions i entitats ofereixen un ampli ventall d'activitats per a la gent gran.

Apuntar-se a un centre d'esbarjo per passar l'estona, jugar a cartes, ballar, fer activitats manuals... formar part d'algun col·lectiu amb el qual anar a fer excursions o passejades són algunes de les propostes que hi ha actualment a la nostra societat. Però, també hi podem trobar molts centres esportius que promouen l'activitat física com a una alternativa per a la gent gran que disposa de més temps lliure per cuidar-se i per relacionar-se amb els altres.

Cal tenir en compte que l'esport a la tercera edat no serveix només per a mantenir la bona condició física o per prevenir les xacres de l'edat, també és un element socialitzador perquè la majoria d'activitats esportives es practiquen en grup. A més, la vessant lúdica de l'activitat física està cada cop més integrada en els programes orientats, sobretot, a la gent gran. D'aquesta manera, l'esport es fa de manera suau i divertida mitjançant jocs i material de suport per tal que les sessions siguin més amenes.

En definitiva, podríem dir que l'esport a la tercera edat ja no constitueix un esforç sinó que, sobretot en els últims anys, ha esdevingut un nou joc per adults.

Per això, cal que us preguntem: teniu ganes de tornar a jugar?

El procés vital que segueix qualsevol persona significa un progressiu envelliment La pell d'un nadó es torna més dura i curtida als 16 anys, als 25 pot aparèixer alguna arruga o, fins i tot, algun cabell blanc. Als 30 la panxeta comença a perfilar-se, les caderes s'eixamplen. La maternitat, per les dones, també significa un canvi del seu cos i, perquè no, de la manera de concebre les coses. Poc a poc ens anem fent grans i, per molt que de vegades ens en volguem amagar, també ens anem fem vells.

Però, tot i que l'envelliment és un concepte biològic en el qual allò vital perd força i energia, podem afirmar que la vellesa serà per cadascú com vulgui que sigui en funció de la manera com sigui acceptada i portada.

Per la vivència psicològica de l'envelliment és molt important mantenir un bon equilibri entre el concepte del passat i del futur. Hi ha persones que, potser, sense ser velles estan anclades en el passat i posen poques esperances en el futur, mentre que, poden haver-hi persones velles físicament que tenen ganes de viure, tenen projectes i guarden un bon equilibri amb l'anyorança del passat.

Bó per a la gent gran

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat, en moltes ocasions, que és important per a les persones grans practicar activitat física o, en cas que sempre n'hagin fet, el seguir practicant-la, ja que és una bona manera de preservar les capacitats funcionals.

Com podeu veure en el quadre, els beneficis de l'activitat física també són aplicables a l'activitat física dirigida als joves o als adults. Tot i així, les característiques pròpies de l'envelliment les fan més rellevants, doncs és una etapa on els problemes de salut, la pèrdua de vitalitat i els canvis morfològics són més evidents.

Segons un estudi del doctor PM Ramos Calvo que és titulat "Ejercicio físico en las personas mayores. Recomendaciones prácticas para mejorar la salud" l'exercici físic per les persones grans ha de contemplar tres coordenades ben definides: el tipus d'exercici, la intensitat i la duració.

Tipus d'exercici

Pel que fa a aquest primer paràmetre Ramos Calvo assenyala que el més idoni per a les persones grans és l'exercici que implica una activitat aeròbica.

Concretament, recomana esports com la gimnàstica de manteniment, el golf, la natació, les bitlles, el tir amb arc, els estiraments, les carreres de mitja i llarga distància, la caça, la petanca, les caminades... Totes són pràctiques encaminades a millorar la salut i, específicament, aspectes com la resistència cardio-respiratòria, la resistència i la força muscular, la composició corporal, la flexibilitat, l'equilibri i la coordinació.

Intensitat i duració

Aquest segon paràmetre fa referència a la relació que s'estableix entre l'exercici i la freqüència cardíaca. En aquest sentit, s'estableix que la intensitat ha de ser equivalent al 60-70% de la freqüència cardíaca, establint, en qualsevol cas, com a límit, el dolor.

El monitor és qui millor pot organitzar la intensitat adequada a cada persona en funció de l'exercici mitjançant unes proves individuals a cada membre del grup.

Depèn del tipus d'exercici triat però, de manera general, qui practica algun esport, l'ideal és que ho faci de 3 a 4 cops per setmana i en dies alternatius. La durada idònia de les sessions és entre 30 i 45 minuts.

Conclusions

Per acabar, és també important que a part d'aquests tres paràmetres se'n considerin d'altres com els hàbits higiènics i dietètics, els reconeixements mèdics amb certa freqüència, el combinar diferents disciplines en un mateix programa, i, sobretot, el ser conscients que cadascú és diferent i que, per tant, és l'activitat física la que s'ha d'acoplar a cadascun de nosaltres i no a l'inrevés

Citant al doctor Ramos Calvo, "l'activitat física per a la gent gran persegueix el dotar de més vida als anys i no pas de més anys a la vida", tot i que, quan més cuidem el nostre cos millor portarem l'envelliment i més satisfactori serà el nostre estat d'ànim, de salut i mental.

Beneficis de l'activitat física en la gent gran

1. Rehabilitació i prevencióde l'enfermetat.

2. Obtenció de plaer i benestar corporal i mental, aconseguint, mantenir un equilibri emocional sa.

3. Proporcionar autonomia mitjançant una millor condició física.

4. Coneixement del propi cos.

5. Domini del cos.

6. Iniciació a les tècniques de l'exercici físic.

7. Millora de la capacitat d'adaptació a situacions noves.

8. Potenciació de la sociabilitat i la vessant més lúdica de l'esport.

Esportistes veterans

En el primer grup ens trobem a aquelles persones que han fet un hàbit de la pràctica esportiva i que han anat adaptant aquesta pràctica a les condicions vitals i als canvis que en les mateixes han anat introduint el pas del temps. Ens trobem amb l'esport com a valor arrelat, i amb els seus beneficis i, perquè no dir-ho, perjudicis (les lesions!) que la pràctica esportiva comporta.

Veterans principiants

El segon grup hem de situar-lo en el marc de referència de la societat del benestar i l'explosió associada d'oferta sobre el temps d'oci de les persones. S'inicia l'activitat esportiva just en el moment que finalitza l'activitat productiva, bé per jubilació laboral o per l'alliberament dels lligams familiars i domèstics, especialment en el cas de la dona.

En ambdós grups, però més acusadament en el segon, podem i hem de parlar d'una veritable iniciació esportiva, en què hem de contemplar conceptes com la millora de la condició física, l'aprenentatge de noves habilitats tècniques, l'autodisciplina i l'autoconfiança, trobar-se amb amics i fer noves amistats, i establir nous sistemes de relació i convivència.

És evident que les vivències no tindran res a veure amb les que experimenta el/l'adolescent, però no convé oblidar que, com a tota època de canvi profund en la vida de les persones, són necessàries fortes dosis d'autoafirmació, recolzament social i motivacions de tot tipus. És en aquest sentit que alguns aspectes psicològics, lligats a l'autoeficiència i a millores subjectives associades a aspectes afectius de la pràctica esportiva en grup, tenen una gran importància en la qualitat de vida de la persona gran. Sense oblidar, òbviament, la millora física que ha d'aconseguir-se i que reforça els aspectes psicològics referits.

La nostra conclusió no pot ser una altra. Tots dos grups, els "esportistes veterans" i els "veterans esportistes principiants", uns com a continuació d'una norma de vida establerta i uns altres com a partíceps d'una nova activitat de la que esperen beneficis, han de plantejar-se "divertir-se i millorar" com una continuació d'allò que, en la iniciació esportiva infantil, eren victòries a aconseguir per a una formació integral, i ara són victòries afegides als beneficiosos resultats obtinguts de la realització de la pràctica esportiva. n

Esperit juvenil

Amb 78 anys, W E Pattimore va participar amb l'equip Galés en els Jocs de la Commonwealth (Edimburg, 1970) sent l'esportista de més edat que ha participat en competicions internacionals. L'home amb més edat que va acabar una marató va ser D Yordanidis que tenia 98 anys i, pel que fa a la mateixa disciplina, T Pitt-Turner va establir el rècord femení l'agost de 1985 acabant la marató de Hastings (Nova Zelanda) amb 82 anys. Són tres exemples que a qualsevol edat es pot tenir un estat de salut i una vitalitat envejable.

Però no cal que anem tan lluny per trobar gent gran a qui li agrada l'esport i el converteix en una part important del seu quefer quotidià . Nosaltres vam voler parlar amb un grup d'aquestes persones per tenir una petita mostra del que pensa la gent gran que decideix fer esport.

El passat estiu vuit senyores es reunien a la piscina petita de l'Esportiu Claror dos dies a la setmana durant 45 minuts. L'objectiu de les classes no era perfeccionar un estil, ni tan sols fer metres nedant braça, sinó aconseguir la millora de l'estat físic mitjançant jocs i material de suport. Enfonsar-se tot subjectant un objecte que sura, desplaçar-se a l'aigua, aixecar les cames... constituïen els exercicis que feien passar volant els tres quarts d'hora de classe.

Acabada la sessió, totes sortien de la piscina satisfetes per haver aconseguit bussejar uns segons més o moure el braç sense patir el dolor que les perseguia dia rere dia.

L'Araceli té 73 anys i en sortir de la piscina ens explicava que "mai havia fet cap tipus d'esport. Des del mes de febrer que faig les classes i la millora l'he notada tan físicament com moralment".

D'altra banda, la Maria fa tres anys que va començar a fer esport. Aleshores en tenia 75. Tot i així, els dos darrers no va poder fer exercici per una malaltia als genolls. Ara, amb 78 ha tornat a capbussar-se a la piscina. Segons la Maria "l'única cosa que he notat -de millora- és que tots els doctors hem diuen que no estigui gens dreta. No cal que m'ho diguin perquè, abans, quan hi estiva una estona ja tambalejava. Però des que vinc a la piscina, vaig a la cuina i em faig el menjar jo, abans no podia estar dreta ni dos minuts". Bona millora de salut i també de qualitat de vida, ja que actualment, la Maria agafa el metro per venir al Claror i per tornar a casa sense necessitat d'ajuda. I és que si una cosa cal aprendre d'elles és la seva força de voluntat i les seves ganes de viure.

Qualsevol moment és bo

Si ens ho proposem, durant qualsevol moment del dia, podem practicar exercicis senzills que, fets amb constància, ens poden resultar molt beneficiosos. Us recomenem una rutina d'exercicis que es poden fer sense perdre molt temps i que ens poden ajudar a tots.

Quan ens llevem, encara estirats al llit, podem fer els següents exercicis:

1. Canvis posturals al llit: estirar-se, badallar, emetre un so... això en ajuda a eliminar les secrecions acumulades durant la nit, la qual cosa tonifica l'organisme.

2. Un cop incorporats, asseguts a la vora del llit, podem moure el coll a dreta i esquerra (com si diguéssim que no) i amunt i avall (fent el moviment del sí). Aquests exercicis ens poden estalviar molts dolors de cervicals.

Per estimular la circulació sanguínia i tonificar tot el cos podem fer-nos una suau percussió ascendent i descendent als braços, a les cames, al ventre, a la cara i al cap amb els nusos del puny i el tou dels dits. També podem utilitzar els palmells de les mans per fer-nos fregues.

Exercicis per al migdia

Al migdia per mantenir la mobilitat i l'elasticitat de les extremitats podem fer una sèrie d'exercicis, més gimnàstics, com per exemple:

1. Passar la mà dreta per damunt del cap fins a tocar l'orella esquerra, després fer el mateix amb l'altre mà, tocant l'orella dreta.

2. Agafar les mans per darrera la nuca i intentar ajuntar i separar els colzes el màxim possible.

3. Asseguts en una cadira, estirar i flexionar les cames. En la mateixa posició també podem pedalejar, com si anéssim en bicicleta, primer amb una cama i després amb l'altra. Seguint asseguts i amb les cames estirades, moure els peus cap enfora i després cap endins. També ens podem posar de puntetes o de talons alternativament.

Amb aquests exercicis s'eviten els anquilosaments articulars de malucs, genolls i turmells.

Abans d'anar al llit

A l'anar a dormir també podem treure una mica de temps per seguir amb la rutina i tenir el son ben relaxat:

Ajaguts al llit, ens posem les mans al ventre i intetem observar el ritme de la respiració. Quan traiem l'aire podem fer un so suau i llarg. A mida que les respiracions siguin més llargues i profundes anirem notant una agradable sensació de relaxació. D'aquesta sensació a la conciliació de la son hi ha pocs passos més.

Cal realitzar cadascun dels exercicis unes deu vegades i fer-los suaument sense cansar-nos ni forçar el cos.

També cal tenir en compte que per aconseguir una bona respiració és tant important expirar com inspirar. Per això, cal deixar anar en l'expiració tot l'aire perquè la inspiració pugui ser plena.

Per últim, només ens cal recomanar, no dormir després dels àpats.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate