Marta Domínguez

"Mai no dono res per perdut"

7 de novembre, 2003

És la màxima exponent de l'atletisme femení actual. Marta Domínguez ha aconseguit, gràcies a la seva qualitat, treball i perseverança, convertir-se per mèrits propis en la millor dona esportista espanyola del moment. Tot Claror ha volgut conèixer-la una mica més, i apropar-la a tots els lectors

Qui és Marta Domínguez?
Una esportista que intenta treballar amb esforç, sacrifici i constància per aconseguir els màxims objectius. I una persona que intenta viure amb honestedat i humilitat.

Com vas començar en l'atletisme?
La veritat és que va ser una mica per casualitat. A mi, des de ben petita, m'agradava molt fer esport. De fet, en practicava molts. Un dia uns veïns em van convidar a córrer una cursa. Hi vaig participar i, des d'aleshores, a poc a poc m'hi vaig anar introduint en l'atletisme cada cop més. Amb el pas dels anys, m'ho vaig anar prenent cada vegada més seriosament, fins que al final em vaig plantejar dedicar-m'hi professionalment.

Quin va ser, el paper de la teva família? Tens antecedents familiars, en l'esport?
No tinc antecedents des del punt de vista professional, tot i que som quatre germans, i que a tots ens ha agradat molt practicar esport. Per diverses raons, però, l'única que es va dedicar a l'esport professionalment vaig ser jo. De tota manera, he de dir que sempre he rebut un gran suport de la meva família.

A què t'hauries dedicat, en cas de no ser atleta professional?
Des de petita que sempre m'han agradat els policies i els bombers.

Com és un dia en la vida de Marta Domínguez? Quantes hores t'entrenes?
Porto una vida bastant normal des del punt de vista d'un esportista. Em llevo, esmorzo i al matí faig un primer entrenament d'una hora i mitja. Dino i faig la migdiada. Després, a la tarda, faig un segon entrenament de dues hores i mitja. Més tard, intento distreure'm i descansar. Miro d'anar-me'n a dormir d'hora. Això ho faig sis dies a la setmana, i un el descanso. De tota manera, he de dir que, per mi, entrenar-me no es redueix a les dues sessions diàries que faig. Per mi, menjar d'una determinada manera, descansar i dormir les hores necessàries també formen part de la preparació. Així que és com si m'estigués entrenant les 24 hores del dia.

Com desconnectes de l'atletisme? Quines són les teves aficions? M'agrada molt muntar a cavall, cosa que intento fer cada diumenge, quan no m'entreno, ja que em relaxa molt. També m'agrada molt anar al cinema, encara que sovint m'hi adormo, especialment quan hi vaig a la nit. A banda d'això, les altres distraccions, no sé, són les normals: llegir, veure la tele... Ara, des de fa un temps, també he d'anar a reunions, perquè m'he introduït en qüestions polítiques.

Què t'ha impulsat a introduir-te en el món de la política?
Estic col·laborant amb el Partit Popular a la meva ciutat, Palència. Hi col·laboro des de l'àmbit esportiu, i la veritat és que m'agrada. Tot el que sigui poder ajudar al desenvolupament de la meva ciutat, des de l'àmbit que conec, els esports, m'omple de satisfacció. Si els meus coneixements i experiència poden beneficiar la ciutat, m'hi sento compromesa per ajudar-la.

Quines són les teves millors qualitats des del punt de vista esportiu?
Sóc molt treballadora, em dono a la meva feina, i no dono mai res per perdut.

Com valores el teu estat de forma actual?
Bé, em trobo com m'he de trobar a aquestes alçades de temporada. L'objectiu d'aquest any són els Mundials de París d'aquest estiu i, des d'ara fins als mundials, el que he de fer és preparar-me per anar agafant la forma progressivament. Ara el que faig és agafar molts quilòmetres. Més endavant ja milloraré la velocitat.

Quin ha estat el millor moment de la teva carrera esportiva?
No hi ha hagut un sol moment que destaqui molt per sobre dels altres. Evidentment, els millors moments són les victòries aconseguides, que sempre són un premi a l'esforç de preparació anterior.

I el pitjor moment?
Tampoc no recordo especialment moments molt negatius. Gràcies a Déu, les lesions m'han respectat bastant. Només l'any 1999 vaig tenir una lesió a la cama que em va fer patir durant dos mesos, perquè no sabíem què tenia. Vaig sentir molta incertesa durant vuit setmanes i, a més, em va perjudicar molt la preparació d'aquella temporada. Però finalment ho vaig superar, i no he tornat a tenir problemes greus de lesions. Des del punt de vista esportiu, potser les majors decepcions les he tingudes als dos Jocs Olímpics en què he participat. Als primers, a Atlanta, era molt jove, i els resultats van ser molt discrets. I als segons, a Sidney, em vaig posar malalta i no vaig poder rendir al màxim de les meves possibilitats. Espero que a la tercera vagi la vençuda, i que als Jocs d'Atenes pugui aconseguir alguna cosa positiva. És el meu gran desig.

Has hagut de renunciar a moltes coses, des del punt de vista personal, per arribar on ets?
Jo no parlaria de renunciar. Evidentment, per ser una esportista professional has de fer una vida molt sana i equilibrada, t'has de cuidar molt, i això no et permet fer segons què. Des de petita he hagut de renunciar molts dies a estar amb els amics, a anar a festes, a sortir de nit..., però tampoc no ha estat un sacrifici, perquè sempre he tingut molt clar que el que volia era dedicar-me a l'atletisme, i que el que més em satisfeia era fer esport.

Quins són els teus objectius, a curt termini?
Com t'he comentat abans, aquesta temporada l'objectiu són els mundials de París de l'estiu. M'estic preparant per aconseguir-hi el màxim. Així que, ara per ara, només penso en això.

I a llarg termini?
M'agrada anar pas a pas, i pensar només en objectius a curt termini. Però és clar que la temporada vinent serà molt important per mi, ja que hi haurà els Jocs Olímpics d'Atenes. I aconseguir un èxit als Jocs Olímpics és el meu màxim somni.

Et veus capaç d'aconseguir l'or olímpic?
Possible ho és, i jo no hi escatimaré esforços, però s'ha de tenir en compte que hi influiran molts factors, i que en uns jocs hi ha els millors atletes, amb les màximes aspiracions. De tota manera, jo treballo amb la idea que l'or és possible, i hi posaré totes les ganes i la il·lusió.

Com veus l'atletisme espanyol?
El veig en un estat de forma fantàstic. Crec que estem vivint els millors moments de la nostra història, i els resultats així ho certifiquen. Tenim atletes, tant masculins com femenins, amb prou categoria per lluitar contra els millors en moltes especialitats. En migfons, en fons, en marató, en marxa, en salt de llargada, en llançament de pes... Els atletes hem donat motius per tal que es confiï en nosaltres.

I l'atletisme femení?
Es troba també en el millor moment de la història. A les darreres competicions, les dones hem aportat pràcticament la meitat de les medalles aconseguides per la delegació espanyola. Hi ha grans atletes que estem aconseguint grans resultats, i a les quals encara ens queden uns quants anys per endavant per seguir rendint. I si les coses segueixen fent-se bé, sortiran joves atletes que ens prendran el relleu i que seguiran oferint èxits a l'atletisme femení espanyol.

Siguem una mica crítics: què es pot millorar, a l'atletisme espanyol?
Home..., poden millorar-se les qüestions econòmiques, perquè s'ha demostrat que els èxits esportius són inseparables de les ajudes i del suport econòmic que tinguem al darrere. Un suport econòmic que ens permet dedicar-nos íntegrament a l'atletismne sense haver-nos de preocupar d'altres coses, que tinguem bones infraestructures, bons serveis, que el màxim nombre d'esportistes pugui rebre ajudes... Durant els propers anys és important que continuï l'ajut que rebem de les institucions, i que s'articulin els mecanismes que permetin que els patrocinadors s'impliquin en el suport de l'atletisme.

A pesar que ets molt jove per pensar en la retirada, has pensat a què t'agradaria dedicar-te en el futur, quan deixis l'atletisme?
La veritat és que ara no penso gaire en això. Ja arribarà el moment. Ara em concentro en les futures competicions. Tot i així, sí que tinc clar que m'agradaria seguir fent alguna cosa relacionada amb l'esport. Jo vaig estudiar magisteri d'educació física. No sé si em veig fent classes en una escola..., però el que és segur és que, faci el que faci, tindrà a veure amb l'esport.

Aquest any has rebut el guardó de millor esportista d'Espanya. És un èxit que, malgrat que aconseguit fora de la pista, et deu omplir d'orgull, oi?
Sí, la veritat és que m'omple de satisfacció. Fins a la retirada de l'Arantxa Sánchez Vicario estava clar que ella era la millor esportista del país: ho va aconseguir absolutament tot. Però la seva retirada va deixar un buit, i que les persones que havien de decidir pensessin que jo era qui podia omplir aquest buit és un fet realment satisfactori. Em fa sentir plenament reconeguda.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate