Salut

Entrevista a Ricard Serra Grima, cardiòleg: «Fer exercici físic ens millora»

28 de setembre, 2012

El doctor Ricard Serra Grima, cardiòleg i especialista en medicina esportiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ens explica que patir del cor i fer activitat física no són pas factors  incompatibles.

Quines són les activitats físiques més recomanables per a un pacient que ha patit un infart?
En realitat, les activitats indicades serien totes sempre que estiguin ben fetes i d’acord amb l’edat del pacient. Nosaltres mai no posem contraindicacions a pacients que han patit algun infart. El més important és que a la persona li agradi fer activitat física i a partir d’aquí s’ha de dur a terme un programa adequat elaborat pel tècnic esportiu seguint la valoració clínica prèvia.

Caminar una hora al dia a pas actiu es considera prou per parar la progressió de les lesions arterioscleròtiques a les coronàries?
Caminar a pas actiu durant una hora al dia és una activitat física suficient. Amb això podem arribar a consumir 2.100 calories setmanals, un exercici que es considera prou intens per produir efectes beneficiosos per a tot l’organisme i, en especial, per a l’aparell cardiovascular. Però vull que quedi clar que estem parlant de caminar a pas actiu i no pas de passejar.

Fer exercici només un dia a la setmana pot ser contraproduent?
No. Sempre és bo fer exercici. Per exemple, si hem de començar amb només un partidet de tennis a la setmana serà millor que no fer res.

Quina és la freqüència cardíaca de treball ideal recomanable a un pacient que ha tingut un infart?
La freqüència cardíaca ideal en una persona que ha patit un infart és molt difícil de determinar perquè la majoria dels pacients d’aquestes característiques reben una medicació que baixa les pulsacions. Això fa que vagin molt frenats, es moguin en freqüències cardíaques molt lentes i, fins i tot, quan fan esport pugen poc de pulsacions. Per tant, posar com a objectiu una freqüència cardíaca determinada en pacients que estan medicats amb fàrmacs betabloquejants no és recomanable. Ens hem d’oblidar de la freqüència cardíaca i ens hem de fixar en les sensacions. És a dir, cal que la persona se senti còmoda amb el nivell d’intensitat d’exercici que se li ha programat fer. Cal que el pacient identifiqui les sensacions i pugui diferenciar entre una situació en la qual va fent activitat física sense problemes i quan força. És important que no forci durant una estona massa prolongada perquè aquest no és pas l’objectiu.

Quins són els pacients que no poden fer exercici físic?
Cap. Tots poden fer exercici, però cal determinar molt bé la intensitat de l’exercici. Sempre s’ha de fer un condicionament a l’exercici físic després de tenir un problema de cor del tipus que sigui. No serà el mateix entre un infart poc complicat que permetrà a la persona posar-se a fer vida activa en pocs dies i practicar activitat física similar a la que feia abans que no una persona que pateix una insuficiència cardíaca més greu en què el cor no impulsa prou sang. Però tots han de fer un exercici adequat a les seves capacitats. Sempre hi ha una modalitat d’exercici per a cada situació i per a cada pacient. Fins i tot els que tenen problemes greus milloren si fan una mica d’activitat i no s’estan tot el dia en una cadira asseguts. Ara bé, sempre s’ha de fer mentre no estiguin en una fase d’insuficiència aguda. Aleshores hauran de descansar fins que estiguin compensats mèdicament. Un cop assoleixen l’estabilització, l’exercici físic els millora. Aquest fet està demostrat en multitud d’estudis mèdics.

Quant temps s’han d’esperar des que tenen l’alta hospitalària per apuntar-se al gimnàs?
A l’hora de prendre una decisió així cal tenir en compte els diferents tipus d’infarts. En un infart que no hagi estat gaire complicat i que tot està controlat en sortir de l’hospital, el primer que ha de fer la persona és tornar a caminar. I al cap d’un mes es podria incorporar a un gimnàs, però sempre sota la supervisió d’un tècnic perquè li dissenyi un programa d’entrenament adequat i progressiu. En un principi, aquest exercici físic es fa a l’hospital per donar-li unes primeres pautes i veure com el suporta, però després és important que el pacient ho faci en un altre entorn més normal, perquè també li anirà bé psicològicament a l’hora de recuperar la normalitat. Un cop el pacient es veu amb cor de fer exercici sol i perd la por, el millor lloc per exercitar-se és el centre esportiu. Però sempre sota l’assessorament d’un tècnic esportiu.

Com ho podem fer perquè el pacient que abans de l’infart no feia exercici ara s’enganxi a fer alguna activitat física?
Això és molt complicat. És un dels grans reptes que tenim actualment. És una tasca de tothom. Ens hem d’inventar mil i una històries per incentivar a fer exercici. Cal que la persona que no feia activitat física abans de l’infart vegi que li convé fer-ne. Això s’ha de fer a poc a poc, eliminant tots els prejudicis. En aquest sentit, els plans d’exercici en grup que es fan als centres esportius resulten molt atractius. Les persones que han patit un infart han de percebre els gimnasos com un lloc també adequat per a ells i no l’han de prejutjar com un centre per a persones sense problemes cardíacs.

Han de portar pulsòmetre?
No cal. El pulsòmetre està bé per a pacients que no tenen insuficiències cardíaques perquè els que en tenen, com he dit abans, reben una medicació que els frena la freqüència cardíaca. És clar que si tu proposes l’objectiu d’arribar a 120 pulsacions, una persona sense problemes hi arribarà fàcilment però, en canvi, un pacient amb medicació d’aquest tipus haurà de fer un esforç molt important per arribar a 120 i això no és el més adequat. El pulsòmetre va molt bé per a persones sanes que no estan acostumades a fer exercici. En altres casos com en els dels pacients cardíacs, han de saber conèixer les sensacions que es presenten durant l’exercici.

Com es convenç els familiars perquè deixin practicar esport al malalt?
En aquest sentit crec que la premsa és responsable d’aquesta por provocada per la falsa associació entre activitat física i esport. Això no és veritat, en absolut. A més, arran d’unes circumstàncies molt desafortunades tot ha sortit de mare i s’ha tret fora de context el que és l’esport i el que és el risc. Cal deixar clar que el risc en absència de cardiopatia no diagnosticada ni controlada és insignificant. Una altra cosa és que un no sàpiga que té una malaltia i resulta que fa malament l’exercici. Un exemple és el sobreentrenament que només pateixen alguns esportistes i no pas la gent normal. En resum, cal conscienciar la gent que fer esport no comporta risc. Això sí, s’ha de fer bé a totes les edats. Fins i tot les persones que tinguin algun problema de cor, si saben quin tipus de malaltia és, l’equip mèdic pot fer una valoració funcional d’aquesta malaltia i a partir d’aquí es pot dir a aquesta persona què és el que pot fer i fins a on ho pot fer, per seguir gaudint dels beneficis de l’exercici tot minimitzant-ne els riscos.

Es pot fer esport amb un stent?
I tant. No hi ha cap tipus de problema si està ben col·locat.

Què és més perillós, fer esport o tenir relacions amb la parella?
En aquesta vida totes les coses s’han de fer ben fetes. L’exercici s’ha de fer bé i les relacions de parella també. Si es fan coses estrafolàries aleshores sí que hi pot haver algun risc. Per evitar problemes, en les relacions sexuals s’ha d’evitar fer experiments que comportin estrès. Com deia algú, els experiments amb gasosa.

Quina és la importància de la dieta en la patologia cardiovascular?
Fonamental. Els dos pilars bàsics en la patologia cardiovascular són la dieta i l’exercici físic, sense oblidar la medicació. I aquí concreto més, cal seguir la dieta mediterrània perquè és la més saludable.


Revista Claror nº76 - Març 2012
Cristian González
periodista

 

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate