BCN, capital de l'esport, capítol I:

La ciutat de l'espectacle

12 de novembre, 2006

El 2007 serà “l’Any de l’Esport a Barcelona”. Així ho ha declarat l’Ajuntament de la ciutat, que vol subratllar i reflexionar sobre el paper que l’esport ha jugat i juga en el desenvolupament de la ciutat. Des de la Revista Claror REPASSAREM el binomi Barcelona-Esport des de diferents òptiques. En aquest número comencem parlant dels grans esdeveniments esportius que ha acollit la ciutat.

“Gràcies a tots, Barcelona és considerada una capital mundial de l’esport”. Són paraules del regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Pere Alcober, en una entrevista concedida a aquesta revista. I no li falta raó: analitzant el binomi Barcelona-esport des del punt de vista dels esdeveniments esportius internacionals de participació professional que tenen lloc a Barcelona és fàcil concloure que, tant per quantitat com per qualitat, Barcelona és una de les grans capitals mundials de l’esport.

A punt d’acabar l’any 2006, i sense haver viscut un any excepcional, Barcelona haurà acollit aquest any més de 45 esdeveniments esportius professionals de primer nivell. I ens referim només a esdeveniments de participació estrictament professional i de caire internacional. Aquells en els quals hi participen els millors esportistes d’Europa o del món de les seves disciplines. No incloem en aquest grup events com la marató, la Jean Bouin o la mateixa Milla de la Sagrada Família on, tot i participar també esportistes de talla internacional, són essencialment de participació ciutadana. Tampoc ens referim als partits internacionals de futbol, bàsquet o handbol que poden disputar els clubs barcelonins al llarg de la temporada, ni als esdeveniments que hi ha al circuit de Montmeló o a qualsevol altra ciutat catalana. Si els incloguéssim, veuríem que un barceloní, amb ganes, temps i diners, podria arribar a veure cada any més de cent events esportius de nivell internacional sense haver de fer més de 50 quilòmetres.

En un any “ordinari” com aquest, s’han organitzat a Barcelona 27 trofeus internacionals Ciutat de Barcelona de 27 disciplines esportives diferents, amb la participació dels millors esportistes europeus de cada disciplina, i una vintena d’esdeveniments puntuals que han reunit als millors de les seves especialitats: des de la vela al motociclisme, passant pel tennis, el futbol o el ciclisme. Uns events són més coneguts i mediàtics (el trofeu de tennis Comte de Godó, el Gamper...), altres més minoritaris (el Torneig Internacional d’Hoquei de Reis), uns més elitistes (el trofeu Zegna de vela), i altres més espectaculars (la Red Bull Air Race World Series), però tots tenen en comú que gaudeixen d’un gran prestigi en les seves disciplines... i es fan a Barcelona.

Aquest any, fins i tot, Barcelona ha estat la ciutat escollida per la Fundació Laureus per lliurar els prestigiosos premis, considerats els “Òscar” de l’esport, en una cerimònia celebrada el 22 de maig que va tenir una gran repercusió mediàtica mundial.
L’esdeveniment amb més assistència de públic de l’any ha estat la Red Bull Air Race World Series, un event aeronàutic que combina la competició de velocitat amb l’acrobàtica entre avions esportius i que, el passat 6 de maig, va atreure més d’un milió de persones a les platges de la Nova Icària i el Bogatell, segons dades de l’Ajuntament. Un èxit sense precedents que va fer que els organitzadors s’afanyessin a dir que Barcelona s’havia guanyat l’organització de la prova pels propers anys.

Quina és la raó?
Quina és la raó per la qual hi ha tants events internacionals a Barcelona? No hi ha una sola explicació: és el conjunt de diversos factors. D’una banda, la gran infrastructura d’instal·lacions esportives. Barcelona compta amb una gran quantitat i varietat d’espais aptes per a la pràctica esportiva professional, gràcies a l’herència dels Jocs de Barcelona 1992. En segon lloc, que alguns dels espais, com el Palau Sant Jordi, a més de grans són polivalents i adaptables a la pràctica d’esports tan diferents com el tennis, el motocross, el bàsquet o la natació.

Un element molt important és el dinamisme de la iniciativa privada. Bona part dels grans esdeveniments són organitzats per clubs privats, com el Reial Club de Polo, el Tennis Barcelona, el Nàutic... Diu Pere Alcober que “la història d’aquests clubs que ara celebren els seus centenaris està íntimament lligada a la pròpia història esportiva de Barcelona. I a ells els devem aquest esperit emprenedor en l’organització d’activitats que hem heretat, i al fet que Barcelona s’hagi anat guanyant, al llarg dels anys, el reconeixement de ciutat emprenedora en el món de l’esport”.

Un factor gens menyspreable és el paper del mateix Ajuntament de Barcelona que, a través de l’Institut Barcelona Esports, no només recolza la celebració de grans esdeveniments esportius a la ciutat sinó que n’incentiva. De l’Ajuntament és d’on va sorgir la iniciativa d’organitzar els Jocs Olímpics, i d’on han sorgit idees com les d’organitzar altres esdeveniments poliesportius com els Jocs Mundials de Policies i Bombers, que van portar a la ciutat més d’onze mil esportistes l’any 2003. I és que l’esport és, amb la cultura, una de les eines amb les quals l’Ajuntament vol donar a conèixer Barcelona al món. “En el món globalitzant en què vivim és imprescindible tenir una presència, i no sent una capital d’estat és molt més difícil ser-hi. Nosaltres vam escollir l’esport com a una de les eines que ens fes present al món”, diu el regidor d’esports, que afegeix que “avui Barcelona és una ciutat coneguda i visitada en gran part gràcies a la imatge que projecten els nostres esdeveniments esportius”.

Un altre element valorat pels organitzadors és l’existència d’un públic plural, madur, amant dels esports i receptiu a les noves propostes, que és capaç d’omplir les grades en events de diferents tipus.

Per últim, no cal oblidar altres factors com el clima, les infrastructures, el nombre de places hoteleres o la modernitat de la ciutat, que la fan atractiva per a l’organització d’esdeveniments de tota mena.

Els jocs del 92
La història de Barcelona està marcada, sense dubte, per un event esportiu: els Jocs Olímpics de Barcelona 92. “Cal mirar al futur i no sempre estar mirant enrera, però cal reconèixer com de determinants van ser els Jocs Olímpics per a l’esdevenir de la ciutat” diu el regidor d’esports Pere Alcober. Són evidents els beneficis que li va reportar a la ciutat l’organització d’aquest esdeveniment esportiu: recuperació de les platges, regeneració i creació de nous barris (Vila Olímpica, Taixonera, Vall d’Hebron), remodelació i ampliació de l’aeroport, creació de les rondes de circumvalació, millora en infrastructures i en transports, ampliació de les places hoteleres..., i això sense comptar l’impacte econòmic que va suposar per als anys següents la projecció mundial de la imatge de Barcelona. “Un immillorable espot televisiu que va durar quinze dies i va arribar a totes les llars del món”, com va dir el publicista Lluís Bassat.

Els Jocs de 1992 van acollir 9.364 esportistes provinents de 169 països, que van competir en 24 disciplines esportives diferents. L’èxit organitzatiu dels Jocs va ser tan gran que avui dia, 14 anys després, se’ls segueix considerant els millors de la història. A més, no cal oblidar que posteriorment també es van celebrar els Jocs Paralímpics, en els quals hi van participar 3.020 esportistes més de 82 països diferents.

S’ha dit que Barcelona’92 no només va canviar l’urbanisme de la ciutat i la seva imatge exterior, sinó també el caràcter col·lectiu dels barcelonins, molt més optimistes i orgullosos de la ciutat.

“Avui en dia continuem sent visitats per ciutats que volen organitzar Jocs Olímpics o altres grans esdeveniments, i que agafen Barcelona com un model a seguir”, diu el regidor d’esports Pere Alcober. “Les olimpíades van ser responsabilitat de tots, amb una forta participació pública i social. I aquesta comunió entre ciutadania i organització també és un fet diferencial respecte a altres jocs que se’ns valora moltíssim, i un referent per als organitzadors d’altres events”, afegeix.

Del 1992 al 2006
Tot i que l’ombra d’uns Jocs Olímpics és molt allargada, Barcelona ha continuat organitzant grans events esportius internacionals els darrers catorze anys. Després dels Jocs, la ciutat va acollir events tan rellevants com el campionat del món d’atletisme en pista coberta (1995), l’Eurobasket de seleccions (1997), la final-four de l’Eurolliga de bàsquet (1998) o la final de la Champions League de futbol (1999), entre d’altres.

Al desembre del 2000, el Palau Sant Jordi va acollir la final de la Copa Davis en què Espanya, amb tres tennistes catalans, va guanyar Austràlia.

I el 2003 la ciutat va tornar a viure dos events de gran alçada: els Campionats del Món de natació, en què van participar 2.015 esportistes de 157 països, i la desena edició dels Jocs Mundials de Policies i Bombers que, amb la participació de més d’11.000 esportistes provinents de 54 països, fins i tot va superar els Jocs del 92 en nombre de participants.

Dels darrers anys també destaca la celebració de la Copa d’Europa de nacions d’hoquei herba, tant masculina com femenina (el 2003), la final-four de l’Eurolliga (2003) i la sortida del Ral·li Barcelona-Dakar l’1 de gener de 2005.

El futur
Els propers anys prometen ser tant o més prolífics en events que els passats. El 2007 tindrà un programa similar al del 2006, amb l’afegit dels actes que es faran amb motiu de l’Any de l’Esport a Barcelona i el quinzè aniversari dels Jocs del 92.

Per al 2008, en canvi, es preveuen nous i atractius events. D’una banda, s’acolliran dos campionats del món, el de tennis taula, que reunirà els 16 millors jugadors del món, i el de pilota basca. D’altra banda, es farà la primera edició de la Barcelona World Race, un esdeveniment nàutic que consisteix a fer la volta al món sense etapes en vaixells de dos, i que la ciutat acollirà cada quatre anys. D’aquí a dos anys també està previst organitzar el Congrés mundial de medicina esportiva, que portarà a la ciutat milers de metges i especialistes en teràpia esportiva. I per últim, s’acolliran els “Eurogames”, els campionats d’Europa de gais i lesbianes, que durant quatre dies es preveu que apleguin més de 3.000 esportistes de dotze disciplines esportives i a més de 10.000 visitants.

Però el plat fort dels propers anys arribarà al 2010, quan la ciutat aculli els Campionats d’Europa d’Atletisme, un esdeveniment que mai s’ha organitzat a Espanya. “És un repte important que, a més, ens permetrà tornar a fer una posta a punt de l’Estadi de Montjuic, 18 anys després dels Jocs. De cara als Europeus d’atletisme farem unes millores a l’Estadi que el tornaran a situar en primera línia mundial, tant pel que fa al confort com a la tecnologia”, diu Pere Alcober.

Amb aquesta agenda tan prometedora, el regidor d’Esports ja pensa en l’única assignatura pendent que li quedarà a Barcelona. “Només ens queda per fer un campionat del món d’atletisme, que no renunciem algun dia a fer i que, després duns Jocs Olímpics i d’un mundial de futbol, és l’esdeveniment esportiu amb més projecció televisiva”.

UNA HISTÒRIA PLENA DE GRANS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS
Barcelona és una de les ciutats del món que més quantitat i varietat d’esdeveniments esportius ha acollit. La primera competició esportiva de la qual se’n té notícia a Espanya va ser una cursa d’embarcacions de rem que va tenir lloc a Barcelona el 15 de juliol de 1821, però el primer event internacional es considera que va ser el Concurs internacional de salts de Barcelona, al 1902, que es va fer al Reial Club de Polo de Barcelona. Hípica, tennis, natació i automobilisme van ser les primeres disciplines en què es van organitzar grans events esportius a Barcelona. L’anomenat “esport popular” començaria a veure els primers events als anys 10 i 20. Al 1912 va tenir lloc a la ciutat el primer gran event de masses: la final del Campionat d’Espanya de futbol. En aquella dècada, Barcelona va acollir en quatre ocasions la final espanyola d’un esport, el futbol, que ja s’havia convertit en l’esport rei de la societat catalana.

L’altra gran esport de masses era la boxa. El 23 d’abril de 1916 es va celebrar el primer gran combat de boxa de caràcter internacional a la ciutat, a la plaça de toros Monumental plena a vessar, i amb l’enfrontament entre Arthur Cravan i l’excampió del món de pesos pesats, Jack Johnson.

El 1923 es va celebrar a Barcelona el primer campionat del món de tennis en pista coberta, a l’antic Palau de la Indústria del Parc de la Ciutadella.

Als anys 20, l’esport ja era un fenòmen arrelat a Barcelona i l’Ajuntament es va plantejar, per primer cop, organitzar uns Jocs Olímpics. Va sol·licitar l’organització dels Jocs de 1924 i, posteriorment de 1936, sense èxit. Amb aquest propòsit es va fer l’Estadi de Montjuïc, finalment inaugurat per l’Exposició Universal de 1929. Al 1936 es va organitzar la celebració de les Olimpíades Populars, uns jocs alternatius als de Berlín que havien d’aplegar més de 6.000 atletes, i que no es van poder fer a causa de l’inici de la Guerra Civil espanyola el mateix dia de la inauguració (vegeu Revista Claror 54).

Després de la Guerra Civil, els events internacionals no van tornar a tenir gran presència fins als anys 50. D’aquesta dècada en destaca l’arribada de la Fórmula 1 a Barcelona (el 1951 es va disputar el Gran Premi d’Espanya al desaparegut circuit de Pedralbes), i la celebració, al 1955, dels Jocs del Mediterrani. Aquest va ser el primer gran event multiesportiu que acollia la ciutat, amb la participació de 1.135 esportistes de 9 països. Amb motiu dels Jocs es va remodelar l’Estadi de Montjuïc i es va construir el Palau d’Esports del carrer Lleida. A més, amb la implantació de la televisió, aquest va ser el primer gran event retransmés des de Barcelona a l’estranger.

La inauguració del Camp Nou l’any 1957 va permetre que l’estadi blaugrana acollís els anys següents diverses finals europees i fos seu de l’Eurocopa de nacions de 1964.

La inauguració del Palau Blaugrana, el 1971, també va donar noves possibilitats: el 1972 va acollir el Màsters de tennis que va guanyar Ilie Nastasse. El més rellevant dels anys 70, però, va ser la celebració de l’Eurobàsquet l’any 1973, i les curses de Fórmula 1 que es van fer a Montjuïc fins l’any 75, quan un tràgic accident en què van morir quatre espectadors va obligar a clausurar el circuit.

Dels anys 80, en plena febre preolímpica, destacquennn la celebració del Mundial de futbol l’any 82, el Campionat mundial de ciclisme en ruta del 84, el mundial de bàsquet del 86, i la Copa del Món d’atletisme de 1989. La resta, els Jocs Olímpics del 92 i el que va venir després ja és ben conegut.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate