Molts esportistes no saben com encarar-la

Pràctica esportiva en els immigrants

10 de novembre, 2009

A catalunya és creixent la presència d’immigrants en la pràctica esportiva, tant en clubs i lligues federades com en entitats i competicions que queden al marge de l’oferta d’organismes oficials. l’activitat física els permet benestar físic i psíquic, relacionar-se socialment i desenvolupar identitat.

Fruit del fenomen de la immigració, a Catalunya ja viuen un milió d’estrangers, xifra que suposa el 13 % de la població i que converteix aquesta comunitat autònoma en la que acull el major nombre d'immigrants d'Espanya. La principal comunitat immigrant és la d’origen marroquí (20 %), seguida per l'equatoriana (8 %), la romanesa (7 %) i la boliviana (5 %). Aquests nouvinguts no es distribueixen d'una manera uniforme pel territori català, ja que la majoria viu a la província de Barcelona.

El sociòleg Chris Kennett afirma a Esport multicultural (2008) que «si bé la integració econòmica és la principal prioritat dels grups nouvinguts, hi ha una necessitat clara d'integració social i cultural d'aquests grups d'immigrants que canvien de manera ràpida i constant». Fruit d’aquesta inquietud per part de les institucions, el 2001 es va aprovar la Declaració Universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural que va ser ratificada per la Comunitat Europea el 18 de desembre de 2006. D’acord amb l’article sisè d’aquella declaració, el manteniment de la diversitat cultural requereix l’accés a mitjans d’expressió i difusió cultural. «L’esport és una activitat cultural per a moltes societats i és un mitjà d’expressió important que pot contribuir als processos d’adaptació i a l’intercanvi intercultural», explica Chris Kennett.

El Llibre Blanc de l’esport de la Comissió Europea identifica el paper fonamental de l'esport en la societat i la seva importància en el foment d’una ciutadania activa a través dels valors com l’esperit d’equip, la solidaritat, la tolerància i el joc net. El Llibre Blanc també posa de manifest el potencial de l’esport per incloure i integrar els immigrants en la mesura que proporciona un sentiment compartit de pertinença.

A Catalunya, la Generalitat ha reconegut la importància de l’esport com a part d’aquest procés; institucions com la Secretaria d’Immigració, la Secretaria General de l’Esport, en l’àmbit nacional, i la Diputació de Barcelona i l’Institut Barcelona Esports, en l’àmbit barceloní, han fet els primers passos en polítiques aplicades a aquest terreny.

Municipis com Barcelona han organitzat i propiciat diverses iniciatives per promoure la cohesió social i la inclusió. «Des de l’Institut Barcelona Esports treballem perquè l’oferta esportiva de la ciutat sigui apta per a tothom i tenint en compte tots els públics per tal d’apostar per la integració de tots els col·lectius en les xarxes esportives», explica Sergi Pujalte, gerent de l’Institut BCN Esports.

Identitat i esport
L’esport és un element fonamental de la identitat dels immigrants, de qui són com a individus i de com es defineixen a si mateixos amb relació als altres. L’oportunitat de practicar esport dóna sentit a les seves vides i a molts els permet evadir-se d'una realitat quotidiana regida per llargues jornades laborals, llocs de treball inestables, sous baixos i unes condicions de vida no gaire bones. El fet d’estar lluny no tan sols dels seus països sinó també de les seves famílies, amics i llars fa que l’oportunitat de passar temps amb altres persones en la seva mateixa situació generi sentiment de pertinença.

«Quan portava tan sols un mes a Barcelona vaig decidir que jugar a futbol sala seria una bona manera de conèixer gent i relacionar-me», explica Edmundo Morales, actualment president del Bolivia Deportivo Cultural i un dels primers impulsors de les lligues de futbol d’immigrants. «Després de jugar partits i organitzar tornejos va sorgir la necessitat de la comunitat boliviana de trobar-nos regularment i mantenir el contacte, perquè és una manera de fer pinya i relacionar-te amb gent del teu país que està en una situació similar a la teva», reconeix Morales.

Chris Kennett assenyala que «l’esport obre les portes perquè els participants desenvolupin xarxes socials», i afegeix que «els beneficis físics i psicològics de la pràctica de l’esport són evidents, però segurament els beneficis socials també són importants». L’esport constitueix una oportunitat per trobar-se periòdicament amb altres persones i passar l’estona amb els amics i la família.

Competicions i esports
Les activitats que s’organitzen, com la Mini Copa del Món de Futbol o el torneig Tot Colors, solen ser competicions entre comunitats d’immigrants a partir de representacions nacionals que imiten l’estructura dels campionats mundials.

Els immigrants nouvinguts solen tenir en els seus compatriotes els punts de referència principals a l’hora de practicar esport o de conèixer gent i teixir xarxes socials. Això s’esdevé gairebé sempre fora del sistema de federacions esportives a causa de la necessitat de presentar papers legals i el cost en temps i diners, com també la dificultat afegida d’entrar en un equip local davant de la facilitat d’entrar en un equip organitzat per immigrants compatriotes.

La Mini Copa del Món, organitzada per la Fundación Juan Pablo II, està vinculada a un torneig de lliga en el qual participen més de mil jugadors procedents principalment de l’Amèrica Llatina, més la lliga femenina, que té unes cent jugadores. La Lliga Internacional de Futbol de Barcelona disposa de vint-i-quatre equips i gairebé tres-cents jugadors, gairebé tots estrangers. Aproximadament deu equips participen tots els anys en un torneig de criquet que organitza la comunitat pakistanesa i en el qual juguen més de cent persones. Es tracta només d’alguns exemples que mostren la magnitud de les pràctiques esportives ben organitzades i no federades que es desenvolupen en les comunitats d'immigrants.

Una de les conclusions a les quals arriba Chris Kennett en el seu estudi és que per tal que avanci el procés d’integració, s’han de superar les barreres detectades. «Algunes d’aquestes barreres són de caire institucional i suposen treballar conjuntament amb federacions, clubs i associacions perquè es doni cabuda a més persones de diferents cultures.» Així mateix, s’haurien d’adaptar les instal·lacions i les activitats per satisfer unes necessitats cada vegada més diverses en determinades comunitats.

Les institucions
La Secretaria General de l’Esport (SGE) impulsa reunions periòdiques i fa una aportació anual per a programes subvencionables, que l’any 2008 ha estat per a la part d’immigració de cent mil euros. Anna Pruna, màxima responsable de la SGE, assenyala que «la integració no passa per la creació d’equips monolítics amb presència d’integrants d’una sola procedència», i remarca que «les línies estratègiques de la SGE inclouen aspectes específics relacionats amb la concepció de l’esport com un estil de vida i el reconeixement del paper social de l’esport, que, entre altres aspectes, fan incidència a combatre les desigualtats a través de l’esport o d’integrar els joves, evidentment molts d’ells immigrants, en l’activitat esportiva mitjançant el que fixa el Pla Català de l’Esport a l’Escola».

La Secretaria d’Immigració, a part de la convocatòria de subvencions a entitats, també té convenis i programes de col·laboració. Cal destacar el que té amb la Fundació Catalana de Futbol des del 2007 per afavorir la cohesió de joves immigrants a través de l’esport. En el marc d’aquest conveni més de mil quatre-cents nens i nenes de vuit a catorze anys, de quaranta països diferents han participat en més de dos-cents clubs federats de futbol de diferents poblacions catalanes.

Reptes de futur
Com ja s’ha dit, la participació en els esports incrementa el capital social i permet la inclusió de grups en pràctiques culturals col·lectives. No obstant això, encara que en principi hi ha diversitat cultural en el context esportiu, en la mesura que dins de les comunitats d’immigrants es practica esport s’aprecien poques mostres d’integració i intercanvi intercultural entre les comunitats.

Chris Kennett adverteix que «hi ha el risc que s’utilitzi l’esport per aprofundir en les diferències entre identitats ètniques, la qual cosa pot comportar un desenvolupament de les cultures de manera separada i un efecte gueto en el qual amb prou feines s’interactua i en què les comunitats queden aïllades». Altres veus com la de Sergio Andreo, periodista d’esports de Diario Latino, desmenteixen que les competicions creades pels immigrants no són guetos en absolut perquè «són obertes a tothom tot i que s’ha de reconèixer que la majoria dels participants són immigrants, però això es deu al fet que els catalans s’inscriuen en les competicions de la Federació Catalana».

Finalment, sense els valors compartits de l’esperit en equip, la solidaritat, la tolerància i el joc net no hi ha cap garantia que els resultats dels intercanvis esportius siguin positius. La clau per evitar els conflictes, la violència, el racisme i la xenofòbia en l’àmbit esportiu resideix en l’educació basada en els valors. «Si no s’aplica l’esport de manera adequada, tot el potencial que té es perd i això només depèn de les persones que el condueixen», adverteix Susanna Soler, professora de l’Institut Nacional d’Educació Física de Cataluna.

INICIATIVES PIONERES EN CENTRES ESPORTIUS
El fenomen de la immigració també ha arribat als centres esportius. «Des de fa un parell d’anys al Poliesportiu Municipal Frontó Colom estem treballant amb un grup de dones musulmanes que fan activitat esportiva», explica Paco Ruano, director d’Instal·lacions Activa’t - Club Lleuresport. Sota la coordinació de l’Associació de Dones Pakistaneses de Catalunya i el Departament de Dinamització Social del Centre Esportiu Municipal Can Ricart, es va impulsar una classe d’iniciació de la dona a l’activitat física amb una monitora, un vestuari exclusiu, fer esport amb vel i uns horaris que els permetessin no coincidir amb els homes. «Tres mesos després d’iniciar el curs van començar a adequar la seva roba a l’activitat física i van fer servir el vestuari col·lectiu, entre d’altres progressos», explica Lydia Guerrero, dinamitzadora social del projecte.

Un altre centre pioner amb iniciatives d’aquest tipus és el Poliesportiu Marítim. Fruit de la col·laboració entre la Fundació Claror i Desenvolupament comunitari, en els darrers anys i a través del projecte Ondina, joves immigrants que no saben nedar han participat en cursos introductoris de natació a Ciutat Vella. Entre els alumnes també hi havia noies musulmanes.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate