Molts esportistes no saben com encarar-la

Molts esportistes no saben com encarar-la El gran repte de la retirada esportiva

8 de novembre, 2008

Una de les preocupacions principals per als esportistes és afrontar correctament la seva retirada i fer-ho en unes condicions favorables. en la majoria dels casos es troben sense formació acadèmica ni experiència laboral, dos handicaps que han de superar per trobar una bona feina.

«Amb trenta anys et retires i et dius “ara què?”», aquesta va ser la pregunta que es va fer l'exbasquetbolista Xavi Crespo quan va posar punt i final a la seva carrera esportiva, i també és la pregunta que tots els esportistes es plantegen quan arriba el moment de la veritat. I és que segons Xavi Crespo, molt pocs esportistes pensen seriosament en la retirada. «Quan a un jove li pregunten què vol ser de gran diu: “jo vull ser esportista”. En la seva psicologia infantil pensen que una persona de trenta anys ja és gran i no van més enllà en els seus plans futurs. I quan arriben a aquesta edat pot ser que sigui massa tard.»

El problema comença just en els anys d'adolescència, perquè molts esportistes deixen els estudis argumentant que els resulta molt complicat compaginar-los amb la trajectòria esportiva. «No pots demanar a un nen que entrena vuit hores diàries que després es dediqui a estudiar sense poder esbargir-se», explica Xavi Crespo, i remarca que «estem parlant de gent molt jove que necessita divertir-se per poder aguantar la pressió del competitiu món de l'esport».

Casos com el futbolista Oleguer Presas, llicenciat en econòmiques, o el regatista olímpic José Luis Doreste (foto de la pàgina 33), llicenciat en medicina, demostren que és possible treure's una titulació universitària. Però la majoria no ho fa perquè, com l'exwaterpolista Pedro García Aguado explica, «com convences un xaval de vint anys que té èxit i diners que ha d'estudiar perquè això algun dia s'acabarà?».

La família fonamental
Anna Vilanova, coautora amb Marta Puig de l'estudi Esportistes olímpics i estratègies d'inserció laboral per a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), constata que l'àmbit familiar és fonamental a l'hora de desenvolupar una bona formació acadèmica en l'esportista. «En el meu estudi he comprovat que en les famílies dels esportistes en què els germans han estudiat una carrera universitària, els esportistes també n'han fet una», apunta Vilanova, i afegeix que «això indica que són unitats familiars que tenen molt clar que un bon aprenentatge és fonamental per encarar el futur dels seus fills, carrera esportiva al marge».

Un altre aspecte que es verifica en l'estudi de l'INEFC és que un cop acabat el batxillerat, l'entorn familiar del futur esportista d'elit es relaxa i ja no veu tan necessaris uns estudis universitaris que, al mateix temps, són més exigents amb l'alumne i sovint són incompatibles amb la seva carrera esportiva. «Els centres universitaris no adapten els seus horaris, només la Universitat Autònoma de Barcelona té un servei d'orientació per adaptar els horaris a través de tutors acadèmics», explica Anna Vilanova.

Ni formació ni experiència
Un cop aparcada la carrera esportiva, molts es troben en un carreró de difícil sortida. «Analitzant la situació et trobes que no tens estudis ni experiència laboral; és clar que et pots posar a estudiar, però fer una carrera són cinc anys més, amb la qual cosa tens un títol universitari, però amb 35 anys i sense experiència laboral. I les empreses et diuen: sí, ja estàs titulat, però tenim nois de 24 anys que tenen el mateix títol que tu i ja tenen una mica d'experiència. Realment vas amb el temps en contra», explica Xavi Crespo, actualment responsable del Johan Cruyff Institute for Sport Studies.

Per superar el mal tràngol, un esportista ha de ser conscient que té aptituds molt apreciades en el món empresarial. Tot esportista té un capital esportiu acumulat que l'ajudarà en la seva integració laboral. Segons Anna Vilanova, «aquest concepte engloba la important xarxa de contactes que ha acumulat al llarg de la seva carrera esportiva, els coneixements que ha adquirit i que de vegades no és conscient que són valorats en el món empresarial, com ara capacitat de sacrifici, treballar en equip, suportar la pressió i, a més, la popularitat que tenen».

Un altre factor que un esportista ha de tenir present a l'hora d'encarrilar una retirada el menys traumàtica possible és tenir capacitat per estalviar el màxim durant la seva trajectòria esportiva, amb la qual cosa té uns diners que li poden permetre no precipitar-se a l'hora d'escollir la feina que més convingui als seus interessos i inquietuds professionals.

Orientació pública
L'any 2005 la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya va decidir crear el Servei d'Atenció a l'Esportista (SAE). Aquesta entitat està associada al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat i té tres objectius primordials. En primer lloc, treballar per a la recerca dels mitjans necessaris per poder fer compatible la vida esportiva amb l'acadèmica i la laboral. En segon lloc, acompanyar l'esportista en la seva preparació per a la finalització de la carrera esportiva. I, finalment, facilitar a l'esportista un servei que el pugui orientar de manera especialitzada en temes de desenvolupament personal més enllà del món esportiu. Tots els esportistes que apareguin al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya podran accedir lliurement a aquest servei gratuït.

«Els camps de treball són la formació paral·lela a l'esport, la recerca de feina i el suport en les transicions esportives», explica la responsable del Servei d'Atenció a l'Esportista, Susanna Regüela. Així doncs, mentre dura la carrera esportiva, el SAE ofereix cursos que permeten a l'esportista treballar diferents àmbits que l'ajudin en el seu desenvolupament complet de la carrera esportiva. Se'ls ensenya a parlar en públic, gestió de finances personals, orientació laboral i professional i patrocini.

Per afrontar la retirada, la metodologia del SAE es basa en cinc passos. Primer es fa una entrevista diagnòstic en la qual s'analitza quin és l'objectiu a curt, mitjà i llarg termini de l'esportista i se'n detecten les necessitats, tot fent un recull de la seva demanda. Segons Regüela, «la majoria d'esportistes no saben el que volen quan pensen en el seu futur». La segona etapa se centra a fer, revisar i optimitzar el currículum de l'esportista. En tercer lloc, s'ofereix orientació professional en la recerca de feina i un servei de borsa de treball. La quarta fase inclou entrevistes de seguiment de cada cas i, finalment, es fan anàlisis dels canals de recerca de feina i valoració de la seva utilització.

«La majoria d'esportistes que ens consulten es mostren molt interessats a saber com poden fer compatible la carrera acadèmica amb l'esportiva, tot i que també fan consultes sobre la formació en recerca de feina, la formació en pràctiques en empreses durant l'última etapa de la seva carrera esportiva i la inserció laboral», informa Regüela.

Fundació Adecco
Al marge del servei públic que ofereix el SAE a Catalunya, hi ha la Fundació Adecco, que ofereix un servei similar a tot Espanya. Aquesta fundació es va crear el 1999 amb el suport del Comitè Olímpic Espanyol i posteriorment s'hi van afegir associacions d'esportistes professionals (futbol, bàsquet, handbol, ciclisme, atletisme i futbol sala). Es tracta d'una entitat privada però que té el suport econòmic d'institucions públiques com la Junta d'Andalusia, les comunitats de Madrid i Castella-la Manxa, o els ajuntaments de Sevilla i València.

«El programa d'integració de la Fundació Adecco s'estructura en tres fases», explica el responsable del Programa d'Esportistes, Samuel Trives. La primera etapa és un seminari presencial de 16 hores en què es mostren tècniques de recerca de feina, eines necessàries per a la recerca i la definició de l'objectiu professional. La segona fase és una entrevista individual amb una consultora experta en orientació laboral que, en col·laboració amb el tutor o responsable de la fundació, elaboren un pla de carrera segons la formació, el perfil i els interessos de l'esportista. La tercera fase se centra en la recerca activa de feina tant per part de l'esportista com de la fundació.

«Actualment la xifra d'integració laboral del nostre servei és del 88 %», anuncia Trives, i afegeix que «la veritat és que no tan sols segueixen el nostre programa esportistes que busquen feina sinó també molts que ho faran en un futur i es volen anticipar a aquesta situació, amb la qual cosa n'hi ha molts que encara no busquen feina activament».

Àmbit privat
El Johan Cruyff Institute for Sport Studies és una entitat que es va crear amb l'objectiu d'oferir màsters i cursos que permetin als esportistes tenir coneixements útils per després trobar feina en el món de l'esport, sense haver de fer les tasques merament tècniques com ara la d'entrenador. «Oferim orientació professional però també continguts de direcció de comunicació i màrqueting aplicat al món de l'esport», explica Xavi Crespo. La idea és que aquests esportistes sàpiguen fer servir tot el potencial que tenen amagat posant-los a l'abast tots els instruments i coneixements adequats per trobar una bona feina. Exesportistes com Ferran Martínez, Jordi Villacampa i Enric Massip han cursat estudis en aquesta entitat.

UNA PREOCUPACIÓ PER A MOLTS ESPORTISTES
Segons un estudi de la Fundació Adecco, tot i que set de cada deu esportistes espanyols tenen estudis superiors, la majoria tenen dubtes sobre el seu futur un cop acabada la seva carrera, i el 74,2 % dels enquestats preferirien seguir vinculats al món de l'esport després de retirar-se. L'estudi fet a esportistes de 28 disciplines diferents en 11 comunitats autònomes també mostra que vuit de cada deu esportistes esperen que siguin les institucions esportives les que els ajudin, i el 64,1 %, les entitats públiques.

L'informe també sentencia que el 82 % dels esportistes creu que la formació pròpia és fonamental a l'hora d'incorporar-se al món laboral, mentre que el 63 % considera bàsic tenir bons contactes. Interrogats sobre l'ajuda no esportiva que van rebre durant la seva carrera per a la integració al mercat laboral, el 42,2 % destaca la formació, el 30,5 % assegura haver rebut algun tipus d'orientació i el 39,8% assegura no haver rebut assessorament.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate