ESPORTISTES D'ELIT: CADA COP MÉS I MILLORS

5 de novembre, 1997

Catalunya sempre ha estat una bona pedrera d'esportistes. Però actualment és quan probablement tenim el ventall més gran i divers d'esportistes coneguts internacionalment. Una dada a tenir en compte és que a Atlanta van aconseguir medalla 9 esportistes catalans a títol individual. I és probablement en aquest apartat, el de l'esport individual, a on més destaca l'aportació catalana a l’esport espanyol. Exemples? Tennis, motociclisme, atletisme o vela.

El cas del tennis és el més espectacular dels darrers anys. Catalunya té una de les millors escoles de tennistes del món. No en va, tres dels millors tennistes del món són catalans (Sergi Bruguera, Albert Costa i Arantxa Sanchez Vicario), mentre un bon grapat (Conxita Martínez, Carles Moyà, Alberto Berasategui), si bé no són catalans de naixement, sí ho són de formació. El fenomen no és nou al tennis (no podem oblidar jugadors com Arilla, Gimeno, Orantes, etc.), però sí és cert que els últims anys ha crescut molt.

El cas del motociclisme té molt a veure la gran tradició automobilística de Catalunya que ha fet del nostre país líder en la fabricació de vehícles de motor (empreses com SEAT, Derbi o la mítica Bultaco tenen o han tingut les seves factories a Catalunya), l’afició dels catalans per les motocicletes, així com l’existència de circuits com els de Calafat, a Tarragona, i ara a Montmeló.

Un altre de les fonts generadores de grans esportistes ha estat l’atletisme. A Catalunya van néixer o es van formar esportistes com José Manuel Abascal, Javier García Chico, Javier Moracho, Carles Sala,.... Menció apart mereix el cas de la "marxa", que té en la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat el "vívero" d’on han sorgit estrelles com Jordi Llopart, Josep Marín, Dani Plaza, Valentí Massana, Mari Cruz Díaz o Reyes Sobrino.

El CAR de Sant Cugat, autèntica fàbrica de campions

El paper dels centres tecnificadors ha jugat molt a favor de la capacitació dels nostres esportistes. L'exemple més clar el representa el Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat.

Ocupa una superfície de 18 hectàrees, amb 32.000 metres quadrats edificats. Compta amb 23 instal·lacions esportives de diferents disciplines, i està estructurat en quatre grans unitats dotades de la més moderna tecnología: tècnica, investigació, acadèmica i administrativa.

Va inaugurar-se l'any 87: ara celebra el desè aniversari. En aquest temps els esportistes del CAR han aconseguit 16 campionats del món, 25 campionats d'Europa, 576 campionats d'Espanya i 7 medalles olímpiques.

Al CAR hi resideixen actualment esportistes de la talla de Valentí Massana, que tenen al seu abast tots els elements necessaris per a aconseguir una bona preparació esportiva, psicològica, mèdica i tècnica. L'actual director del CAR és Francesc de Puig. 

Els catalans som gent esportista?

Com podem respondre aquesta pregunta? Només comptant el nombre d'esportistes d'èlite que té un país? Comptant les medalles guanyades en unes olimpiades?...

Hi ha altres maneres de saber l'estat de salut esportiva d'una societat? Sí. Per exemple sabent el grau de participació esportiva dels dels seus membres, és a dir, quina proporció de ciutadans formen part d'un club o entitat esportiva. I d'acord amb aquest concepte, podem afimar que sí, que els catalans som gent esportista.

El paper dels clubs

La Direcció General de l'Esport va fer una enquesta l'any 1990 a 2.500 persones d'entre 15 i 60 anys: el 22 per cent dels enquestats declaraven pertànyer a algún club esportiu. Aquesta dada confirmava la idea que 1 de cada 5 catalans pertanyia a una associació esportiva, una proporció molt alta comparada al conjunt d'associats de la resta de l'Estat Espanyol (el 12'2 %), o als índexs d'altres estats europeus (Regne Unit, 11%; França, 19'4%), tot i que encara estava per sota de la pertinença d'alemanys (29'1%) o holandesos (26%) a clubs esportius.

L'esport és el principal motiu que els catalans tenen alhora d'associar-se a una entitat. Darrera de les associacions esportives vénen les entitats culturals (8'8%) o els esplais (4'9%). I és que, per als catalans, els avantatges d'associar-se a un club esportiu són molts: facilita la pràctica esportiva (43'8%), permet relacionar-se (22'6%), es pot participar en competicions (7'6%), i assistir a esdeveniments esportius (7%).

Hi ha una relació directa entre l'afiliació a un club i la pràctica esportiva? Sembla que sí. La gran majoria de les persones que declaren pertànyer a una entitat esportiva diuen fer regularment esport de manera activa (un 92%) i regular (un 86'2%, fa esport, almenys, un cop per setmana).

150 anys d'història

No cal insistir en la importància que tenen els clubs en la promoció de l'esport a Catalunya. Avui dia existeixen més de 10.000 entitats esportives al nostre país. Però l'associacionisme no és un fenomen nou al nostre país; ben al contrari, és un fenomen ampli i complex amb més de 150 anys d'història. L'entitat esportiva registrada més antiga es va constituir l'any 1.838. Tot i així, sí és cert que no ha estat fins als darrers vint anys quan s'ha produït l'esclat definitiu dels clubs esportius: el 70'6% de les entitats esportives que avui dia hi ha enregistrades van crear-se després de 1975. El Registre d'Entitats Esportives de la Direcció General de l'Esport (l'òrgan administratiu de la Generalitat responsable de la inscripció d'entitats esportives amb seu a Catalunya) ha enregistrat els darrers anys una mitjana de 500 noves entitats esportives l'any.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate