Entrevista a Laia Sanz, campiona del món d'enduro

Laia Sanz: «El Dakar és molt especial»

15 de desembre, 2011

Quan parlem de trial sempre ens ve al cap el nom de Laia Sanz, onze vegades campiona del món en aquesta especialitat. Actualment, al marge de la seva carrera esportiva com a pilot de trial, també s’ha iniciat en el món dels ral·lis i ja l’any passat, en la seva primera edició del Dakar, es va proclamar campiona en categoria femenina. Tot i l’èxit permanent en el qual viu, encara té prou empenta per continuar millorant.

Laia Sanz Pla-Giribert va néixer a Corbera de Llobregat el 1985. Amb només quatre anys ja agafava d’amagat la Montesa del seu germà gran, en Joan, i des del 1992, encoratjada pels seus pares, participa en competicions de trial. Acumula vuit campionats d’Espanya, deu campionats d’Europa i onze mundials. Tot un prodigi que prestigia el motociclisme català.

Quins reptes immediats tens?
Ara estic centrada a preparar el Dakar un cop ja s’ha acabat la temporada de trial. He de canviar de xip i la veritat és que disposo de poc temps perquè el Dakar comença el gener. Després m’hauré de tornar a preparar per al circuit de trial, cosa que em va costar una mica la temporada passada perquè vaig tenir menys temps per entrenar-me que els meus rivals, perquè el Dakar em va mantenir molt ocupada. Però bé, tot i això, la temporada de trial ha anat prou bé.

L’any passat vas participar en el Dakar per primera vegada. Com afrontes la teva segona edició?
Després d’acabar primera en categoria femenina i la número 39 en la classificació general, em proposo poder tornar a acabar la cursa. El Dakar és una carrera tan diferent i tan especial que és imprevisible el que pot passar. Si tot va bé em veig capacitada per millorar els resultats de l’any passat, però també pot passar que no pugui acabar la cursa si sorgeixen problemes. Però sí, l’objectiu és tornar a guanyar en dones i millorar en la general.

Ara també competeixes amb nois. Com va?
Mai no he tingut problemes per competir amb els homes i de fet sempre he trobat facilitats per part de l’organització. Des del 2003 participo en el mundial juvenil competint amb nois de la meva edat i ho vaig compaginant amb el mundial femení. Aquest any ja ho veurem, perquè els calendaris de totes dues categories se solapen en algunes dates, per tant, no podré córrer amb els nois en algunes curses però en les altres sí. La meva prioritat és el mundial femení, tot i que he fet tres podis en el mundial júnior masculí.

Per a quan el mundial absolut?
Sí, m’agradaria participar-hi per dir que hi vaig competir. Però seria com una anècdota en la meva carrera. Ara bé, haig de ser realista i entendre que els pilots de l’absolut tenen moltíssim nivell. Si bé fa uns anys era una competició més accessible, ara és molt més exigent i només hi ha sis o set pilots amb prou qualitat per competir en el mundial absolut. I jo estic lluny d’ells.

Hi ha bona relació i respecte amb els pilots de la categoria masculina?
I tant. Tinc molt bona relació amb molts pilots. Pensa que el món del trial és molt petit i ens coneixem tots. Som pocs i ben avinguts. Conec en Duke Lampkin, en Takahisa Fujinami o en Toni Bou, i tinc molt bona relació amb l’Albert Cabestany. El que sí que és veritat és que em faig més amb els de la meva edat, que són, al cap i a la fi, amb qui entrenes i passes més hores.

Qui creus que és favorit per emportar-se el mundial de trial masculí?
Ara mateix en Toni Bou és superior a la resta. Té un gran estil de pilotatge. I per darrere hi ha altres pilots de nivell com l’Adam Raga o els mateixos Cabestany i Fujinami. Aquest any en Raga va sorprendre a tothom amb un molt bon nivell, però és clar que si en Toni Bou té un bon dia és insuperable.

Com et vas iniciar en el trial?
Em vaig iniciar en el trial perquè el meu pare és un gran aficionat del món del motor, tant de cotxes com de motos. El meu germà va començar primer a entrenar i el fet de veure’l amb la moto em va fer venir ganes de provar-ho també.

La teva família et va donar suport?
Absolutament, sí. Els meus pares han fet un gran esforç econòmic perquè jo pugui competir. Especialment quan no tenia patrocinadors. A més, va ser la meva mare qui va dir d’apuntar-me a la primera carrera en la qual vaig competir.

Com valores tots aquests anys de la teva carrera esportiva?
Mai no m’hauria imaginat que arribaria fins on he arribat. I més per la meva manera de progressar, que sempre ha estat per acumulació de petits passos. Com una formigueta. Mai no he fet progressions espectaculars i sobtades. Realment no m’esperava aquest èxit.

Com es podria popularitzar el trial?
Doncs fer que sortim més a la televisió. En temps de Jordi Tarrés hi va haver un boom perquè se sortia més per la televisió. Ara hem anat a menys suposo perquè l’esport català i l’espanyol estan triomfant en moltes altres disciplines en què abans no ho feien, com ara el futbol o el bàsquet. Quan en Tarrés guanyava, d’esportistes bons a Espanya només hi havia el Carlos Sainz i l’Àlex Crivillé. El motor acaparava els èxits esportius potser juntament amb el ciclisme. En canvi en futbol i bàsquet, en aquells temps, no es guanyava res.

En una ocasió vas dir que si fossis andalusa o valenciana en comptes de catalana rebries més ajudes econòmiques. Per què ho vas dir?
Bé, no recordo haver dit això però potser sí que és una afirmació correcta perquè aquí Catalunya hi ha molts esportistes de nivell i hi ha molta competència a l’hora d’aconseguir ajudes econòmiques. En canvi, en altres territoris on no hi ha tant d’esportista d’elit, potser és més fàcil aconseguir ajudes.

L’esport femení pinta malament. Tu has notat dificultats per al patrocini?
El meu cas és una mica diferent. El fet de ser una noia que competeix en un món de nois com és ara el trial m’ha beneficiat en certa manera. Tot i això, si jo hagués estat un noi i hagués guanyat el que he guanyat doncs segurament se’m faria molt més cas en els mitjans de comunicació o tindria més repercussió en l’aspecte econòmic. Sembla que guanyar un mundial femení no té el mateix valor que guanyar-ne un de masculí. Crec que no hauria de ser així.

Cobren massa, els futbolistes?
Jo no critico que els futbolistes, per exemple, cobrin molt, sinó que en altres disciplines es cobri tan poc. Que els futbolistes cobrin molt em sembla bé, però el que trobo greu és que hi hagi gent que s’ho hagi de pagar de la seva butxaca per competir. I és una pena perquè és gent molt bona.

Què opines dels indignats?
 No ho he seguit gaire. A més, en temes polítics, tot i que els trobo interessants, prefereixo no posicionar-me. Ara mateix em vull centrar en la meva carrera esportiva. Jo sóc esportista.

Fa uns mesos Kilian Jornet ens deia que els esportistes estan sobrevalorats. Hi estàs d’acord?
 Crec que en part té raó, tot i que segur que en Kilian no està prou valorat perquè ha aconseguit molt. Depèn de l’esport. Però evidentment sí, hi ha bombers que salven vides, metges que resolen operacions molt complicades i no se’n parla tant. Tot això ve imposat una mica per allò de què és el que fa que es venguin els diaris.

Com és el teu dia a dia?
Depèn de si estic preparant el Dakar o la temporada de trial. Es pot dir que entreno amb la moto durant tot el matí, dino i a la tarda vaig al gimnàs, tot i que de vegades ho complemento anant amb bicicleta o jugant al frontó. Els caps de setmana acostumo a estar de competició i, si no, vaig amb moto amb els amics o em dedico a descansar.

Què t’agradaria fer quan et retiris?
Quan acabi la meva carrera esportiva m’agradaria continuar vinculada al món del motor però encara no sé com. Quan deixi el trial em faria il·lusió competir en cotxes. És una possibilitat que sempre m’ha atret. M’agradaria fer el Dakar amb cotxe. Però ja es veurà amb el pas dels anys. La vida et va obrint portes que potser ara un no veu.

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate