Reportatge

Socorristes, més que vigilants: la tasca dels socorristes a les platges de Barcelona

25 de juny, 2012

Amb l’arribada de l’estiu, la Creu Roja de Barcelona fa cada any proves de selecció de socorristes per a les platges de la ciutat per trobar els candidats amb un perfil més complet. Es busquen professionals amb una bona formació, un bon nivell físic i sentit de la responsabilitat per dur a terme una tasca que va molt més enllà de la vigilància.

Les proves per seleccionar els socorristes que formen part del Servei de Prevenció, Vigilància i Salvament a les platges de la ciutat durant els mesos d’estiu consten d’exercicis físics i pràctics, d’un examen teòric i d’una entrevista personal. En les proves físiques els aspirants han de completar un circuit, córrer un tram de 300 metres per la sorra i nedar 700 metres al mar. En una segona prova pràctica, han de fer un rescat i practicar una reanimació cardiopulmonar.

Els aspirants que superen aquestes proves pràctiques i teòriques es convoquen posteriorment a una entrevista personal per avaluar individualment les seves aptituds i motivacions. «D’entre els socorristes que superen les proves es valoren els millors perfils i es trien les persones que es contractaran per treballar de juny a setembre a les platges de Barcelona», explica Gustavo Coppie, coordinador del servei de socorrisme de platges de Barcelona de la Creu Roja.

Per presentar-se a les proves de selecció és imprescindible tenir la titulació de socorrista aquàtic i ser major d’edat. A més, també es valoren titulacions complementàries relacionades, com la de desfibril·lador semiautomàtic, patró d’embarcació d’esbarjo, tècnic de transport sanitari o permís BTP, entre altres.

Formació i capacitats
Un dels requisits fonamentals per ser socorrista és «acreditar una titulació de Salvament i Socorrisme Aquàtic i coneixements d’atenció sanitària immediata de nivell 2», explica Pilar Moreno, de l’Àrea de Formació de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme. La Federació, juntament amb la Creu Roja, són les dues grans entitats de formació a Catalunya per obtenir la titulació per ser socorrista aquàtic. La formació consta de dos blocs, un de primers auxilis i un de socorrisme aquàtic específicament, tots dos amb una part teòrica i una part pràctica. «Es demana un nivell mitjà-alt de natació i capacitats físiques bàsiques com ara força, resistència, velocitat i flexibilitat», expliquen des de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme.

Per assolir el nivell físic necessari per obtenir la titulació de socorrista aquàtic cal preparar-se específicament. Hi ha entitats o centres com el CEM Can Caralleu que organitzen entrenaments per a grups per preparar-se per a proves físiques com les que es fan en el curs de formació per ser socorrista aquàtic o bé per assolir el nivell físic per passar les proves de selecció per treballar a les platges a l’estiu.

Les funcions del socorrista
Fer de socorrista és una feina d’atenció i prevenció d’accidents, però la seva tasca va molt més enllà de la vigilància. A banda d’encarregar-se de l’assistència sanitària i els rescats, el socorrista ha de resoldre accidents i tot el que passi a la platja. «Les tasques són múltiples i inclouen també la senyalització de la platja, la col·locació de banderes, les advertències de possibles perills, i també tasques d’informació i orientació als usuaris», recorda Coppie.

Per a Luis Sancho, de l’Àrea de Formació i Captació de Fons de la Creu Roja, és important que un socorrista tingui «les aptituds bàsiques, un estat de forma que permeti donar resposta i sobretot molta actitud per aprendre del servei i dels companys». En aquest sentit, Sancho remarca que el socorrista ha de ser conscient que és responsable de tot el que passi a qualsevol persona que sigui a la seva zona de cobertura. «Si una persona té un problema el socorrista ha de detectar-lo, passar l’avís per ràdio i començar la primera actuació, d’això depèn que la persona que està en risc rebi els recursos sanitaris i d’evacuació necessaris que fan que pugui sobreviure o patir les menors lesions possibles», conclou Sancho.

Exigència física
La preparació física és un factor important, especialment en una situació de risc, perquè el socorrista s’ha d’activar de cop i trencar l’estat de latència física i mental. «Es passa de 0 a 100 en segons, es dispara l’adrenalina i això físicament exigeix molt», assegura Sancho. Per aquest motiu, amb els anys s’ha anat formant un grup d’entrenament que durant la temporada entrena diàriament per mantenir la condició física en un nivell mitjà-alt. «Si el servei comença a les deu del matí, els socorristes queden una hora i mitja abans per entrenar i fer un reconeixement de la platja i veure com està el mar», explica Coppie.

A banda del vessant professional, els socorristes també participen en competicions esportives, que els permeten mantenir una bona condició física i alhora contribueixen a divulgar la seva tasca. «Són proves que es fan en piscines o platges, simulacres de rescat i proves relacionades amb la tasca de vigilància i salvament», explica Pilar Moreno.

Un servei tot l'any
El Servei de Prevenció, Vigilància i Salvament a les platges de Barcelona funciona tot l’any, tot i que opera plenament des de Setmana Santa fins a mitjan octubre i s’intensifica de mitjan juny a mitjan setembre, quan s’ofereixen serveis màxims coincidint amb el període de temporada alta. Durant la resta de l’any els caps de setmana hi ha un servei reactiu. «Els socorristes no són fixos a la platja, sinó que fan rondes, vigilen les zones de risc i estan pendents de qualsevol avís per donar una resposta de rescat aquàtic i assistència sanitària ràpidament», explica el coordinador del servei de socorrisme de platges de Barcelona de la Creu Roja.

El voluntariat, un plus
L’equip de socorristes que treballa a les platges de Barcelona està format per personal laboral, que és el que garanteix que el servei funcioni plenament cada dia, i també hi ha voluntaris amb una disponibilitat de temps limitada, que fan que el servei tingui més recursos a banda dels que són necessaris. «És una professió que enganxa molt, i molta gent que ha estat socorrista diverses temporades i que ara es dedica a una altra cosa a l’estiu vénen a fer voluntariat», explica Sancho.

Els valors de la feina
Un dels grans valors d’aquesta feina és «el que se sent quan pots ajudar algú i el que aquella persona et pot arribar a agrair, això no té preu», explica Coppie, que assegura que «es viuen uns moments molt particulars, els familiars ens ho agraeixen molt i això no consta en la nòmina de moltes feines».

D’altra banda, un dels moments més durs «és quan davant d’una situació es fa tot el que es pot i tot el que s’ha de fer, però les coses no surten com t’agradaria i la persona queda lesionada o en una situació greu», explica Sancho, tot i que «compensa quan realment marques la diferència entre una lesió i una no-lesió o entre la vida i la mort, perquè aleshores els familiars t’ho agraeixen molt», afegeix. Aquestes situacions uneixen molt els socorristes: «Convivim moltes hores i compartim moments durs i emocionalment difícils, i això genera uns vincles molt forts entre nosaltres», assegura Luis.

Inconvenients
Una gran part dels socorristes coincideixen a assenyalar que un dels inconvenients d’aquesta feina és la temporalitat. Per això, molts socorristes per treballar tot l’any viatgen d’un hemisferi a l’altre per compaginar les dues temporades altes d’estiu. Tot i això, Luis recomana a les persones que vulguin ser socorristes «que vegin que és una professió, que tot i que n’hi ha que treballen tres o quatre mesos, alguns tenen feina tot l’any».

Deixar la professió també és complicat per a molts. «Tenim socorristes que tenen quaranta anys i que físicament i professionalment estan molt preparats, però segur que quan tinguin seixanta anys no seran a la platja i és dur preparar-se per a quan arriba el moment de deixar-ho», assegura Sancho. Per aquest motiu, són molts els qui s’orienten al sector sanitari o a INEFC buscant altres alternatives.

Glamur versus duresa
Hi ha sèries de televisió o pel·lícules que han mitificat la feina dels socorristes. «La gent s’imagina que ens ho passem molt bé. És una feina que els que la fem ens apassiona, tot i que no és realment el que sembla i la imatge que tristament es té sovint és molt diferent de la realitat», remarca Sancho. «És molt més dur del que la gent es pensa», afegeix Moreno, que assegura que «perquè ens respectin hem de fer-nos respectar i per això hem de ser responsables i professionals». «Amb el pas dels anys s’ha anat coneixent més la feina dels socorristes i tot i que hi ha qui pugui pensar que cobrem per estar asseguts, hi ha molta gent que és molt agraïda, que sap tot el que fem i ho agraeix», puntualitza Gustavo. Tot i això, per a Moreno «encara estem lluny d’altres països com Austràlia, on el socorrista és admirat i molt valorat per la societat».

AMPLIS SERVEIS A LES PLATGES

Les platges de Barcelona tenen una àmplia cobertura en les tasques de salvament i vigilància. En temporada alta diàriament hi treballen seixanta persones, entre coordinadors, socorristes i personal d’embarcacions, ambulàncies i vehicles. Les platges estan delimitades per espigons, i a cada una hi ha un mòdul de socors que té assignada una zona de cobertura i uns punts de vigilància, cadires o torres on se situen els socorristes. El mòdul és la base de treball, on hi ha el material sanitari i on s’inicia el servei, i s’estructura amb un coordinador i un equip de socorristes. L’assignació de socorristes a cada platja depèn de la dimensió, la capacitat d’ocupació, els riscos que té i els punts de vigilància.

 

Utilitzem cookies de tercers per recollir informació sobre les seves visites i el seu ús de la nostra web. En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius. Més informació: Política de Cookies

GTranslate